MARCIDA

Per totes aquelles persones que no poden ser elles mateixes.
I per les dones que s'han marcit darrera d'un altre ser.


Hi ha un temps per a tot?
hi ha un ser, per cadascú?

És la falsa imatge,
frívola, curosament estàtica,
permanent, enganyosa,
botxí d'una ànima,
que habita,caduca,
davant del mirall?


Soc jo, quan de vegades,
vec aquell l'arbre...desarrelat?
O un reguitzell,
de pensaments emmetzinats,
concebuts com una súplica,
per tot el que ahir vaig posposar...

Cerqueu-me  rera les branques,
dec de ser allí, hi sento els cants,
en cada brot, sempre latent,
com el preludi de ma venjança
i el ressorgir, d'un cop de sang!

                                         Sònia C.

Nick Georgiu, art amb llibres

A Trafegando Ronseis he trobat una manera molt artística d'aprofitar els llibres esporgats de la biblioteca:

L'artista que ha fet aquesta obra es diu Nick Georgiou.

Sàlvia a  Pinzellades al món diu d'ell:

No sabem com classificar aquestes imatges de Nick Georgiou doncs totes estan fetes amb llibres: relleus en paper? il·lustracions amb paper retallat? No sé, però si sé que són boniques, originals i que ens sembla genial reciclar llibres convertint-los en art.

Recomanacions del cicle superior

Avui recomanacions del Jordi i l'Adrià de sisè:

 I també els primers diaris del mes de maig:

El meu poema de... Pau Joan Hernàndez

CANÇÓ DE QUI TORNA

És massa breu, massa senzill, dir ràbia,
i alhora alleujament, i alhora joia,
i alhora un rebrotar de primavera
barrejat amb un dolor íntim, aspríssim.
Cap gest no ho serà tant que esborri el gest,
cap mot serà tan fort que ara respongui
l'interrogant del gest, l'escepticisme
de dir que som, i no saber comprendre
l'última arrel de la nostra impotència
quan una mà magnànima ens atorga
l'inalienable dret a ser persones.

                Pau Joan Hernàndez.


Hi ha pensaments,
que parlen per si sols.
                   
                                    Sònia C.

A la crossa, la mangala i el bastó. Uns amics que ens ajuden de debò de Montserrat Solé

Imatges del llibre Col·legi Sant Jordi, 50 anys educant. Òscar Fernández & Francesc Closa

Aquesta entrada és un homenatge a la primera mestra de la nostra escola: Montserrat Solé.
M'ha regalat aquesta poesia   i li vaig demanar autorització  per a fer-ne una entrada al blog de la Biblioteca. Ella, amb la seva dolcesa, em va dir que  feia "rimes per estar per casa" i que no calia però jo penso que són unes rimes per una casa molt gran i que és un honor tenir una poesia seva al blog de la Biblioteca de l'escola.

Estic molt contenta de poder presentar-vos una de les moltes poesies que la Montserrat ha escrit amb la seva mirada optimista i el seu humor alegre:

A LA CROSSA LA MANGALA  i  EL BASTÓ,
UNS AMICS QUE ENS AJUDEN DE DEBÒ

Des de fa una temporada
proliferen pels carrers
la gent que porta mangala
doncs cada dia n 'hi ha més

I, encara els que hi hauria
però volen presumir
sense pensar en l'enrenou
que això els hi pot produir

Abans de sortir de casa
t'has de fer la reflexió
del que et podria passar
si no portessis bastó

Imagina el panorama.
Ja veig a la Guàrdia Urbana
els Mossos i l' Ambulància
i els xafarders fent rotllana.

L'escampall d'ossos per terra
quin cacau i quina guerra!
i criticats de debò
per no endur-nos el bastó

Apa doncs, no en parlem més
cada cosa ve al seu temps
si ara ens cal un bastó
acceptem-lo amb il·lusió

Es Fidel i complidor,
atent en cada ocasió
és, defensa personal
i ens guarda de prendre mal. 

Abans ballàvem claqué
i fins hi tot xarlestons
i ara ens ho passem molt bé
ballant el ball de bastons.

Així que: Visca el bastó!
Passegem-lo amb elegància
i agraïm-li de debò
el favor que ell ens regala.

Montse Solé C.(2010).

Concert benèfic de Topiloco Aviador a favor del servei d'oncologia de l'Arnau de Vilanova

Mariola Espejo,  mare del Marc i l'Andrea, ens ha enviat aquesta proposta:

El servei d'oncologia de l'Arnau de Vilanova pretén reduir a menys de la meitat el temps que es tarda en detectar els beneficis del tractament a una persona malalta de càncer de mama que ha provocat metàstasi.

Per aixo impulsa un estudi del tot innovador que l'hospital lleidatà acaba de posar en marxa. Ho fa gracies a la iniciativa d'un pacient, Piti Segura, que ha organitzat un concert dels Topiloco Aviador que vol recaptar fons per a finançar aquesta recerca. Avui i per parlar d'aquest nou estudi tenim entre nosaltres a la Dra Anna Velasco, Biòloga, al Dr Serafin Morales, oncòleg del servei oncologia Arnau de Vilanova, i Pitu Segura que ha estat malalt de càncer i un dels components del mític grup lleidatà Els Topiloco aviador...

Més informació a: http://www.tennislleida.com/acci%C3%B3-solidaria/

Moltes gràcies Mariola.

Diaris de Lectura de Cicle superior

Podeu veure les darreres aportacions dels nois i les noies de cicle superior. La majoria dels diaris creixen dia a dia amb il·lustracions i textos. 

Esperem que us agradin.

A favor dels Drets dels Animals: estimem-los i protegim-los

Gràcies senyor H.

Lectura pràctica, samarretes de sisè i cura de la Terra

Entrada dedicada  especialment a l'Eva i l'Hugo i a la Mireia, a  la Mercè,  a la gent de sisè, a les famílies estampadores, a ...

La lectura de l'etiqueta que acompanya a una samarreta no és pas una lectura "que divaga a l'entorn d'un tema concret" - 5ena definició de la paraula literatura- si no una lectura pràctica que ens pot dir molt del producte i dels valors de qui l'ha pensat i de qui l'ha fet.

Llegeix, si vols, i després treu-ne les conclusions.

 http://elsuperiorsjordi.blogspot.com.es/2013/04/avui-hem-fet-les-samarretes.html

Els pigments han esta i són un dels problemes més greus de la contaminació de les aigües per l’abocament incontrolat dels tints. Els colorants poden contenir components contaminants que no són biodegradables, amb metalls com el cadmi, o l’arsènic.(text copiat de : http://www.mnactec.cat/~educa/proces_textil.php?a=els_acabats)

Les nostres samarretes,  ja ho veieu,   han seguit un procés artesanal i tenen en compte  que les aigües  no rebin productes contaminants.

Gràcies

Una altra estoneta dels meus pensaments

 Es podria dir que la meva infantesa va ser d'allò més normal en els anys que em van tocar viure. Aquells anys en els que a les barriades, les dones sortien al carrer amb les espardenyes, la bata d'estar per casa i els "rulos" al cabell. Tot plegat era ben curiós, perquè tothom les veia en les seves hores més baixes només per estar ben maques després...
  Es pot dir, que els meus pares eren molt treballadors, doncs invertien la major part del seu temps en buscar feina que fer, perquè pensaven que el temps lliure no treia cap a res. La meva mare era preciosa, amb els seus cabells daurats, tenyits però bonics, plens d'unes ones que es feia amb la famosa "babyliss" i que jo trobava que l'afavorien molt. El meu pare, encara que no massa alt, era atlètic i fort, i considerava que no aprofitar el temps era un pecat d'allò més lleig. Feien molt bona parella, s'entenien a la perfecció. De fet, el record més entranyable que tinc de petita és el  d'ells fent-se moixaines d'amagat darrera la porta del passadís.  Sempre es pensaven que no els veiem i s'amagaven, doncs segons els cànons de l'època, no estaven massa ben vistes les arronsades en públic.
 Casa meva era bastant petita, però a mi em semblava gegant en aquells anys. Era un tercer  pis de setanta metres quadrats, escalfats per una sola estufa de gasoil, que m'encantava. Sempre passava per la seva vora enganxadeta a la paret, per por de cremar-me. La casa tenia tres habitacions: el dormitori dels meus pares, la de les meves germanes i la de la màquina de cosir. Aquesta última, era com el despatx de la meva mare, que es treia dos duros cosint a part de la feina de la perruqueria que tenia, per tirar-nos endavant. Feia punys, llaçades i vores a vestits que es venien a grans magatzems. Cada dilluns jo l'acompanyava a portar la feina feta a ca la modista que li  havia encomanat, tota embolicada en un d'aquells mocadors de quadres marrons, amb els quatre costats units en un gran nus, com un farcell.

 El pare, també treballava moltes hores, havia de fer-ne d'extra, per a estalviar quelcom a final de cada mes, però vaja, de fet, tots els homes del poble ho feien, encara que ell era una excepció en una cosa: ajudava la meva mare (fet totalment inèdit als anys setanta), els dissabtes a la tarda  portant-nos a comprar, ja que aquella estona, a casa meva es feia la compra de la setmana, perquè no hi havia temps d'anar-hi cada dia, s'havia de treballar.
   
                                                                                                                        Sònia C.

Un regal que ens ha fet la Marina Hernández de cinquè

Hem rebut un email a Bibliosantjordi que diu:

Hola !!!!

Avui que és Sant Jordi, he pensat fer-vos aquest regal.

Espero que us agradi.  Marina

El drac ens diu:

Hola, sóc el Drac Multicolor. Avui, dia de Sant Jordi, he pensat a explicar-vos unes històries que em van passar fa uns quants anys. Us en explicaré 4, espero que us agradin.

Ah! I tingueu en compte que sóc un drac, eh??? Que això vol dir que escric a la meva manera, i aviso que si trobeu una pàgina socarrimada, la continuació és a la següent pàgina, que a vegades se'm escapen esternuts, eh?!

Vinga, que us divertiu!!!!!

Històries d'un drac

Moltes gràcies Marina. M'han agradat les històries dels dracs.

Montse

Diada de Sant Jordi a l'escola

SANT JORDI 2013

"Sant Jordi" al Sant Jordi

Pasión por leer

Per si algú, com jo, fins avui encara no ha topat amb la campanya Pasión por leer aquí en  faig referència:

 http://pasionporleer.com/

"RTVE llança 'Passió per llegir', una campanya que inundarà del 17 al 23 d'abril els continguts de la programació de recomanacions literàries. També podrem veure a les cares més conegudes de TVE i RNE llegir als espectadors fragments dels seus llibres favorits. La campanya pretén animar a descobrir la màgia de la lectura i buscarà també la participació del públic a la xarxa social Twitter, en què els usuaris podran realitzar les seves pròpies propostes a través del hashtag # PasionXLeerTVE."

Especial - TVE pasión por leer - Promoción genérica

• Especial - TVE pasión por leer - Promoción genérica

RTVE arranca la campaña "Pasión por leer"

• RTVE arranca la campaña "Pasión por leer"

El seguici de la Festa Major de Lleida

El seguici de la Festa Major de Lleida:
Un llibre d’Òscar Fernández  Sánchez i Genaro Massot convida a conèixer els elements de cultura popular de la nostra ciutat.

Pagès editors: http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?idf=&id=71&id_llibre=1878#

 

Fotografies d'Hermínia Sirvent agafades a http://www.paeria.es/cas/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=17547&PaginaAnterior=/cas/inici.asp

 "Aquest llibre recull tots els elements tradicionals de les Festes de Lleida, amb explicacions, descripcions, curiositats i fotografies de cadascun d'ells" , amb molta estimació i didàctica.

Personalment penso que  és un llibre  molt bonic i  útil.

- No us el perdeu! 

L'autor del text, l'Òscar, és un ex-alumne de l'escola, personalment,  molt estimat i l'autor de les fotografies en Genaro Massot, també té lligams amb l'escola.

Quan vam celebrar el 50è aniversari, l'Òscar,   amb en Francesc Closa, va escriure Col·legi Sant Jordi, 50 anys educant.

Fou ahir a la nit

Fou ahir, ahir a la nit,
ahir a la nit quan m'adormia.
Recordant en la follia,
l'altesa del teu esperit ferit.
Et vaig esperar,
arremolinada en la flassada,
enyorant l'olor passada,
de la teva pell entre les mantes.
Fou la foscor, la matinada,
va ser la presència
del teu antic perfum,
fou la por, l'energia,
el fruir de les teves paraules,
la remor, la fantasia,
del teu toc abans de fugir.
Ara només resten,
els teus versos sobre la taula,
els teus mots fonedissos,
la teva minúscula veu, atrapada,
entre els llençols ruminats...
del meu llit!

                          Sònia C.