Pàgines dels Diaris de lectura de 2n de Cicle inicial

Ser constant a la vida, costa. Mantenir l'interès per una cosa, curs rere curs, també costa. Però si penses que aquesta "cosa" paga la pena, ets capaç, tens l'aptitud de transmetre a qui ho ha de fer la il.lusió i les ganes que cal per fer-ho.
Jo segueixo pensant que escriure un Diari de lectura d'una manera quasi lliure, sense gairebé més condicions que aconseguir una presentació acurada i entenedora i un grau d'emoció pròpia en els escrits o en les il.lustracions, n'hi ha prou.

En el Diari de lectura de l'Andrea Ch. hi he trobat escrit:

... i jo m'he sentit a gust amb el llibre.

A vegades no cal anar a cap cercador per trobar frases que ens agraden.

Què-i-com-escriure-als-diaris-de-lectura

Nota: Aviat la mainada de 1r. tindrà el seu Diari personal on vessar el que pensen i el que senten llegint!

Trens i trens.

Al fullejar un llibre de Lunwerg veus clarament que aquesta editorial té molta cura amb els seus llibres. L'any 2.007 va sortir al mercat "La edad de oro del viaje en tren", traduït per Marga Latorre.
L'autor, Patrick Poivre d'Arvor, ha fet dues voltes al món en tren. El tren com a filosofia, per conèixer, per gaudir, per descobrir,... No parla de trens d' alta velocitat, sinó de trens en els que la velocitat no és important i et permeten observar i gairebé olorar el paisatge...

Ens convida a viatjar per onze línies de ferrocarril mítiques: Toy Train de Darjeeling, Orient-Express, Canadenc, Transiberià, Mombasa-Nairobi, Train Bleu, Blue Train, California Zephyr, Palace on Wheels, Eastern and Oriental Express, i els trens dels Andes.
De cada línia ferroviària ens explica breument la seva història i escriu cites de personatges coneguts que han viatjat en aquests vagons: Agatha Christie, Jean Cocteau, Jack London,...
Les magnífiques fotografies del llibre us deixaran bocabadats i per un moment, pensareu que esteu viatjant en aquests luxosos trens.
Bon viatge.
Atentament.
Senyor i

El Petit príncep: Una mirada col.lectiva

Diuen que aigua passada no mou molí... però segur que mou sentiments i emocions que perduraran per sempre.
Exposició de treballs realitzats als centres educatius
Del 21 d'octubre al 5 de novembre de 2010. No t'ho PERDIS!!! Val la pena veure tots els treballs exposats a la Biblioteca Pública de Lleida fets per tants nens i nenes il.il·lusionats.
Lloc: Biblioteca Pública de Lleida
I ja està feta la Jornada d'intercanvi d'experiències didàctiques
Dijous 28 d'octubre de 2010
Lloc: Edifici Polivalent del Campus Universitari de Cappont


Si vols veure unes súper fotografies:
sezsegria/Projecte Comu De Lectura El Petit Princep Intercanvi DExperiencies
Agraïm des d'aquest blog tota la feina feta per la gent del Crp del Segrià i, especialment, per les persones que des de fa anys es dediquen a intentar aconseguir que les biblioteques escolars rutllin.

Dissabtes poesia. Nou llibre de Joan Margarit.

Els seguidors del poeta de Sanaüja estem d'enhorabona perquè des de aquest octubre ja podem gaudir del seu últim llibre "No era lluny ni difícil".
Aquest poemari tanca el cicle format pels llibres: " Càlcul d'estructures", "Casa de Misericòrdia" i "Misteriosament feliç". Els 47 poemes no us deixaran indiferents. El mateix poeta diu que al llibre hi ha , potser, els poemes més durs que ha escrit mai.

Aquest catedràtic de Càlcul d'Estructures de 72 anys ens regala uns magnífics poemes d'amor. El missatge de Joan Margarit és clar, davant dels problemes que ens planteja la vida, no pots optar per la por, sinó per l'amor.
Un tastet, a la pàgina 35....

L'explicació.

De bon matí, a l'hora que els carrers
són plens de nens i nenes anant cap a l'escola,
se sent que l'aire té una altra dignitat.

N'hi ha que van a escoles petites amb jardí
i mestres que no els alcen mai la veu.
Nens amb els gests difícils,
com recordant algú perdut dins l'aire.
Els seus pares, sovint, ploren quan estan sols.

Es triga tant a entendre. Per això
no hi ha mai dues oportunitats.
Però aquests nens no ho sabran mai,
em dic, pensant en el somriure
que, angoixat, sento com es va esvanint.
Uns quants records és tot el que ara em queda
per explicar-me a mi mateix
que és en l'amor on m'he deixat la vida.

Bona lectura...
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'arxiu municipal (1).

Tot passejant pel Carrer Major m'aturo al banc del si no fos en el que sec una estoneta per descansar. Un cop recuperades les forces m'alço i m'adono d'una inscripció a la façana de la Paeria en la que es pot llegir: "Tavla del cambi i deposits de la civtat de Lleida eregida l'any 1.585".

Taula de Canvis i Dipòsits? La curiositat, com sempre,guanya. Deixo de passejar i entro a l'Ajuntament. He de descobrir que és aquesta estranya "Taula".

Molt amablement m'expliquen que el millor que puc fer per resoldre aquest enigma és visitar l'arxiu municipal que trobaré baixant les escales a la dreta.
M'expliquen que al segle XVI Lleida tenia un comerç molt important. Els mercaders i comerciants demanaven solucions a la necessitat de dur sempre els diners a sobre i a la falta d'una moneda estable. El 29 de novembre del 1.585 es va crear la Taula de Canvis i Dipòsits, una mena de banc que depenia de la Paeria. Va ser un privilegi atorgat a la ciutat per Felip II a partir de la petició feta pels síndics de la ciutat.

Font : Arxiu Municipal

Totes aquestes operacions comercials es recollien en tres tipus de llibres: Els Llibres Majors, els Manuals i els Llibres de va i ve. En total 112 volums que van de l'any 1.589 fins al 1.775.
Em quedo molt agradablement sorprès per les explicacions de les arxiveres. Sembla que l'arxiu municipal ens pot explicar molts misteris de la nostra ciutat.
Els voleu descobrir?
Atentament.
Senyor i

Poesies puzle de Joana Raspall

Avui s'ha obert l'exposició que recull les receptes dels súpers menjars que demà, després de dansar, ens menjarem per celebrar la Castanyada. Sempre hi ha una activitat interactiva per fer i aquest any totes les classes han convertit algunes de les poesies de Joana Raspall en bonics trencaclosques.
Fem aquesta activitat perquè participem en l'Homenatge a Joana Raspall - Novembre poètic que organitza el grup de treball de biblioteques Infantils i Juvenils a través del seu bloc Jim Botó, el bloc del Bib BOTÓ.


Les poesies que segon va triar són:
L'oreneta, perquè des de fa forces cursos seguim les orenetes de l'escola i Sol, Solet, perquè fa dos anys eren de la classe del Conills. Ambdues poesies són del llibre Com el plomissol. Poemes i faules.

L'oreneta

Ha passat una oreneta;
d'on venia?, cap on va?
M'ha semblat una sageta
que als núvols es vol clavar.
El Sol fa la rialleta;
sap que no els foradarà.

Sol, Solet
Conillet
que sota terra, que sota terra,
conillet
que sota terra vius estret,
vine amb mi,
çel camp és ample, el camp és ample;
vine amb mi
i bona fruita podràs collir.
T'has cansat
de collir pomes, de collir pomes,
t'has cansat
de tanes pomes que has menjat!
Vés al cau,
que el sol ja baixa, que el sol ja baixa;
Vés al cau
i demà torna si et plau.

Silenci de Carolina Ibac i Verdaguer

A vegades sentir-se satisfet costa poc. Sobretot si pel passadís et trobes a la Mercè Sorribes que et diu que la poesia que hi ha a la porta de l'entrada de la biblioteca l'ha emocionat. A mi també em va emocionar el dia 9 de setembre quan Sàlvia va fer que formés part del blog de Poesia Infantil i Juvenil. Carolina Ibac i Verdaguer l'havia fet néixer al Somni Turquesa.
És una poesia que retrata el que significa llegir des de totes les vessants. És una poesia que esperava, per a sortir al nostre blog, que algú que tingués temps de llegir-la i de gaudir-la, m'ho fes saber. Més gràcies.

Silenci

Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.

Silenci…
És temps de llegir una estoneta.

Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.

Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.

Silenci…
Sóc jo i un llibre.

Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.

Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.

Silenci…
Estimulem la nostra ment.

Silenci…
La nostra imaginació s’estén.

Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.

Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.

Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.

Silenci…
Acceptem paraules generoses.

Silenci…
Els nostres cors s’estoven.

Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.

Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.

Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.

Els nostres 15 minuts de lectura diaris son d'aquest tipus de SILENCI.

Viatjar a Pèrsia als anys 20.

L'editorial Minúscula tria molt bé els llibres que edita i , generalment, tens a les mans una obra interessant. El passat mes d'abril ens va regalar la crònica de viatges de Vita Sackville-West "Pasajera a Teherán".
El llibre ens explica els dos viatges que va fer a Pèrsia per visitar al seu marit Harold Nicolson, conseller de la legació britànica a Teherán. L'autora no va voler anar-hi com " la senyora Nicolson" i prou. Tenia molt clar que era la Vita i no la senyora de...
Va marxar d'Anglaterra el 20 de gener del 1.926 i va tornar a mitjans de maig. Les descripcions del viatge són captivadores. No és el viatge accelerat que fem actualment; sinó un viatge tranquil que ens permet descobrir.

Va tornar-hi dos anys després . Del segon viatge va escriure el llibre "Doce días. Relato de un viaje por la cordillera Bajtiari, en el suroeste de Persia", inclòs en aquest volum.
Un tastet d'aquest llibre en el que en alguns moments et sembla que fins i tot sens les olors dels llocs descrits. A la pàgina 155 podem llegir:

..."Encaramados en el andamiaje de un cobertizo oscuro y encalado de los bazares, los artesanos enhebran sus husos, sentados con las piernas colgando a más de cinco metros del suelo, ante la urdimbre y la trama de la alfombra. Se habían colocado en hilera, como los gorriones sobre un cable de telégrafos, y eran diez o doce, todos ellos dedicados a tejer con la rapidez de las manos expertas. Eran muchachitos con gorras redondas de cachemir y jóvenes vestidos de lino azul que mostraban una fila de espaldas y de pies cruzados que se balanceaban con largos zapatos de lona acabados en punta, y mientras tejían charlaban, tirando de las lanas de colores, metiendo los puntos en su sitio, inclinándose hacia adelante,estirando el brazo para coger otra madeja"....

Deixeu-vos seduir per la Vita Sakvill-West.
Atentament.
Senyor i

LA HISTORIA DE LAS COSAS

Ara... el llibre!

http://www.fce.com.ar/ar/libros/detalles.aspx?IDL=6885

"LA HISTORIA DE LAS COSAS
De cómo nuestra obsesión por las COSAS está destruyendo el planeta, nuestras comunidades y nuestra salud. Y una visión del cambio".
Annie Leonard
Fecha de lanzamiento: 28 de octubre
Fondo de Cultura Económica - El Salvador 5665 - (1414) Buenos Aires - Argentina

"Annie Leonard ens mostra que encara és possible ser optimistes. Des d'una perspectiva que privilegia la justícia i l'equitat social, realitza una doble apel · lació per modificar el funcionament del sistema: al compromís i la participació dels ciutadans i a les accions dels governs i de les corporacions. Després de tot, es pregunta: "Com podríem donar-nos per vençuts si sabem que és absolutament factible satisfer les nostres necessitats energètiques mitjançant la conservació i els recursos renovables, fabricar les nostres COSES sense emprar substàncies tòxiques ni generar deixalles, i reemplaçar la cultura de consumisme per una cultura comunitària i plena de compromís cívic? ".
És moment de reflexionar sobre La història de les COSES. I està en el nostre poder començar a reescriure-la."

- Recordes? story-of-stuff-la-història-de-les-coses

Gràcies senyor H

Últim dia de la drogueria Simon.

Al febrer del 2.008 vam visitar virtualment una de les botigues més antigues de Lleida. L'entrada Alquímia al mig de Lleida !! Botigues i oficis antics, ens presentava una botiga i una rebotiga màgica.

El passat dilluns dia 18 vaig tornar per dir-li adéu. Havia llegit al diari que tancava i volia fer-li l'últim cop d'ull. Molt amablement em van permetre fer fotografies per tots els racons. Gairebé ja no quedava gènere, però encara vaig poder copsar l'atmosfera d'aquest laboratori d'alquímia.

En poc temps veurem una nova botiga. L'Eix s'està despersonalitzant i omplint de franquícies i ja no queden botigues i botiguers d'ofici.
L'any 1.890, ja fa 120 anys, Simon Suñé Ribera la va fundar en un local d'un edifici adossat a l'Ajuntament ja desaparegut. Els primers anys era una botiga de queviures.

Al 1.924 es va traslladar al local actual, i a la dècada dels 60 van renovar l'aparador. Es podien comprar molts productes a granel i els embolicaven amb paper. Uns minuts abans de desaparèixer com a botiga , els prestatges i els seus taulells antics estaven gairebé buits i la vella bàscula sabia que no tindria més feina...

Quatre generacions han despatxat en aquesta drogueria que ara tanca per jubilació. Llegir els rètols dels calaixos de fusta de la botiga era molt curiós. Fixeu-vos en els productes que s'hi podien comprar: Pebre negre gra, anís verd, canyella branca , orenga, anís estrellat, canyella Ceylan molta, pebre negre de Singapur, fècula de patata, midó,...

Els calaixos de la rebotiga, el lloc més misteriós de la drogueria, ja estaven buits però encara s´hi podien llegir una colla de noms fantàstics: Gelatina, sulfat de coure, goma laca, comí, metabisulfat de potassa, mostassa, sosa, pega grega, naftalina, fregalls, sulfit de níquel, esterina, clorat de potassa ...

On podrem comprar ara aquests estranys productes?Surto una mica trist d'una botiga a la que mai més podré tornar...
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso ( i 10).

El bibliotecari ha acabat les seves explicacions Guardo el quadern amb totes les notes. Estic molt satisfet, hem pogut descobrir una colla de misteris de la biblioteca del monestir de Yuso. Amablement ens acomiadem i, poc a poc, el padre Olarte torna al seu despatx per continuar treballant.

Torno a baixar les escales i m'aturo davant de la vitrina de Las Glosas Emilianenses i les dues làpides commemoratives. Una de la Real Academia de la Lengua Española de l'any 1.973, i l'altre de la Euskalzaindia ( la Reial Acadèmia de la Llengua Basca), del 1.974. Les dues recorden els primers escrits en castellà i en euskera.

El silenci és absolut. Arribo al claustre, obra de Juan Pérez de Solarte que va deixar una data a la portada processional: 1.554. No sento les explicacions de cap guia, ni veig a ningú.

Marxo de San Millán de la Cogolla amb la certesa d'haver visitat una de les millors biblioteques monacals d'Espanya. Enfilo la carretera costeruda, i no puc evitar tornar a sortir del cotxe per donar l'últim cop d'ull al campanar construït en els temps de l'abat don Pedro de Medina ( 1.531-1.535).

Em considero molt afortunat. Una persona enfeinada i amb moltes obligacions m'ha dedicat una bona estona del seu temps i ens ha regalat el seu entusiasme i saber.
Adéu , padre Olarte, i moltes gràcies !
Atentament.
Senyor i

Ada Parellada, la cuina i els nens i les nenes

Grandes chefs, pequeños cocineros.

Més enllà dels macarrons. Com aconseguir que els teus fills mengin sa.

Edicions 62
M'agrada que pensin en la mainada.

La biblioteca de Yuso (9).

El bibliotecari i arxiver del monestir de Yuso em dóna les últimes explicacions. San Millán és l'escriptori d'on més beatus s'han conservat, això vol dir que probablement va ser el més important dels castellans. Els beatus són un tipus de còdex , el de Liébana és un llibre difícil d'entendre, ja que el text és un recull de comentaris de l'Apocalipsi.

Els scriptoriums "castellano-riojanos"van començar a il·lustrar aquest beatus a la segona meitat del segle IX. Les il·lustracions són molt expressives i belles, i els il·luminadors el van transformar en una obra d'art de primeríssima qualitat.

Hi ha dos tipus de còdex. Uns eren per estudiar i per això estan més fets malbé, més gastats. Altres, els còdex rics, són autèntiques obres d'art i estaven molt protegits.

Al scriptorium de San Millán es van copiar tres beatus. Hi ha un quart anomenat de Cirueña del que només es conserven tres fulls que sembla que també es va copiar en aquest scriptorium. És molt probable que algun altre sortís de San Millán.

Un escriptorium tenia com a mínim mitja dotzena d'especialistes. Els que feien el pergamí: adobar-lo, tallar-lo, plegar-lo, fer les línies ( la pauta)... El que buscava els còdex originals i decidia quins es copiaven i quins no. El que fa la copia. El que dibuixa. El que il·lumina. El que enquaderna. No podem oblidar que un sciptorium no era només un taller, també era escola.

Si voleu dir adéu al padre Olarte i agrair-li totes les explicacions molt aviat ho podreu fer al blog de la biblioteca.

Atentament.

Senyor i

Un aniversari d'allò més dolç amb El meu primer llibre de pastisseria i la Mar

*Clica la imatge i ho podràs veure més gran.

Avui hem rebut un email molt dolç de la Meritxell Serradó amb un document fet per la seva filla Mar. Ja pots veure que llegir "El meu primer llibre de pastisseria. Una guia a mida real per fer llaminadures", et pot portar moments molt dolços.

UM! ;-)

La biblioteca de Yuso (8).

El padre Olarte va acabar l'any passat una feina molt important, la catalogació dels documents que hi havia per diferents dependències del monestir de Yuso. En total més de 13.000 que van des de l'any 759 al 1.900. Una feina que ha durat quatre anys i que ha catalogat, ordenat i conservat tots aquests documents que ens permeten seguir l'evolució històrica dels monestirs de San Millán de la Cogolla( Yuso i Suso).

Els documents deixen molt clara la importància d'aquest scriptorium on s'han trobat les primeres paraules en llengua romanç i en la que va treballar el primer poeta en castellà Gonzalo de Berceo.

El bibliotecari ha escrit més de 3.000 folis de catàleg i anotacions. Tota aquesta feinada no sabem si serà editada o no, però és segur que qualsevol investigador podrà accedir-hi. Molta informació dels camps històric, lexicogràfic i teològic.

Un llibre molt curiós és un diccionari del segle XVIII de tagalo, la llengua primitiva de Filipines. El bibliotecari em comenta que en un dia de feina es copiava una pàgina i mitja d'un còdex.

És un plaer escoltar les explicacions del padre Olarte. No deixeu de visitar el blog i compartirem aquesta descoberta.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca i l'escola, documental d'UBTV

La biblioteca i l'escola

Documental sobre la Biblioteca i l'escola.
Sinopsi:

Les biblioteques són centres oberts a tothom les quals porten l'accés a la cultura i la seva difusió. Són, alhora, punts d'informació de la comunitat, fomenten els hàbits lectors de la gent, i són punts de formació de les persones al llarg de la seva vida.

Paraules importants:
ANALITZAR, TRACTAR i VALORAR la informació.
El plaer de llegir, el plaer d'aprendre. Divertir-se aprenent i aprendre divertint-se.

Descobert a través del bloc El racó de la Biblioteca, gràcies Mònica.

La biblioteca de Yuso (7).

L'Arxiu medieval consta de dos cartularis, el Galicano i el Bulario; i uns tres-cents documents originals: plets, butlles, donacions, compravendes, privilegis... Un cartulari, nens i nenes, és un llibre que aplega documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic. Tota aquesta documentació fa referència al monestir de San Millán, als seus monestirs o esglésies.

El document més antic és de l'any 759 i fa referència a la fundació de San Miguel de Pedroso. Del 1.025 daten uns textos anomenats Reja de San Millán, que parlen del País Basc a l 'Edat Mitjana.

La biblioteca, d'estil venecià, és del 1.780 i destaca no per la quantitat de llibres, sinó per la raresa dels seus fons. Quan els monjos benedictins van marxar del monestir l'any 1.832 la biblioteca va quedar gairebé buida. Molts dels llibres es van quedar als pobles del voltant. Els agustinos recoletos es van preocupar de recuperar els llibres escampats i van aconseguir trobar el 85% de la biblioteca original.

Del 964 és el còdex 46 que és una mena de diccionari enciclopèdic que recull els coneixements d'aquella època. El còdex 60 és el de Las Glosas Emilianenses, en les que apareixen les primeres frases en castellà i en euskera.

Si voleu accedir al fons documental de la biblioteca, el portal de la Fundación San Millán de la Cogolla ho permet. La digitalització dels documents va començar l'any 2.001 i omple 72.000 pàgines.
Encara queden alguns misteris que podreu descobrir molt aviat al blog de la biblioteca .
Atentament.
Senyor i

Para todos la 2: la cultura de l'esforç

Divendres 15 d'octubre, mentre dinava vaig poder escoltar i "sentir" un dels temes que tractava el programa Para todos, la 2. La cultura de l'esforç sovint és un dels protagonistes de les nostres converses. Ens preocupa. Volem trobar solucions però ens costa a tothom: a les famílies i als professionals de l'educació.

Deixo l'enllaç al vídeo del programa per a qui vulgui i pugui mirar-lo i escoltar-lo. També deixo el nom de qui conjuntament amb els presentadors i el públic del programa van debatre l'assumpte.

Y la mesa de análisis de educación se centrará en la cultura del esfuerzo, con Cristian Pallazzi, profesor de Filosofía Social en Esade; María Jesús Comellas, Doctora en Psicología; y Eduardo Bericat, catedrático de Sociología de la Universidad de Sevilla.

Deixes que el vídeo es carregui i esperes, mentre fas una altra cosa o no, el minut 55:00 on parla la família de pastissers Cardona. Es clar que escoltar el que parlen sobre els nostres boscos o la fam al món és més que interessant també.
Quan hi hagi l'enllaç directe al debat ho podràs trobar a: http://www.rtve.es/television/para-todos-la-2/debates/

Maria jesús Comellas va dir una cosa que jo he pensat un munt de vegades: On van aquestes criatures tan grans assegudes en el cotxet i portades per adults que no s'adonen del que estant fent i provocant!!!

Al blog de la biblioteca la paraula esforç ha estat protagonista:

• Ens agrada divertir-nos encara que fem més esforç
• Kiwi: esforç i premi
• Biblioteca - Escola Sant Jordi Lleida: Saber dir no
• L'impaciencia no serveix per a res
• Virtuts de l'estona de lectura diària
• Valoració del préstec bibliotecari fet per les famílies a l ...
• Lluitar per sobreviure, lluitar per aconseguir el que et convé
• Biblioteca - Escola Sant Jordi Lleida: El conte del Bambú xinès
• La Biblioteca del Monestir de Poblet (2)
• Projecte Orenetes
• Mara Dierssen
• Aprendre altres llengües

Els "reis del món", les reines del món"... als contes! A casa, a les escoles... qui ha de regir, governar i manar amb autoritat... potser són les persones adultes, no? Són qui, en teoria, ja han crescut i han après a viure.
Ja sé que jo tampoc en sé.

La biblioteca de Yuso (6).

Suposo que el padre Olarte ha vist la meva cara de sorpresa i ràpidament em tranquil·litza. Agafa una clau i em diu que m'ensenyarà El infiernillo. On deu ser el pany que busca el bibliotecari?Amb tota aquesta estona no m'he adonat de l'existència d'una altra porta...

A les biblioteques monàstiques hi havia un espai amagat anomenat infiernillo. En el moment que el bibliotecari posa la clau al pany m'adono que hi ha una porta! Abans no l'havia vist i si no me l'ensenya us asseguro, nenes i nens, que no l'hauria descobert.

El infiernillo és l'espai on es guardaven els llibres que , d'entrada, no es podien llegir. Molts estaven prohibits per La Inquisició. Calia un permís especial perquè el bibliotecari obris el infiernillo i deixés un d'aquests llibres. Per alguns llibres només calia l'autorització de l'abat ; però per altres era imprescindible l'autorització del Papa.

El padre Olarte entra i agafa alguns dels llibres perquè els puguem fullejar. Com podeu veure el infiernillo és una petita biblioteca dins de la biblioteca. Quin luxe, nens i nenes, la nostra escola ha entrat en aquest espai màgic de la biblioteca de Yuso.

El bibliotecari deixa els llibres en una taula prop de la finestra. Recordeu que la biblioteca de Yuso no té llum elèctrica ni calefacció. Per això ens cal posar als espais per on entra la llum del Sol.
El bibliotecari obre un dels llibres i continua les explicacions...
Atentament.
Senyor i

La gran fàbrica de les paraules

La gran fàbrica de les paraules d'Agnés de Lestrade

A vegades quan arriba un àlbum nou no puc, no vull aguantar-me les ganes de llegir-lo en veu alta als meus alumnes i d'ensenyar les magnífiques il.lustracions abans fins i tot de registrar-lo. Vull transmetre que gaudeixo més que molt fent aquestes coses. M'encanta fer-ho. M'encanta que els hi AGRADI, m'encanta que les seves mirades, totes les seves mirades nedin en la meva i jo en les seves. S'està bé. Són moments deliciosos, moments que cada llibre té els seus i particulars. Compartim sentiments. I si avui quan han vist algú de casa han dit t'estimo... ja seria massa. Ja sé que això és somniar, però aquesta és una de les coses que millor faig i si l'encomano... uf!

Aquest estiu el blog l'Elefant Trompeta m'ha ajudat a triar llibres. Per ara, a mi, no m'ha defraudat ni mica. No n'he tret tot el profit de les novetats, però encara hi ha temps!

He descobert l'editorial sleepyslaps, http://www.sleepyslaps.com/ i promet! promet bones estones lectores.
I si hagués estat més atenta i menys distreta... hauria recordat que el 9 de juny a Trafegando Ronseis també en van parlar. I jo als núvols!!!
Mira... no tens ganes de tenir margarita de Rubén Darío, a les mans? Jo si!

Open publication - Free publishing

Per cert hem parlat de les "onomatopeies". Quant deu valdre aquesta paraula en el país del llibre? ;-)

La biblioteca de Yuso (5).

En alguns llibres trobem el dibuix d'una mà que assenyala una part del text. Aquesta mà indica que el text és important. Nenes i nens recordeu que aquestes mans misterioses ja les vam descobrir a la nostra visita virtual a l'Arxiu Capitular de Lleida. A la fotografia podem veure a l'esquerra de les mans del bibliotecari una mà dibuixada.

Hi ha llibres impresos però les inicials estan fetes a mà i en color vermell. També em sorprèn que no hi ha índex i els llibres no estan paginats. El no estar paginats vol dir que les pàgines no estan numerades com en els vostres llibres.

En un dels documents de l'Arxiu de San Millán hi podem llegir la primera datació històrica del concepte "Castilla". L'abat Vítulo i el germà Ervigio en un document que ens parla de la vall de Mena escriuen " in territorio Castelle". Parlem d'un document de l'any 800.

El padre Olarte m'explica que les tapes de fusta tenien la funció de conservar millor el pergamí, perquè amb elles no s'ondula . Vaig escrivint els seus comentaris al meu quadern per no oblidar cap de les explicacions.

El bibliotecari em deixa preocupat amb el nou comentari:
.- Ahora le enseñaré el infiernillo.
.- ¿ El infiernillo?
Una mica espantat guardo la càmera, el llapis i el quadern. He de dir-vos que estic una mica esgarrifat.
Nenes i nens, voleu saber que és "El infiernillo"?
Atentament.
Senyor i

No t'ho pots perdre: Decàleg de la comprensió lectora

Si vols ensenyar a comprendre el que es llegeix: Decàleg de la comprensió lectora.
Dedica-hi els minuts que es necessiten per llegir-ho bé, s'hi pot trobar una clau que ens ajudi a ensenyar a llegir sabent millor el que hem de fer. Va bé que algú desgrani, pas a pas, tot el procés i et faci adonar de coses que es donen per suposades i que no es practiquen tot i que faci anys i panys que ensenyes a llegir.

Gràcies Miguel

La enseñanza de la comprensión lectora

View more presentations from Miguel Calvillo.
Hi afegeixo les Orientacions per a la millora
de la comprensió lectora
i l'expressió escrita
de l'Educació general de l'Educació Bàsica i el Batxillerat.
- Ara només fa falta què fem una mica de cas! ;-)

Pots veure més grans les taules que ajuden a saber si ho fas prou bé clicant l'icona de Picasa.

Karakia

Un programa que és com un llibre obert al món.
Karakia, la teva cita amb la diversitat cultural i gastronòmica

Karakia, el nom

En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una "karakia" (pronunciar el doble accent: "kàra-kía") és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es feia servir per obrir la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels deus. Karakia és el camí del foc, el camí del gran fogó de la Terra. Si vols escoltar la pronunciació de "karakia" (14Kb) fes clic aquí . Copiat directament de http://www.tv3.cat/karakia/presentacio.htm

PROTOZONE Interactives: matemàtiques vives!

Em sento meravellada! Aquesta descoberta m'ha deixat amb la boca oberta! Sí ja sé que és un rodolí infantil. Però quin goig!
Si cliques 3D CONSTRUCTIONS pots triar i veure com s'equilibra un mòbil, pots donar forma i moure un gerro en 3 dimensions, pots construir figures, pots jugar amb els cubs, pots crear patrons, pots... TU POTS veure les matemàtiques en l'espai tridimensional

http://www.protozone.net/ajinteractives.html

Que bé! Que bé! I tot gràcies a passejar per Creamat i després clicar el web de Ángel Martínez Recio, moltes gràcies.
Sobretot moltes gràcies a AL JARNOW i a JAMES METCALFE