Recomanacions lectores de la gent de quart

Avui al blog de Redes

He trobat a l'entrada d'avui del blog d'Eduard Punset aquesta frase:

Es menos urgente destilar contenidos académicos en la población que preparar buenos ciudadanos.

No t'ho perdis... llegeix, si vols, si tens temps... tot l'article: Recetas para evitar el colapso de los servicios sociales

Enquesta per la gent de l'escola o no: On t'agrada llegir?

Nota: estic fent proves del funcionament d'aquesta eina. He observat que segons quin sigui l'ordinador o el navegador arriba a lloc o no. Ja veurem que faré... la deixaré o no. És pura curiositat pel funcionament del "formulari".

Torna el fred, torna l'aparador màgic.

Aquest final de novembre ens ha sorprès amb un fred hivernal. Passejant per la Plaça de la Sal l'aparador de la Llibreria Fregola sembla que ha notat les baixes temperatures i ens parla d'una tradició amb la que comencem el cicle d'hivern.

Si doneu un cop d'ull a l'aparador podreu veure una colla de figuretes de fang, construccions de suro, rius de paper de plata, ...

Els personatges que representen aquestes figuretes vesteixen de manera molt diferent a la nostra. També m'he fixat que per desplaçar-se no tenen ni cotxes, ni motos; es mouen ajudats per animals.Si ens fixem en les figures de fang podem veure que estan molt més ben fetes que les de plàstic. Darrere de cada figura hi ha la mà dels artesans que han fet la figura original, els motllo, les còpies en fang, la pintura, la cocció,....

Puc veure soldats molt enfadats, dimonis amb la forca, personatges que semblen molt importants i viatgen en camell, corders, ànecs, pastors que s'escalfen a la vora del foc , ... Sembla que tots fan via per anar a visitar a un nadó.

A l'aparador petit del costat de la porta de la llibreria hi ha unes figuretes que estan molt enfeinades en anar de ventre..., acompanyades del Calendari dels pagesos ( el del 2.011 serà el 150), l'Almanac de cordill, el Calendario Zaragozano, El Calendari-Bloc Duran que s'edita des de 1.916...

Entro a la llibreria amb molta amabilitat m'expliquen que aviat canviaran l'aparador. No ens presentaran una tradició diferent , però les noves figues mouran alguna part del cos .
Nenes i nens estic una mica atabalat. De quina tradició ens parla l'aparador màgic?
Si voleu donar un cop d'ull a les noves figuretes i als preparatius que es viuen a la llibreria no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Els diaris de lectura de cicle inicial

Avui no escric jo si no que ho fan alumnes de cicle inicial.

En Max escriu sobre el llibre El gegant Gustau:

Al començament em va produir tristesa perquè la gent no volia ser amiga del gegant. Després em va agafar emoció perquè es va incendiar una granja i per allí hi havia uns nens jugant a pilota i el gegant va córrer a salvar-los i els va salvar i en honor seu van fer una estàtua.

L'Eric al seu Diari de lectura parla d'un llibre de Coneixements:

En Cristòfor Colom de petit vol ser mariner per descobrir illes noves i quan era gran va fer un viatge amb 3 naus que es deien Santa Maria , Pinta i Niña i va descobrir un nou país que era Amèrica que vivien indis i portaven penjolls d'or, això va ser al 1492.

Les fotografies de dalt són dels recent estrenats Diaris de primer i els han escrit l'Eric, la Mariona i la Joana. N'anirem afegint més.
Per cert aviat començarem a gaudir de les lectures en veu alta dels nens i les nenes de primer. Quin goig! Quins nervis!

Cal fermesa, delicadesa i temps per educar

Si vols llegeix tot l'article que Josep Bofill Blanc ha fet a Albert Lacruz al Diari Avui. He descobert aquesta entrevista llegint el recull de premsa que cada dia envia el Moviment d'Innovació Educativa de Lleida. Gràcies.

L'educació te massa poc en compte quelcom que per educar és important: una certa autoritat, una certa disciplina, i una certa transmissió del respecte.

Llavors...

Cal fermesa, delicadesa i temps. A mi em sembla que són tres paraules que resumeixen bé el que vol dir educar un nen, un jove. Tant en l'ambient familiar com en l'escola. Tot i que aquestes paraules no són meves, subscric que educar és fermesa, i també és delicadesa i és temps. Però resulta que d'aquestes tres coses, la fermesa i el temps s'han oblidat des de fa molts anys. Aleshores, la fermesa, com el temps, no existeix. Es tracta de donar una llibertat mal entesa; que el noi que puja ja es posarà ell els límits... Que es desenvolupi, que creixi... I a mi em sembla que ens hem equivocat en això, i en el temps de dedicació i d'escoltar els fills. Per aquesta raó, cal aconseguir, en aquest temps, ensenyar a fer servir bé la llibertat, ja que és un repte per la família.

Així de senzill?

Sí, així de senzill, però gens fàcil de portar a la pràctica.

I continua... http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/335247-per-educar-cal-fermesa-delicadesa-i-temps.html

Temes d'Etnologia de Catalunya.

Al gener del 2.008 vaig recomanar el treball de Joan Frigolé Reixach "Dones que anaven pel món". Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. El llibre és el número 12 de la magnífica col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya editada pel Departament de Cultura. La col·lecció recull les millors monografies del nostre patrimoni etnològic.Avui volia recomanar dos d'aquests estudis. En primer lloc "De quilla a perilla". L'ofici dels mestres d'aixa a la Costa Brava. Aquesta monografia de Joan Lluís Alegret, Jaume Badias i Raül Mata ens descobreix dos oficis propis de la construcció naval tradicional: el de mestre d'aixa i el de calafat. Podreu llegir noms de les eines i feines d'aquests artesans totalment desconegudes per a la gent de terra ferma: aixol, santanella, copada, galçador, punxó d'entollar,quadernella, escantillar,fisquejar,tencar,....

Del mar a la muntanya. La segona proposta és el llibre de Jordi Solà "La muntanya oblidada".Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Amb la seva lectura podem conèixer les formes de vida actuals i passades dels habitants de la serra del Montsec.

El llibre ens parla de tradició, modernitat i projectes de futur. Els canvis en la vida rural, l'emigració cap a les ciutats, la globalització econòmica han fet que amb el pas dels anys aquests territoris de muntanya canviïn molt. El llibre acaba amb una proposta de revalorització de l'economia tradicional com a patrimoni etnològic.

La lectura dels llibres de la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya és una bona alternativa per aprofundir en la nostra cultura.

Atentament.
Senyor i

Llegir i escriure. 10 idees clau per als primers passos

A Leer.es he trobat un article de Montserrat Fons que enumera les 10 idees claus per als primers passos en el món de la lectura i l'escriptura.
El recomano a les famílies amb mainada petita i als docents perquè ens pot refrescar la memòria.

1. Conviure amb un món lletrat

Convé destacar el potencial inacabable de situacions diverses que ofereix el joc
simbòlic propi d'aquestes edats.

Si els més petits han vist als adults usar la lectura i l'escriptura, quan juguin a pares i mares també voldran escriure la llista de la compra, llegir el diari asseguts al sofà, consultar la guia telefònica, llegir el menú del restaurant o mirar una revista en el consultori mèdic.

Sempre i quan es facilitin els instruments adequats, els jocs proporcionen, també, pràctiques socials de lectura i escriptura que desvetllen l'interès per aprendre-les.

2. Facilitar aprenentatges interrelacionats
3. Llegir en veu alta per als neolectors
4. Escriure conjuntament
5. Tenir en compte les relacions entre llengua oral i llengua escrita
6. Animar al nen o nena a experimentar llegint i escrivint
7. Considerar el valor del temps i de l'espera
8. Valorar més els encerts que els errors
9. Utilitza materials del medi
10. Parlar de la lectura i de l'escriptura

Aquí sota pots trobar l'article sencer i totes les deu idees explicades:
http://docentes.leer.es/files/2010/01/art_prof_ei_ep_leeryescribir10ideas_montsefons.pdf

Sentir si que és cosa d'homes, també!

Des de Trafegando ronseis, també. Gràcies.

El monstrejo

Els nostres estimats amics de Trafegando Ronseis han penjat una animació que ens pot servir per pensar en les nostres pors. Les dels petits i les petites i les dels grans. La tendresa, l'humor, la mirada innocent... o no? a la sinopsi , en Pep Lluis diu

Hi ha alguna cosa estranya i misteriosa que aguaita a Alice en la foscor, el Monstrejo. Una situació divertida en la què, Alice, s'encarregarà de canviar els papers.

Com ja fa uns dies que dic: no t'ho perdis!

The Monstrejo from Pep Lluis Llado on Vimeo.

Algú a qui tenir en compte: Pep Lluis Llado

El Quijote interactiu

Una gran idea!

http://quijote.bne.es/libro.html

Presentació del projecte:

Alma de pollo, ànima de pollastre

He rebut el Boletín de leer.es (Noviembre 2010) i...

No t'ho perdis hi ha Listo el que lo lea que és una campanya publicitària per a que els adolescents llegeixin... GENIAL! Bé els adolescents i els adults també!!!

http://leer.es/wp-content/uploads/listoelquelolea/index.html

Si vols veure les animacions:

http://leer.es/wp-content/uploads/listoelquelolea/almapollovideo.html

I si vols saber les conseqüències de no llegir o de llegir i no entendre:

http://leer.es/wp-content/uploads/listoelquelolea/ppt/laconspiracion.pdf

Cal Sastret.

Avui volia parlar d'una de les botigues més antigues de l'Alt Urgell i potser de tot Lleida. El que podem afirmar amb seguretat nenes i nens, és que Cal Sastret és la botiga més antiga d'Organyà. Fa 140 anys Francisco Betriu casat amb Ramona Rocamora la fundar alimentació Sastret el dia de Dijous Gras, que era un dia de fira.

Des de 1.870 la mateixa família s'ha encarregat del negoci. Actualment estan darrere dels taulells la senyora Maria i el Decoroso ( mare i fill). El Francisco Betriu era el besavi del Decoroso.
Van obrir la botiga amb una bota de vi, un fardo de bacallà, un terç d'arengades, tocino, carburo, sal sosa per fer sabó, oli, espardenyes,...

El nom de Sastret ve d'un avantpassat que no era molt bon sastre i per això li deien sastret. S'alçaven a les cinc perquè tot el transport era inicialment amb animals. Més tard ja ho feien en carro.
I em direu:
.- Senyor i, perquè no feien el transport amb cotxes i camions ?
La resposta nens i nenes és molt fàcil, no existien els cotxes i camions, i moltes de les carreteres actuals només eren camins.
Actualment obren de 7 del matí a les 9 de la nit.


El Decoroso recorda que els primers anys de la botiga els productes tenien uns preus que ara ens sorprenen. Per exemple el sac de 50 quilos de farina d'arròs costava 64 cèntims, i 200 litres de vi, 39 cèntims. No cèntims d'euro, de pesseta!
Quan ell tenia 6 o 7 anys, el vi contava dos rals el litre ( la meitat d'una pesseta). Abans de l'euro, nens i nenes, la moneda que fèiem anar era la pesseta.

Ara tot està envasat, però abans les coses es venien a granel. Els productes més venuts eren arròs , vi, sucre, sopa, fideus, gra pels animals,... Encara podem veure la bàscula funcionant perfectament.

Venien a comprar de molts pobles de la comarca: Nargó, Cambrils, Alinyà, Fígols, Tuixén, Noves, La Guàrdia, El Vilà,... Viatjaven amb animals i , per exemple, la gent de La Guàrdia sortien a les tres de la nit per arribar a primera hora a comprar a Organyà. Portaven el dinar i menjaven a la mateixa botiga.

A la botiga hi havia un petit escriptori on la gent venia a pagar el que devien de tot l'any. Per la Fira de Sant Andreu, molta gent passava a pagar. Explica el Decoroso que abans la gent parlava molt i t'explicava la vida; ara, en canvi ningú explica res...
A Cal Satret podeu comprar "de tot", vi a granel del Priorat, llibres, diaris, revistes, alimentació, neteja,... Tot un luxe comprar xocolata a la pedra Jolonch d'Agramunt o patates fregides Bufet d'Oliana ( si no les heu tastat no sabeu el que és bo!).
Cal Sastret, una nissaga de botiguers al cor de l'Alt Urgell.
Atentament.
Senyor i

All you need is love, tot el que necessites és amor

Aldees Infantils SOS de Suècia va produir aquest vídeo en el qual, nens que es beneficien d'aquesta institució a Zàmbia, Índia i Zimbabwe donen un nou sentit a la cançó dels Beatles "All you need is love". (des del http://foroandaluzfamilia.org)

Aquesta entrada ha nascut després de que el senyor H veies el programa Miradas 2 de TV2, dedicat a l'infancia i m'ho expliqués.


Tot el que necessites és amor.
Tot el que necessites és amor.
Tot el que necessites és amor, amor.
Amor és tot el que necessites.

Una cançó uneix diversitats culturals d'arreu del món.

L'arxiu de Simancas ( i 3).

L'arxiu ofereix molts serveis als ciutadans. La consulta a la sala d'investigadors és lliure i gratuïta, fora de restriccions excepcionals . Només cal presentar el DNI o qualsevol altre document que ens identifiqui i omplir una fitxa.

Cub de Felip II
Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Web Archivo Simancas.

La biblioteca consta d'unes 15.000 monografies i de les revistes més importants. Hi ha molts llibres especialitzats en arxivística. És una biblioteca de consulta, no de préstec.

Sala de lectura.

Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Web Archivo Simancas.

El servei de reprografia permet la compra de reproduccions de documents. Per fer aquestes reproduccions d'un original es poden utilitzar radiacions electromagnètiques ( llum, calor, raigs X, raigs ultraviolats,...), però no tècniques d'impressió. Hi ha fotocopies en paper, reproduccions de microfilm, diapositives, lloguer de transparències, ampliacions fotogràfiques, reproduccions a partir de suport digital,...

Sentencia arbitral de Segovia. Gener 1.475. Signen el document els Reis Catòlics.
Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Web Archivo Simancas.

L'arxiu també s'encarrega de l'expedició de certificats de documents. Pot prestar temporalment documents originals a altres institucions per exhibir-les en exposicions. També es poden utilitzar espais de l'arxiu amb finalitats socioculturals. Hi ha visites guiades per a grups ( mínim 10 i màxim 30 persones).
Marxo de Simancas molt impressionat pel seu arxiu i agraït a la Isabel del Departamento de Referencias per autoritzar-me a utilitzar les fotografies de la web de l'arxiu, ja que al seu interior no es poden fer fotografies sense una autorització del Ministeri.
Atentament.
Senyor i

Ordinadors a les aules, a les biblioteques escolars, a...

A O Segrel do Penedo me n'assabento de que el CITA, Centro Internacional de Tecnologias Avanzadas, el 13 de novembre va promoure una trobada de 3 hores per parlar de l' inclusió dels ordinadors en les aules i van extreure diferents conclusions entre les que destaquen:

* Creemos que este nuevo escenario pedagógico habrá de aumentar las oportunidades de acceso al aprendizaje, a la información y a la cultura y no constituir un nuevo factor de desigualdad educativa que agudice la diferenciación social (brecha digital). Por ello, debe garantizarse, al menos en la educación obligatoria y sin distinción entre centros escolares, la necesaria dotación de recursos.

* Se requiere aprender y borrar. Aprender nuevos métodos didácticos basados en que el alumno sea el protagonista de su aprendizaje y borrar las prácticas de enseñanza tradicionales, sin miedo a la innovación constante. La formación del profesorado es, sin duda, la clave fundamental, pero hay que reconsiderar su actual formato a favor de un modelo más vinculado a la experiencia de aula/centro, formación en centro, y más colaborativo, que implique a equipos y genere sinergias (formación entre iguales).

* Las experiencias personales expuestas demuestran lo mucho que queda para lograr dicha finalidad. Pese a irse incrementando la dotación de medios tecnológicos, no acaban de ser el motor de cambio de la escuela, de sus prácticas, de sus intenciones, de su organización. Convenimos que no lo son porque se necesitan condiciones previas que todavía no se acaban de dar.

* Es necesario cambiar notablemente el papel del maestro, que no es el único transmisor, ya que ahora deberá guiar al alumno en su proceso de aprendizaje, enseñarle a seleccionar la información, a ser crítico con la misma y a transformar esa información en conocimiento.

* Se precisa sustituir, paulatinamente, al todopoderoso libro de texto, cuyo uso indiscriminado frena el verdadero cambio en los procesos educativos. Pero, no se trata de suplir el libro por el ordenador para seguir haciendo lo mismo. Se trata de orientar el aprendizaje hacia las competencias básicas reflexión y práctica, más que hacia la adquisición de meros contenidos.

Conclusiones Focus Gropu

L'arxiu de Simancas (2).

Entrar a l'arxiu contemplant l'edifici on està situat i passar per sota del gran escut de pedra és emocionant. Penseu, nenes i nens, que l'arxiu està en un dels llocs més segurs que existia a l'època moderna, en un castell de pedra amb fossat , pont i muralla defensiva.
Ja vam explicar que Felip II va ser el gran impulsor del canvi de fortalesa a arxiu. Les obres per adaptar el nou edifici les van fer els millors arquitectes del moment: Juan de Herrera, Francisco de Praves i Francisco de Mora. Més tard, al segle XVIII també hi va treballar-hi Ventura Rodríguez.

L'any 1.844 es van obrir els arxius als investigadors. Al segle XX es van fer millores per adaptar-se a les noves tècniques: la restauració de documents, la reprografia,... Les noves tecnologies es van incorporar a l'arxiu a partir del l'any 2.000.

Estança de l'arxiu .
Font: Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Web Archivo Simancas.

La finalitat de l'arxiu era guardar els documents produïts pels òrgans centrals del govern de la monarquia hispànica. Els documents ans ajuden a conèixer millor el període històric compres entre el regnat dels Re¡s Catòlics ( finals del segle XV) i la caiguda de l'Antic Regim ( primers anys del segle XIX).
Aquest llarg període històric compren dues èpoques: la dels Àustries ( XVI-XVII) i la dels Borbons (XVIII) .

Cub de Carles V.
Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Web Archivo Simancas.

Els òrgans de govern de l'època dels Àustries eren els "Consejos": de Castella, d'Aragó, d'Índies, de Flandes i de Portugal. A l'època dels Borbons eren "Las Secretarías de Despacho".
A més a més d'aquestes dues grans seccions tenim els documents del Patronato Real, i també mapes, plànols i dibuixos.
Si voleu saber els serveis que ofereix l'arxiu no deixeu de seguir el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Jaume Plensa, pensaments, valors, comunicació, repòs...

No t'ho perdis!

http://www.rtve.es/alacarta/#928677

Aviat... més!

Gaudeix les Matemàtiques, Disfruta Las matemáticas

A Educ@conTIC he trobat Disfruta Las matemáticas:

La idea d'aquest lloc web és oferir matemàtiques i una mica de diversió, i combinar-les quan sigui possible.

Mantingut per ...
Disfrutalasmatematicas.com és desenvolupat i mantingut per Rod Pierce, que adora les matemàtiques i la diversió. La traducció a partir de MathsIsFun.com ha estat realitzada per David Sevilla, matemàtic de professió.

General
El contingut principal d'aquest lloc està dedicat a habilitats matemàtiques bàsiques. Però també trobaràs coses més complicades, i algunes més fàcils. Esperem que hi hagi alguna cosa interessant per a tots.

M'ha agradat, provarem aquest lloc. Nosaltres el teníem enllaçat en anglès a la columna de la dreta, ara jo l'entenc millor. Gràcies David.

L'arxiu de Simancas.

El passat mes d'agost vam descobrir la vila medieval d' Urueña al blog de la biblioteca. A la Villa del libro vam dedicar-li tres entrades titulades "Façanes literàries".

Continuant la passejada per aquestes magnífiques terres de Castella, molt a prop de Urueña, ens aturem a Simancas. Aquest petit poble de 5.000 habitants té un impressionant castell que es va construir al segle XV sobre l'antiga fortalesa àrab. Els encarregats d'aquesta obra van ser la família Enríquez. Després va passar als Reis Catòlics, que durant el seu regnat i el de Carles V li van donar funcions de fortalesa, dipòsit d'armes, de diners i presó. L'any 1.540, Carles V, va decidir guardar documents en una de les tres torres del castell. És l'inici de l'arxiu de Simancas, el primer arxiu oficial de la Corona de Castella.

El gran transformador de la fortalesa en arxiu va ser Felip II. Va convertir el castell en Arxiu General del Regne. Fins i tot va fer l'any 1.588 un reglament de l'arxiu que es considera el primer reglament d'arxius del món:" Introducción para el gobierno del Archivo de Simancas".
El seu nom actual és Archivo General de Simancas. És un dels arxius més importants d'Europa i conserva uns 35 milions de documents.Està clar que si volem fer un estudi històric des de finals del segle XV fins al 1.800 , la visita a l'arxiu de Simancas ens facilitarà molt la feina.
Podem dir que és el primer edifici construït per a ser arxiu.

Nenes i nens, es evident que estem a la porta d'un arxiu molt, però molt, important.
Voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

Què és una mestra, què és un mestre

des de BIBLIOTICS, gràcies

El préstec familiar a 1r., 2n i 3r ja navega!

Ei! Avui, dimecres 10 de novembre, la Sònia, mare de l'Adrià i la Fatoumata mare de l'Oudya han començat el préstec familiar. M'han dit "El fet que fóssim dues persones ha estat xulíssim, doncs a part d'anar més de pressa, hem pogut parlar i fer-nos més amb els nens".

El grup de primer començarà dia el 24 de novembre. I serà la mare d'en Pau qui s'estrenarà amb l'epergam.
El grup de tercer començarà el dia 17 i la Núria mare de l'Albert R. farà la inauguració de la temporada.
A la columna de la dreta del blog, després dels enllaços a alguns diccionaris i enciclopèdies hi el calendari Google de la temporada de préstecs. Una vegada tothom s'hagi organitzat els dies hi posarem els noms de les famílies que atendran a cada grup classe.

El préstec d'educació infantil ja fa alguns dies que ha iniciat la navegació!

Mentrestant recordeu que podeu fer préstec amb la Rosa, tots els migdies, i els dies que us toca desdoblament de biblioteca.

imatge de de Pinzellades al món: lectura

Nota: el mes de gener també hi ha préstec malgrat no es vegi en el calendari. El dia 12, tercer, el 19, primer, i el 26 segon.

La Subdirecció General de Biblioteques s'afegeix a l'homenatge a Joana Raspall

Hem rebut un email que diu:
Les biblioteques volen homenatjar Joana Raspall (Barcelona, 1913) amb l’organització d’un Novembre Poètic dedicat a la poetessa. La iniciativa ha estat impulsada des del Grup de Treball de Biblioteques Infantils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya i ja compta amb l’adhesió de 32 biblioteques públiques i 17 escoles i/o biblioteques escolars.

Amb motiu d’aquesta iniciativa, la Subdirecció General de Biblioteques envia a totes les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya un exemplar de Poemania, un llibre que recull diverses propostes per promoure la lectura de poesia entres els infants i els joves. Aquesta acció compta amb la col·laboració de la Fundació Bromera.

Amb aquest homenatge, a més de reconèixer a Joana Raspall la seva tasca com a escriptora de poesia per a infants, les biblioteques també volen reivindicar la poesia, en tant és una gran oblidada en la dinamització de la lectura entre els nens i nenes.

A més de poesia, Joana Raspall ha escrit teatre, contes infantils i juvenils i és coautora del Diccionari pràctic de sinònims catalans, del Diccionari de locucions i frases fetes i del Diccionari d’homònims i parònims. Es va diplomar a l’Escola Superior de Bibliotecàries el 1938.

Més cares.

Al llegir l'entrada Cares del món he recordat el magnific anunci d'Audi en el que presentava el seu model A4. Gairebé 50 segons de màgia en els que fins i tot la Catedral de Lisboa és una de les cares que podem veure a l'anunci.
Li voleu donar un cop d'ull?



Les companyies automobilístiques tenen grans pressupostos per publicitat. Alguns dels seus anuncis són petites joies.
Atentament.
Senyor i

Cares del món

No t'ho perdis! De l'escriptor Jesús M. Tibau

de http://jmtibau.blogspot.com/

Recordes:
un-pati-ple-de-lletres

- I si ara busquem cares???

La Biodiversitat i els nens i les nenes

Al web del Centre de Biodiversitat, Recerca sociològica/ Recerca en Ciències de la Terra de l'Institut d'Estudis Andorrans, del Govern d'Andorra, IEA, hi ha una explicació del què és la Biodiversitat entenedora pels nens i les nenes.
Observant la imatge d'un arbre i fent servir les paraules claus hàbitat, espècies i genètica enfila el significat d'aquesta paraula que té tantes interpretacions.

http://www.iea.ad/cbd/nens/nens.htm

Acaba dient:

La biodiversitat (o també anomenada diversitat biològica) representa tota aquesta gran varietat de la vida que hi ha al planeta.

També hi pots trobar jocs relacionats amb el tema i un test per saber si has entès què vol dir BIODIVERSITAT.

Per saber-ne més:

imatge de http://blogs.vitoria-gasteiz.org/ataria

- Còmic sobre la Biodiversitat: Todas las vidas están enlazadas. Qué es la Biodiversidad
- Banc de dades de biodiversitat de Catalunya
-Any de la Biodiversitat: Vídeos 3 a la carta
- Convention on Biological Diversity: http://www.cbd.int/
- Biodiversitat: Viquipèdia
- Esquema de la Biodiversitat
- Recursos/ciències/medi ambient
- Importància de la biodiversitat en el medi urbà en el que vivim: http://www.biodiverciudad.org/cat/

LLibre:
- Sur la piste de la biodiversité. Isaline Aubin, Marc Boutavan
Dibuix que m'agrada:
Video que explica, una mica, la biodiversitat:

Our Choice: Global Warming - Vancouver Film School (VFS)
Carregat per VancouverFilmSchool. - Vídeos d'arts i animació.

• Juga i aprèn amb la diversitat que t’envolta!

DIVERJOCS

ENS NECESSITEM ELS UNS ALS ALTRES
PER SOBREVIURE I SEGUIR EVOLUCIONANT!

Un cop d'ull a l'arxiu municipal (i 5).

Per acabar la visita a l'arxiu municipal parlarem d'uns còdex molt importants: el llibre dels Usatges i els llibres verds, gran i petit.

El còdex dels Usatges i Constitucions de Catalunya té 165 fulls de vitel·la ( vedella en llatí), escrits amb lletra gòtica. Recordeu nenes i nens, que la vitel·la és un tipus de pergamí d'excel·lent qualitat. Escrit al segle XIV té unes miniatures il·luminades molt valuoses que converteixen aquest còdex en una joia.

Font: Arxiu Municipal

El text el van encarregar els barons de Moncada abans del 1.336, i a finals del segle XIV el nou propietari del còdex era la Paeria.
Aquest manuscrit recull textos jurídics: Usatges de Barcelona, Constitucions de Pau i Treva, Les Commemoracions, El tratado de Batalla. També hi ha moltes disposicions aprovades en Corts de Pere II a Alfons III.

Font: Arxiu Municipal

El Llibre verd gran i petit, són uns reculls de privilegis. El petit, a més a més, recull costums de Lleida. És el primer codi de jurisprudència de Catalunya.Estan enquadernats amb cobertes de pell de color verd.

Font: Arxiu Municipal

Tradicionalment els llibres verds recollien les notícies d'un lloc i els privilegis que se li atorgaven.
El llibre verd gran fou acabat l'any 1.691.Té 1.017 pàgines escrites en llatí, català i castellà.

Font: Arxiu Municipal

El llibre verd petit té 281 fulls de vitel·la i està manuscrit en grafia gòtica del segle XIV. Al llom del llibre podem llegir: " Privilegis,statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida Anys 1.299 a 1.413".
Marxo de l'arxiu municipal agraït per les magnífiques explicacions de les arxiveres.
Atentament.
Senyor i

Aprendre a aprendre: Desconferència amb Twitter: construcció col·lectiva

Mirant i llegint què hi havia de nou al Google Reader he trobat una presentació que ensenya i aclareix com s'aprèn ara i com es pot aprendre:

- Per les persones adultes de l'escola, per les famílies, per a qui vulgui saber com funciona o com pot funcionar l'aprenentatge i l'autoaprenentatge avui.

Pln més enllà dels EVA

View more presentations from xavier sune.
Xavier Sunyé
Juanmi Muñoz

Un cop d'ull a l'arxiu municipal (4).

Molts prestatges estan plens amb Actes de l'Ajuntament, o Actes de ple. El nom que es donava a les actes ha anat canviant segons l'època històrica. Les més antigues són de l'any 1.340.

Les actes dels òrgans de govern de la Paeria ( Consell General, Consell Particular, Prohomenies, Ple, Comissions de Govern,...) estan agrupades en 391 volums i van del 1.340 al 2.002.

Aquests documents ens permeten descobrir molts fets importants de la nostra ciutat. Segons del que tracten els llibres d'actes reben diferents noms: del Consell General,d'Acords de l'Ajuntament, del Ple de la Corporació, de la Comissió de Govern, els Manuals d'actes de la ciutat, els llibres de bans i edictes,....

En les primeres explicacions que ens va explicar l'arxivera em va sorprendre quan parlava dels llibres de Crims. Hi ha 80 llibres que reuneixen els documents que fan referència a l'actuació del Tribunal de Coltellades, des de l'any 1.308 fins al 1.701.Lleida podia jutjar els delictes comesos a la ciutat.

Font: Arxiu Municipal.

Coltellades ve de coltell, que vol dir ganivet. El tribunal estava format per un veguer, dos consols (després van ser dos paers), i 10 prohoms de la ciutat.
Estan escrits en català del carrer i ens permeten estudiar sobre la llengua medieval, historia, medicina, dret, criminologia, psicologia,...
Si seguiu el blog de la biblioteca, a la propera entrada i última dedicada a l'arxiu municipal descobrirem més secrets.
Atentament.
Senyor i

Revista Pissiganya (2)

http://www.pissiganya.cat

La gent de segon hem agafat el compromís de participar a la Revista Pissiganya. Les naixents ànsies poètiques i l'ajut de les propostes de Sàlvia a Poesia Infantil i Juvenil de ben segur que ens ajudaran a arribar a bon port.
Personalment, com a tutora, desitjo poder transmetre moltes ganes d'escriure i d'expressar pensaments i sentiments.
Si tens curiositat per saber amb quines escoles navegarem pel mar de la Poesia:

Escoles participants

Biblioburro 2

L'any passat el senyor i va fer una entrada al blog que explicava la història del Biblioburro. Ahir en Jaume Samarra ens va enviar aquest vídeo on es pot veure i sentir les sensacions que desperta aquest servei bibliotecari tan especial. Fer com fa aquest mestre que comparteix coneixements i estimació... és la pera!

Gràcies Jaume

Un cop d'ull a l'arxiu municipal (3).

L'armari de les cinc claus és un moble d'estil barroc de fusta de noguer. El van fer l'any 1.686 i la seva funció era guardar els privilegis de la ciutat. Les arxiveres obren l'armari i la primera sorpresa és el seu interior.

Consta de 48 calaixos en els que estan dipositats privilegis, butlles,...Un total de 543 documents.
En el moment que l'armari queda obert del tot es poden veure tots els calaixos.
.- Tots els calaixos no, senyor i. Si et fixes bé veuràs que falta el calaix 39.

L'arxivera té raó, falta un calaix. M'explica que va desaparèixer al segle XX. Hi ha fotografies del sele XIX i dels primers anys del XX en les que es veuen tots els calaixos.

No és segur, però creuen que el calaix 39 el van robar a la Guerra Civil. L'armari té cinc claus, quatre les guardaven quatre paers i un síndic guardava la cinquena. Més tard la clau del síndic va passar a l'arxiver. Cada pany és diferent i per obrir l'armari calia posar-se d'acord els cinc dipositaris.

Abans els documents estaven en un altre armari però el van cremar per la Guerra dels Segadors. I encara més antiga era una arca que es tancava amb tres claus per protegir-los. Com podeu veure nenes i nens, els lleidatans sempre hem guardat molt bé els nostres documents.
Si voleu descobrir més secrets de l'arxiu municipal no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i