dissabte, 30 de novembre de 2013

Poema



Carrerons inacabats,
falses rialles i tendres paraules
has trobat a l'atzucac
d'amor dels meus braços.

Em deus l'espai,
em deus l'amic que deies ser
en els nostres dies feliços.

Has amagat del meu bes
els teus silencis,
i un trau has obert,
endinsant una estella
en els teus antics desitjos.

Ara  ploro evocant el moment
i la lànguida veu que orna
la inquietud del meu vers,...
S'apaga!
Li resta un instant només.
Mira! Ja  moren amb tristor,...
els seus últims esquitxos.

                       Sònia C.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...