dijous, 22 de novembre del 2012

VIDES DE NAFTALINA

Per algú que s'ha buidat avui, però que tornarà a omplir-se a vessar...



No val plorar eternament per la pèrdua,
no cal lamentar si hom és confós,
s'ha de lluitar, per quelcom que es queda,
hem de guardar l'amor, en un lloc morós.
Vides de naftalina, amors infinits
que quedaran enrera;
encara que cruel, tornarà la treva,
la calma, la quietud i la placidesa,
del revolt de les ombres finades ahir.
Ànima d'argent, suplici de pedra tallada,
existència soferta, trista i travada!
No avorreixis el ser per tot allò que has perdut...
Estima la vida per tot el què encara et prepara!
             
                                           Sònia C.



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per obsequiar-nos amb aquest cant a la vida !!! La Família de l'Escola Sant Jordi tenim molta sort!
Salut
Família B.F.

Sònia ha dit...

No pas. la sort és meva per poder compartir amb vosaltres!

Montse ha dit...

Sònia, et dic el mateix que la família que em precedeix en el comentari.
T'ho dic avui, però fa dies que ho penso, tenim molta sort de tenir-te com a redactora.

El blog de la Biblioteca de l'escola Sant Jordi de Lleida té una poetessa que ens regala els seus poemes i ens omple de sentiments.

Gràcies.
Montse

Sònia ha dit...

Vinga!! Quina vergonya que tinc...Vosaltres també m'ompliu d'emocions a mi, sinó, no gosaria pas d'escriure'ls en el bloc.

Anònim ha dit...

Sònia, tradueixes amb paraules boniques els sentiments i les mirades de la gent. Gràcies per totes les que no sabem escriure en aquest idioma, però l'entenem i ens agrada.
Sílvia

Sònia ha dit...

De vegades, expressar amb paraules és més fàcil que demostrar amb accions. Què és el més bonic? Crec que el segon. Gràcies Sílvia! Un mesito molt gros!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...