És un llibre, un conte; escrit per la Roser Bausà
La Marta, una nena com nosaltres, ha perdut el seu avi. La veritat és que està trista perquè se li ha mort. És un llibre fàcil amb molta imatge i que ens explica d'una manera fàcil la mort. La seva mare mira de consolar-la al jardí de casa, mirant el cel, ple d'estels; quan en va veure un que feia pampallugues com si li piques l'ullet. I podria ser el seu avi?
Algú de nosaltres ja ens ha passat, i un company nostre, el Martí ens va explicar la malaltia del seu avi, i més d'una llàgrima va sortir dels ulls mentre ho explica.
Aquesta lectura podria ser un homenatge a tots i totes les àvies.
La mort per nosaltres és tristor, és negra, fosca, depriment, grisa, ... És OMNIPRESENT.
Li manca l'espurna de l'alegria, de la felicitat. Molts ens preguntem, després de la mort què et podria passar?
El cel és ple d'estels!!!
"Sorprén com la mare explica perquè està al cel l'avi. A mi em transmet alegria perquè la Marta vol molt el seu avi i mirant l'estel pot recordar què feia amb ell".
La classe de sisè
3 comentaris:
Quina entrada més tendra i emotiva, classe de sisè.
Amb la vostra sensibilitat regalareu felicitat a més d'un padrí i d'una padrina.
Estic molt contenta perquè feu créixer el blog de la biblioteca i emocioneu a qui el llegeix.
Gràcies.
La veritat es què no va ser fàcil explicar l'historia del meu avi. Sentia com el meu cor que ere tendre en aquest tema volia plorar i plorar, i encara més quan va plorar una nena no va ser fàcil i per ningú ho serie... :(
Tota la raó Martí.
T'estic molt agraïda pel teu comentari.
Sobretot per compartir els teus sentiments.
Publica un comentari a l'entrada