Tambors llunyans..
S'apropa la nit immensa i negra.
Tremola l'esperit, sentint els crits,
d'una fera plorosa
i s'escolta el cruixir d'una flama rabiosa,
què es rebel.la cremant
amb cada vida confosa.
Cossos nus, càntics antics
d'una tribu de sang, de fam i de molsa,
d'un paisatge ferotge, d'amor i esperit,
d'ànimes enceses i de cors colpits,
per les aigües dels seus mars
i per les brosses que la seva terra espolsa.
Tambors llunyans..
Ferotge anhel, d'una existència màgica,
eclipsi total, d'una vida estranya,
solstici d'amor de la crida tardana
d'un preciós moment, delerat i dolgut
pels amants d'aquesta vida pagana.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada