divendres 10 de febrer de 2012

El llibre del faroner ( i 2 ).

Només obrir el llibre podem llegir: "Servicio de Faros. Libro personal del torrero D. José Riveira Carrera. Consta el libro de 47 folios, de los que rubrico el primero y el último. La Coruña 5 de junio de 1.951" Signa l'enginyer.

A cada pàgina calia escriure l'any, mes i dia; i a l'apartat d'anotacions, totes les incidències de cada torn del faroner.
El 6 de juny del 1.951 podem llegir: "Con esta fecha se presenta en este establecimiento D. José Riveira Carrera, aspirante en la última convocatoria para ingreso en el cuerpo Técnico Mecánico de Señales Marítimas y da comienzo a las prácticas reglamentarias de dos meses para las que fue autorizado por la Jefatura de Puertos de esta provincia ( Obras Públicas).
Faro "Torre de Hércules" 6 de junio de 1.951". Signa el tècnic encarregat.

La majoria dels comentaris fan referència a l'absència de novetats i a les neteges reglamentàries: " Primer turno sin novedad". "Segundo turno, sin novedad y limpiezas reglamentarias". Per a un faroner era molt important que tota l'òptica del far estigués impecable.
Els dos d'agost del 1.951 podem llegir una incidència: " Segundo turno. Sin novedad hasta las 2h 30' que se paró la rotación por agarrotamiento en el engranaje del regulador y corregido immediatamente continua el servicio sin otra novedad. Seguidamente se practica con el grupo electrógeno y se hacen las limpiezas reglamentarias".

El 25 de febrer del 1.953 ens explica el nomenament de Don José Riveira Carrera com a membre del Cuerpo Técnico-mecánico de Señales Marítimas amb un sou anual de deu mil vuitanta pessetes ( uns seixanta euros ) , més una paga extraordinària al desembre.

També hi podem llegir que queda destinat " al faro aislado de Machichaco", a la bellíssima costa de Bizkaia, prop de Bermeo. A la foto següent podeu veure el Cabo Machichaco des de San Juan de Gaztelugatxe.

L'ofici de faroner és història i poder fullejar el " Libro personal del torrero", ens ajuda a descobrir els secrets d'una feina imprescindible per a la navegació segura.
Atentament.
Senyor i

dissabte 4 de febrer de 2012

Sisè i Katmandú, un espejo en el cielo (3)


Gràcies a tots els nens i les nenes de sisè per la presentació de la pel.lícula d'Icíar Bollaín. 
Gràcies, també, Josep, Joan Ramon, Gerard, Mercè i a tota l'escola per la participació en aquest projecte que pretén fer que el cinema entre un xic més en les nostres vides.


Un bon caliu als cinemes d'Alpicat tot i el fred de la nit del dijous 2 de febrer. Katmandú, un espejo en el cielo és una pel.lícula que recomano perquè és bonica, emotiva, parla de temes reals, actuals i durs, d'altres realitats, del goig de viure, de que es poden fer moltes coses en aquesta vida. Victòria Subirana ho està aconseguint. 


Un goig participar en una proposta col.lectiva http://katmandulapelicula.blogspot.com/gràcies de nou Tere Plana.

- I per què les paraules que diuen els nois i les noies de sisè són aquestes i no unes altres
Doncs perquè hem fet lo següent: hem agafat la sinopsi de la pel.lícula a http://www.altafilms.com/site/sinopsis/katmandu_un_espejo_en_el_cielo  l’hem traduït al Google traductor  al català i hem anat a http://www.wordle.net/  i hem fet un núvol de paraules on hi ha les paraules més importants, les paraules més repetides, les paraules clau. 

Sisè ha  triat les més importants per ells i elles i  s'ha fet el vídeo.

Katmandú, un mirall en el cel

En els primers anys noranta, Laia, una jove mestra catalana, es trasllada a Katmandú a treballar en una escola local. Aviat descobrirà una pobresa extrema i un panorama educatiu desolador que a més deixa fora els més necessitats. Després de contraure, al seu pesar, un matrimoni de conveniència per legalitzar la seva situació, Laia s'embarca en un ambiciós projecte educatiu en els barris de barraques de Katmandú. De seguida s'enfronta a l'evidència que no pot fer-ho sola. Però també es troba amb un bell regal que no esperava: enamorar-se del desconegut amb el que s'ha casat. Dividida entre la seva relació amorosa i el seu compromís amb els nens als quals ajuda, i sempre de la mà de la seva amiga i jove mestra Sharmila, Laia emprèn un nou projecte que la allunyarà irremeiablement del seu company, però que la unirà per sempre amb Sharmila i amb la petita Kushila, en un viatge personal al més profund de la societat nepalesa, i també al fons de si mateixa.

http://www.wordle.net/create

I ens queda una cosa pendent: participar fent una crítica de la pel.lícula a http://katmandulapelicula.blogspot.com/p/criticas-3x1.html



Recorda:
http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2012/01/mapa-de-les-ciutats-de-la-nit-de.html 
http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2012/01/cinema-lescola-la-ivncye-katmandu-un.html 

P.D. A vegades no entenc com és que no vaig fer cap fotografia el dia de la preestrena quan gairebé sempre vaig fent fotos de tot. Potser és que l'ambient em va absorbir i em vaig convertir  en una espectadora atenta i submergida.

divendres 3 de febrer de 2012

El llibre del faroner ( 1 ).

Al febrer del 2.009 vaig recomanar-vos el llibre editat per l'Ajuntament de Palafrugell-Arxiu Municipal: " El far de Sant Sebastià 150 anys de vida ( 1.857 - 2.007 )". El llibre ens explica la vida als fars i l'ofici de faroner.

Far de Sant Sebastià a Palafrugell.

Actualment els fars no tenen faroners, la tecnologia els controla i els programes informàtics substitueixen a les persones ... El far, nenes i nens és una torre amb una gran llanterna a la part superior que podeu veure a les costes o als esculls. Serveix perquè els mariners es puguin situar. El faroner és la persona que té cura d'un far.

Far del Cap de Creus.

La vida està plena de sorpreses. En uns dels viatges que vaig fer al meu estimat País Basc, m'esperava una descoberta genial. Un cop a Bizkaia em van dir:
.- Mira que me han prestado. Seguro que te gusta....
Em vaig quedar bocabadat, a les meves mans tenia una petita joia...


"Libro personal del torrero". Al meu amic li havia deixat la filla del faroner José Riveira Carrera...
El voleu obrir?
Atentament.
Senyor i

dijous 2 de febrer de 2012

En Daniel Gabarró ha compartit emocions amb nosaltres


Escriure el que en Daniel Gabarró ha dit per a mi és delicat perquè potser no ho sabria transcriure amb el mateix to de veu. Val més llegir els seus llibres.
El que si puc fer  és dir que he sentit el que ha dit. Sentir amb els sentiments. Penso que seguint el que ell proposa podem aconseguir  ajudar els nostres infants a ser lliures i feliços.

P.D. Hi ha una fotografia que la càmera ha fet d'una manera molt artística sense jo voler-ho. ;-)

L'Alba Peiretó i El partit de futbol embruixat


He portat aquest llibre, El partit de futbol embruixat, perquè m'agrada molt aquest llibre i perque és com el meu germà petit i jo.

dimecres 1 de febrer de 2012

L'altra Barcelona.

Al blog ja he recomanat les dues anteriors novel·les de Javier Pérez Andújar, gran enamorat del món de llibre i col·laborador dels desapareguts programes "Saló de lectura" de Barcelona televisió i "L'hora del lector" del canal 33. Si éreu seguidors d'aquests magnífics programes conduïts per l'Emilio Manzano, segur que recordeu moltes de les genials recomanacions i comentaris del Javier.
Avui torno a la colección andanzas de Tusquets Editores per parlar de la seva tercera novel·la "Paseos con mi madre". Les dues anteriors , "Los príncipes valientes" i "Todo lo que se llevó el diablo", de la mateixa col·lecció, ja van deixar molt clar que Javier Pérez Andújar, a més a més de ser un gran lector , és un bon escriptor.

El llibre ens descriu una Barcelona que coneixem però de la que no volem parlar. Nascut a Sant Adrià de Besòs l'any 1.965, ens retrata el seu barri de gent treballadora. Recorda les lluites socials per aconseguir la democràcia, els deficients transports públics, els blocs plens d'aluminosi, ....
Uns anys en els que, malgrat les dificultats, tot semblava possible. Pérez Andújar ens emociona en moltes pàgines de la novel·la.
Sempre ha deixat molt clara la seva passió pel còmic. A les pàgines 27 i 28 ens recorda a Josep Coll i Coll, que els que ja teniu una colleta d'anys recordareu del TBO. "Coll es un dibujante de Barcelona que ha revolucionado el TBO y nadie de su tiempo sabrá verlo. Le pagan tan poco por sus dibujos que tiene que dejar el lápiz para ganarse la vida como albañil, cantero, maestro de obras."...

Font: TBO

..."Sabe lo que busca el niño: mirar y divertirse; devorar el mundo con los ojos como un marinero subido a la cofa del barco. Aprender mirando. Los niños miran, el anciano lee. La lectura es un proceso de envejecimiento"...
A la pàgina 45 podem viatjar en un autobús atrotinat i mirar ...
..." En los días de lluvia el vaho empaña los cristales como si fuéramos al pantano del perro de los Baskerville; pero lo que estamos atravesando son los bloques de los veinticinco años de paz y treinta de aluminosis. Llueve sobre la acera como llueven palabras sobre los libros"...
En aquest moments de confusió que ens toca viure és tot un regal llegir fragments com el de la pàgina 58, en el que parla dels que van lluitar per la democràcia. Avui , molts d'ells, són vells o han mort... L'últim punt d'aquest fragment segur que us farà reflexionar...
..." La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manos durante dias seguidos y noches enteras. Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía; la construcción de un ambulatorrio donde no llegaban los médicos; dejar una plaza sin edificar para que los niños jueguen; hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros; lograr que pase el autobús por donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frio de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos, esa es la democracia que hicieron realidad estas gente encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos, encadenándose a verjas, cortando el tráfico, protestando en la calle, luchando. La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay"...
Vosaltres la podeu tocar ?
Paseos con mi madre, no deixeu de llegir la tercera novel·la de Javier Pérez Andújar.
Atentament.
Senyor i

dimarts 31 de gener de 2012

La Universidad de Salamanca


 Heu estat mai a Salamanca? És una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom. Pertany a la comunitat autònoma de Castilla y León i és un lloc insòlit i preciós. Els seus carrers són plens de façanes i edificis meravellosos i molt antics.

Universitat Pontifícia


 En el cor d'aquesta ciutat, es troba la seva Universidad Pontificia, segons sé, la més antiga de les universitats hispanes que existeixen. Fou fundada el 1218 pel llavors rei Alfons IX, fixeu-vos si n'és d'antiga. Compteu !
 L'antiga Universitat té un munt de sales precioses, on temps enllà es feien les classes. Seien en bancs de fusta i les classes magistrals eren presidides pels erudits, que seien davant, en cadires tapissades de colors bonics, igual que quan vas a una boda...

Una aula. La Frai Luís de León.


 La que més m'agrada és la biblioteca, és enorme i comunicada al mateix temps amb tot de sales perifèriques plenes de manuscrits.

Biblioteca


 Però al seu voltant es perfila una llegenda; diuen que en la seva façana d'estil plateresc, la que presideix la Universitat, hi ha una granota tallada en pedra. Els estudiants que la troben, es diu que podran aprovar tots els exàmens. No sé pas si és cert això si no estudien... Però, no us penseu que és fàcil trobar-la, doncs l'estil plateresc es caracteritza per ser molt carregat en ornaments i talles, en figures estranyes. N'hi ha que ho han intentat durant anys ! Si hi aneu, ja em direu. Jo no la vaig saber trobar, però sempre trobes algú que ho sap i te la senyala.
La granota és al damunt del cap de la calavera!

De tota manera, aquesta façana és tant bonica i valuosa que un escriptor famosíssim, Miguel de Unamuno, en va dir i cito: " No es lo malo que vean la rana, sino que no vean más que la rana".
                     
                                                                                                                          Sònia C.


dilluns 30 de gener de 2012

Recursos pel Dia de la Pau

Començar la diada  llegint un poema pot ser  un petit plaer i  Sàlvia de Poesia Infantil i Juvenil, ens en proposa una desena. Tria si vols a cegues... l'encertaràs!

  • A Intervida, posen al nostre abast la descàrrega dels materials Intervida per preparar la jornada completa del DENIP i seguir treballant la pau a l'aula durant tot el curs.

i una guia de recursos:


A la classe de primer l'Arnau, divendres passat, ja va ensenyar a fer amb l'ajut de la Merli la grua de la pau.


  •   A l'escola de Cultura de Pau de la Universitat autònoma de Barcelona també hi pots trobar un reguitzell de recursos per fer més visible la pau a les escoles i instituts.
Per exemple per a primer de cicle inicial proposen treballar el conte Tinc dues orelles per escoltar de millor de de Carles Vidal: http://www.kaidara.org/upload/151/Construyamos_la_paz_1cp_cat.pdf, tot tret de KAIDARA Experiencias y recursos educativos para una citadanía global des de Intermón Oxfam. Per a segon: http://www.kaidara.org/upload/152/Construyamos_la_paz_2cp_cat.pdf (Ho vaig trobar a http://www.sindicat.net/w/docs/eina448.pdf,  Dones per la Pau)


  • Al  Blocartístic. Visual i Plàstica a l'Oriol Martorell hi ha una animació que va fer un grup de sisè, mira que bé:

  • - I que farem nosaltres? Intentar que l'ànima de la diada no es dissolgui passades les 24 hores  del seu dia. Treballar per a que el seu lligam  perduri tot l'any.

diumenge 29 de gener de 2012

Mapa de les ciutats de la nit de Katmandú, un espejo en el cielo


Gràcies al blog de http://katmandulapelicula.blogspot.com/2012/01/mapa-de-la-iv-noche-de-cine-y-educacion.html i a Jaime Núñez i Pablo Vidal, alumnes de 1r. d'ESO  de l' IES Bajo Guadalquivir de Lebrija (Sevilla), tenim un mapa de la IV nit del cinema.

Ver IV Noche de Cine y Educación en un mapa más grande

Has vist la nostra ciutat?
Fa goig participar en un projecte tant gran i ben preparat. Gràcies de nou a la M. Teresa Plana Vidal i avui a Conchita López de Blogmaníacos.


Recorda:  http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2012/01/cinema-lescola-la-ivncye-katmandu-un.html

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore (2011)

Des de http://trafegandoronseis.blogspot.com/
he fet arribar al nostre blog una de les animacions més boniques que mai he vist. La història, els dibuixos, l'animació i els llibres vius m'han emocionat  i desitjo que emocionin als nens i a les nenes de l'escola i tots aquells i aquelles als qui els llibres, acoloreixen les seves vides.


I si vols saber com ho  ha fet l'equip comandat per  Brandon Oldenburg  i per William Joyce
només cal que cliquis la imatge o l'enllaç de sota.

I una explicació en català de la pel.lícula:
Inspirada en la mateixa mesura, per l'huracà Katrina, Buster Keaton, El Mag d'Oz, i un amor pels llibres, "Morris Lessmore" és una història de persones que dediquen la seva vida als llibres i els llibres els hi tornen el favor.
Gràcies, Gracia Sanctorum

dissabte 28 de gener de 2012

Com ajudar els nostres infants a ser lliures i feliços

Dijous,  dia 2 a ¾ de 5 de la tarda,  Daniel Gabarró ens explicarà “Com ajudar els nostres infants a ser lliures i feliços”. És una de les  conferències que l'Ampa de l'escola organitza  per a les famílies.
En Daniel Gabarró  escriu:
La meva intenció és ajudar-te a viure amb plenitud. No cerco la teva felicitat, sinó la teva veritat. La felicitat en serà la conseqüència.

En Daniel Gabarró  és ben conegut pels mestres, entre d'altres coses,  perquè va fer una llicència d'estudis sobre com ensenyar ortografia sense esforç.


Deixo un enllaç que porta als vídeos  que parlen sobre aquest tema:

divendres 27 de gener de 2012

Llibres vells...

L'agost del 2.010 recomanava el llibre "Enfermos de libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas" de Miguel Albero, editat per la Universidad de Sevilla dins la Feria del Libro Antiguo. Avui torno als llibres editats en el marc d'aquesta fira per parlar del dietari de José Carlos Cataño " De rastros y encantes".

Tarragona, plaça de la Seu.

Editat conjuntament per la Universidad de Sevilla i l'associació Amigos del libro antiguo de la mateixa ciutat, no és exactament un dietari, però l'estructura és molt similar. L'autor ens descriu una colla de moments viscuts al llarg del temps remenant i remenant llibres al Mercat de Sant Antoni i als Encants Vells de Barcelona. També ens retrata aquesta passió pel llibre vell en mercats d'altres ciutats del món.

Tarragona. Llibres a les voltes gòtiques del segle XIV. Antic mercat medieval al carrer merceria.

Buscar als mercats del llibre vell ens fa pensar en la vida d'alguns dels que en aquell moment tenim a les mans... Fons desestimats per les editorials, biblioteques que els seus propietaris van crear amb molta il·lusió i ara els seus hereus les venen, cases que es buiden després de la mort dels propietaris,...

Cuesta de Moyano. Madrid

A la part final del llibre hi ha un recull de fotografies en blanc i negre dels dos centres de venda de llibre vell més importants de Barcelona: Els Encants Vells i el Mercat de Sant Antoni. Les fotografies que podeu veure en aquesta entrada no són del llibre, les he fet en diferents mercats a Tarragona, Madrid, Stockholm, Istanbul i París .

Al llibre "De rastros y encantes", l'autor ens explica la quotidianitat d'aquests mercats, la passió pel llibre vell que s'hi respira,... A la pàgina 21 podem llegir: ..." Luego, cuando acaba, empieza por disponer con cierta parsimonia las tijeras, los tablones, y nosotros le ayudamos con el trapo azul que dispone encima, y empezamos a subir los libros de las cajas de cartón que ha traído en el coche, y los colocamos sobre el paño que hemos extendido, que hemos alisado con meticulosidad de monaguillos"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

El retrat del que passa en aquells moments al mercat dels llibres vells ens pot emocionar, entristir, sorprendre... A la pàgina 88 ens parla de la seva frustració: ..." Ah, qué humillación para este pobre librero de lance tener que devolver al montón un Carl Schmitt de 1.934 porque le pedían ¡cincuenta euros!"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

També ens parla de la recerca de llibres per París. A la pàgina 70 ens comenta: ..."Las librerias de viejo apagan a las siete de la tarde y a mí me gusta ir con tiempo para derrocharlo en el encuentro casual. Por si fuera poco, los bouquinistas de estampitas y suvenires para turistas con inquietudes empezaban a cerrar las hornacinas"...

Les bouquinistes. Paris.

Podreu estar d'acord, o no, amb les opinions de José Carlos Caraño sobre els escriptors dels que parla. Però el que segur que us sorprendrà és la descripció de les interioritats en aquests mercats del llibre vell.

Les Bouquinistes. Paris

O la sorpresa al trobar després d'una colla d'estius a Suècia un mercat de llibres vells a Stockholm com ens explica a la pàgina 198: ...." En ninguno de estos años de verano en Suecia me había encontrado con un rastro. Aunque esto, lo de la calle Drottinggatan, no es un rastro, sino un mercadillo que ocupa el centro de la calzada, con mucho disco, con mucho libro nuevo en edición de bolsillo, con alguna parada en la que el poeta vende, con toda su escandinava dignidad, hermosos ejemplares, en edición limitada y numerada, en sueco"....

Parades de llibres a Stockholm.

Ja al final del dietari, ens parla de lllibres orfes i el trisi destí que tenen molts d'aquests llibres... La pàgina 285 és contundent: ... " En principio, cualquier librería de ocasión puede calificarse como depósito de libros huérfanos, salvo que se enoje el librero con ambiciones o quien la rige con el apelativo de librería anticuaria.
Si me apuran, cualquier librería de viejo, de nuevo, de medio hacer.., también es un montón de páginas cosidas o encoladas y huérfanas con sus cubiertas, aterradas ante la posibilidad de ser devueltas a los almacenes, o, en el caso más frecuente, de acabar en las máquinas trituradoras, que también hay libros nuevos a los que se les escucha el tiemblo de hojas con solo imaginar que, por no venderse, se convertiran en pasta de papel para editar títulos más llamativos"...
Entreu al món del llibre vell de la mà de José Carlos Cataño.
Atentament.
Senyor i

dijous 26 de gener de 2012

La Paula i Trece fantasmas para Tenebrosa


Avui he portat aquest llibre que es titula "Trece fantasmas para Tenebrosa" perquè m'ha agradat molt perquè és el que me va portar el meu pare quan me'l va portar. Per això l'he portat per llegir-lo.
El Geronimo quan està a casa seva té molt fred.

dilluns 23 de gener de 2012

100 eines digitals... per aprendre a aprendre 2

La senyora Imma Areste m'ha enviat aquesta adreça:
http://www.xtec.cat/crp-girones/recursos/einesonline.htm

Aquesta adreça, 100 eines online del crp del Gironès, val la pena tenir-la en compte . Busca, remena, tria i trobaràs el que necessites. Hi ha generadors  de quaderns, llibres,  publicacions digitals, webquests, caceres del tresor, qüestionaris, exercicis, llistes, sopes de lletres, targetes de vocabulari,  fulls de cal·ligrafia, paper pautat, mapes conceptuals i mentals, contes, lletres, textos, núvols de paraules,  targetes de bingo, fitxes de dòmino i altres targetes, vídeos, taulers d'anuncis, cartells,  pòsters, mosaics, puzles,  còmics, dibuixos animats, calendaris, rellotges,  mapes geogràfics, cartogrames, jocs de taula, gràfiques, laberints, mandales...
Gràcies Imma.
P.D. Aquesta eina també la podràs trobar a la columna de la dreta del blog després de "Webs on buscar coses".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Potser també t'agradi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...