Carrerons inacabats,
falses rialles i tendres paraules
has trobat a l'atzucac
d'amor dels meus braços.
Em deus l'espai,
em deus l'amic que deies ser
en els nostres dies feliços.
Has amagat del meu bes
els teus silencis,
i un trau has obert,
endinsant una estella
en els teus antics desitjos.
Ara ploro evocant el moment
i la lànguida veu que orna
la inquietud del meu vers,...
S'apaga!
Li resta un instant només.
Mira! Ja moren amb tristor,...
els seus últims esquitxos.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada