Versos

Deixeu-me  finar avui ones!

Veieu-me passar, brau,

lliscant en escuma
de maregassa,
exhaurint,
les hores últimes de dia 

i obrint el mantell d'estels
de bat a bat.

He d'arribar,
mestral, a terra ferma

portant a port, la força del mar.

Obriu suaus doncs,
llums i finestres,
a llunes giboses i cels esclaus.
Deixeu-me ser,
etern i fred

un núbil etern,
de no ser senyera,

entre les aigües
i el seu clamor,

car penitent i solitari,

permeteu que llevi l'aire,

de l'aire en si mateix

i el respir esperar, 

per dar pau als elements.

.

                         Sònia C.