El dia 9 de febrer de 2010 se celebra la 7a edició del Dia Internacional de la Internet Segura (Safer Internet Day)."Aquest espai neix amb el propòsit de transmetre a les famílies informacions i estratègies útils vers l’ús que els infants i els joves en fan de les tecnologies, especialment d’Internet.
Amb mares i pares es presenta com una proposta lúdica i pràctica per tal que coneguin els procediments bàsics de navegació i també el tipus d’informacions a les que poden accedir els seus fills amb seguretat. Es tracta d’apropar-se al fenomen de la Xarxa sense prejudicis i amb un bon nivell de coneixement per tal de no acabar en postures extremes."...
3. I Segurs a la Xarxa amb el joc Triviral
Des de la Biblioteca de l'escola Mare de Déu del Remei i de la mà de Mònica Badia ens arriba aquest menú tant apetitós:
Alphonse Mucha va ser un dels primers a incorporar l'art al món de la publicitat .Considerat un dels pares del disseny gràfic modern, és un dels creadors de l'estil Art Nouveau.
Mucha va començar a ser molt conegut a partir del seu primer cartell litogràfic per a l'actriu Sarah Bernhardt. Mucha s'encarregava dels cartells publicitaris, les escenografies i els vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Va dissenyar cartells, anuncis, segells, bitllets de banc i va ser un gran fotògraf.
Ja fa dies que la Maragda em va donar la llista!
Gabriela ens ha enviat aquests paràgrafs per a recordar l'escriptor nord-americà Jerome David Salinger, autor d'"El vigilant en el camp de sègol", que va morir als 91 anys el passat 27 de gener."Si un cuerpo encuentra a otro cuerpo cuando van entre el centeno, muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños, y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde del precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan en él. En cuanto empiezo a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Yo sería el guardián entre el centeno"
"Pero lo que más me gustaba de aquel museo era que todo estaba siempre en el mismo sitio. No cambiaba nada. (...)Nada cambiaba. Lo único que cambiaba era uno mismo. No es que fueras mucho mayor. No era exactamente eso. Sólo que eras diferente. Eso es todo. (...) No puedo explicar muy bien lo que quiero decir. Y aunque pudiera, creo que no querría."
Avui, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera, just després de 40 dies del solstici d'hivern estem just a la meitat d'aquesta estació. En el món cristià, la Candelera és una festa en que es recorda la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare Maria. Aquest dia s'ofereixen i es beneeixen les candeles de cera. Aquesta festa es celebra des de l'any 496 i és la que tanca el cicle de Nadal ( durant força temps era el dia de treure el pessebre) .
Aquí teniu altres refranys d'aquesta festa:
Un comentarista de criatures.cat, en tonix, hi afegeix:
- Saber nedar
- Tenir un llibre preferit
- Haver entès que la carn que mengen ve d’un animal que era viu (com no…)
- Tenir una cançó predilecta, i saber-la
Elschenbroich justifica i amplia aquesta llista en el llibre Todo lo que hay que saber a los siete años (Destino). Podeu llegir una entrevista amb l’autora aquí: kidsein.
D'aquesta entrevista m'ha cridat l'atenció aquest paragraf:
Una curiosidad: ¿Es tan importante que los niños aprendan o no a escribir en la etapa preescolar?
D.E.— Lo que es importante es que ellos quieran escribir, expresarse por sí mismos, enviar mensajes. Y también tener acceso a las muchas cosas sabias y bellas que otras personas han dejado por escrito. Hay una de mis películas "Diving into Writing. Children on their way to script and sign", en la que aparecen niños de distintas culturas introduciéndose ellos solos en el mundo de los signos y la escritura.
Kindsein es una revista en Internet que trata sobre la infancia y la adolescencia. Está dirigida a cualquiera que haya sido niño alguna vez o tenga a alguno cerca.
Kindsein es un término alemán (Kind: niño; sein: ser). Está inspirado en un texto escrito por Peter Handke (Canción de la Infancia, Lied vom Kindsein).
*Ei! A S.O.L. familias recomanen el llibre.
Ja fa temps que quan fem desdoblament de matemàtiques o quan fan treball individual als ordinadors, de tant en tant, visitem el web Activitats matemàtiques del Centre educatiu Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia. Dimecres passat pensava que el tenia enllaçat al blog de la biblioteca i avui penso que no. I m'he dit... feina feta no fa destorb i li dedico una entrada perquè, com potser vostè ja sap, està molt bé.
Passejava tranquil·lament per la zona del Camp d'Esports, quan al carrer Alcalde Pujol vaig trobar-me l'Àlex:
A la zona del Joc de la Bola l'Ajuntament ha cedit un terreny de 16.000 metres quadrats en els que la Fundació Sorigué construirà un museu on tots els lleidatans gaudirem d'aquesta impressionant col·lecció d'art contemporani.
Passejar per les sales et deixa bocabadat. Obres de Casas, Nonell, Fortuny, Antonio López, Antoni Tàpies , Anselm Kiefer, Balthus, Bill Viola, Cristina Iglesias, Pierrick Sorin, Tony Cragg, Jonathan Meese, Tony Sherman, Joaquin Risueño,...
He de confessar-vos que l'obra d'Antonio López m'agrada molt i m'ha sorprès comprovar la quantitat de peces seves que tenim a Lleida.
L'Anna m'explica que les instal·lacions provisionals estan obertes al públic , només cal concertar la visita . També em deixa molt clar que els agrada molt ensenyar-ho als nens i nenes.
Té la pau un ritme
de conversa en calma
i mots d'entusiasme.
Té la pau color
de rosada i blanca albada.
Té la pau el gust
de pinyons i alfàbrega.
Té la pau l'aroma
d'un carrer de poble.
Té la pau la llum
de desig, de futur.
Té la pau el tacte
de la seda salvatge
amb cintes de lli i vellut...
Té la pau.
He portat el llibre El llapis de la col.lecció XINO-XANO perquè és curtet i me l'he estudiat dinou vegades i penso que l'he llegit bé. Quan me'l vaig emportar a casa primer no me'l sabia i després me'l sabia del tot.
He triat aquest llibre perquè fa bastants dies va ser Nadal. La Tina Superbruixa és molt, molt, divertida! Jo n'he llegit molts. El Nadal és molt important!I què proposa?
Ensinistrem-nos en gestió emocional. La ciència demostra que tot - fins a un pensament-arrenca d'una emoció: som animals més emocionals que racionals!
Pobre Descartes, que vell es queda... Sí, però a les escoles encara no ensenyem als nostres nens a gestionar les seves emocions! Quin endarreriment!: fer-ho reportaria fabuloses benediccions per a ells i la humanitat.
Es pot ensenyar a sentir? Ens ensenyen a desconfiar, recelar, sospitar, menysprear, odiar... Que ens ensenyin a estimar! Ens ensenyen que el món és perillós, podent ensenyar-nos que és fabulós.
Ho és? Hi ha només dues maneres de relacionar-se amb el món: des de la por o des de l'amor. Sentir curiositat pel món és estimar-lo, és el mateix. És el que senten els nens petits!
Va rebre vostè dels seus pares l'educació correcta?
Em van donar les dues coses que avui se sap que són els dos puntales de la felicitat.
Digui-me-les, per favor!
Una: afecte. Dos: sentit de control sobre la teva vida.
Si vols saber més: edició impresa de la Vanguardia del dilluns, 25 de gener 2010
Però per acabar:
Com aconsella mirar la realitat?
La ciència ens parla del que sap, però no pot parlar-nos del que no sap. No prescindeixis de tot això. Permet-te inventar preguntes i somiar respostes! És aquesta capacitat d'inventar i somiar (i no només la d'analitzar) la que ens fa plenament humans.
Em sembla una molt bona proposta de lectura.
La mort d'un fill és el pitjor que et pot passar quan ets pare o mare. La Marina ens regala un conte que és una història d'amor. Ens parla de la vida de la Lucia i la seva família a la vall d'Àger. Al conte la Lucia es transforma en una bella princesa que vivia en un planeta molt llunyà i volia viatjar al Planeta Blau. El seu pare, el rei, va convocar un sopar amb els reis dels planetes veïns i tots els reis van decidir que podia anar-hi però hi havia unes condicions molt dures ( la seva malaltia).Malgrat tot la princesa volia descobrir aquest planeta. En arribar a la Terra es transforma en la filla de la Marina i en José.
Al blog de Ciències he trobat un web fantàsticament matemàtic. Es pot jugar amb les matemàtiques com si estiguessis dins del joc. Es tracta de 
Al blog de la Biblioteca C.E.I.P Dulcinea del Toboso he trobat el joc arbre vivant from coca33cl on Vimeo.
He presentat el llibre En Sabastià el ZERO ens farà perquè m'agrada molt i perquè és el meu preferit. És de l'editorial Brúixola. De la col.lecció El zoo de números. L'ha escrit en Joan De Déu Prats.
Avui la Josefina mare d'en Jordi, en Josep i la Merli s'ha estrenat fent préstec al Cicle Inicial. (Divendres passat va fer de mestra de ciències!)
El reconeixement a la bona feina que es fa en els blogs educatius torna a posar-se en marxa. Un reguitzell de voluntaris i voluntàries col.laborarà per a fer de jurat, d'un premi que el nostre blog, estima molt: IV Premio Espiral de edublogs 2010.
Aquest enginyer agrònom i professor, és capaç de fotografiar la vida salvatge de manera genial. Les seves fotografies han rebut diferents premis: BBC-Wildlife Photographer of the Yeas ( 2.003 i 2.007 ) i el Premi Pica d'Estats de la Diputació de Lleida al millor reportatge fotogràfic del 2.008.
El llibre és un regal visual. Passejareu pels secans de Lleida i descobrireu alguns dels seus secrets.Veureu paratges desconeguts i poc valorats del nostre territori.Imatges espectaculars del torlit, l'esparver, el sisó, la trenca, l'òliba, els abellarols, gangues, xurres, perdius, xivites, xoriguers, el llangardaix ocel·lat, la serp verda, les tortuguetes ( tríops), ...
Paisatges encisadors que estan al costat de casa. El llibre us agradarà i passejar pels secans de Lleida encara més.
ola a tothom!
Escrits
Tots els comentaris
