Les fulles que es desplomen
dolces i perseverants al sòl.
La càlida mel del comiat,
que decau vora el tronc.
Així és casa meva,
l'arrel del meu cognom.
És la superba cançó
del torrent que baixa,
l'ametlla vestida, per desvestir,
la fredor dels colors de la terra ferma.
I el soroll de la pedra, dins el molí..
.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada