Una lliçó de vida, de tolerància, de convivència, a més d'estar basada en la vida del petit Nicolau, afectat de paràlisi cerebral, fan d'aquesta història una de les més precioses i tristes històries d'amistat mai explicades.
Desitjo que us agradi igual o més que a mi.
Sònia C.
4 comentaris:
Sort l'he mirat sola...
Toca, toca a dins de tot.
Una abraçada
Sílvia
Una altra per tu guapíssima!
La història és realment molt bonica,
la Maria té molta empatia i té un bon cor.
Gràcies.
Una dolça abraçada.
Publica un comentari a l'entrada