Versos

Un dia hi va seure algú,
sobre la seva melangia,
entonant la cançó d'un amic,
altra hora perdut,
 i dels pensaments deixats,
en la pena guardada,
sota el tronc, a terra,
ensorrat en les fonts del temps.
Quants versos d'amor
sota les fulles!
I sobre la fusta podrida
que queda sencera
aromàtica i trista,
esquerdada, verda,
abans llisa i lluenta,
ara grossera i amarga,
del banc del parc.
Serenyes converses,
escoltades pels roures,
guardades dins els barrons
foradats,que jeuen morts
en el sòl del verger.
Quantes vides escoltades
en el silenci!
Quantes mirades sentides
en la foscor!
Quantes llums foses
sota les llàgrimes
d'argiloses cares maquillades,
en persones buides
de consols, d'esperances i promeses.
Avui mor, clavat a terra!
-hi diu en la seva llenya-.
Sol però insistent, aquí jau!
Acaba aquesta nit,
la seva vida de tardors,
llonga, esquerdada i sàvia,
perdurable i tenaç...

                 Sònia C.