Quines lectures ens agraden i recomanaríem als pares, a les mares, als padrins, a les padrines, a les companyes i als companys de feina, al veí...Quins llibres, pel.lícules, web's,... ens ajuden a fer créixer a les nostres filles i als nostres fills, a les alumnes i als alumnes,...
Quins textos ens donen tranquil.litat i estones plaents, quins ens fan reflexionar, quins ens fan veure el món amb una altra mirada,...
6 comentaris:
El niño feliz, és un llibre que ja té anys però que serveix per a pensar en possibles solucions als conflictes diaris. Explica com formar una autoestima sòlida i sense envaniment.
El niño feliz:
http://www.gedisa-mexico.com/libros/GNI621.HTM
Jo recomano qualsevol llibre de Julio Llamazares. M'agrada molt "Tras os montes" perque parla de la zona nord de Portugal, un lloc poc conegut i fascinant.
En relació al comentari anterior, sobre l'escriptor Julio Llamazares.
Puc semblar pesada, però deixo un paragraf de la que potser és la seva obra més coneguda "La lluvia amarilla"
Julio Llamazares
La lluvia amarilla (fragmento)
" Fue el principio del fin, la iniciación del largo e interminable adiós en que a partir de entonces, se convirtió mi vida. Como la luz del sol, cuando se abre una ventana después de muchos años, rasga la oscuridad y desentierra bajo el polvo objetos y pasiones ya olvidados, la soledad entró en mi corazón e iluminó con fuerza cada rincón y cada cavidad de mi memoria. "
Em sembla fantàstica aquesta iniciativa, si més no es crea un feedback entre escola, alumnes, pares que pot arribar ser molt productiu per tots. Això seria un exemple d’Escola oberta; obrir canals de comunicació entre famílies i escola.
Bé, no m’enrotllo més, ja que el propòsit d’aquest BLOG es parlar de llibres.
El llibre que actualment acompanya a la tauleta de nit és un clàssic de la literatura alemanya, La Montaña Mágica, del Thomas Mann. No us voldria pas entabanar amb aquesta lectura, doncs, per què no dir-ho, resulta anodina i soporífera, però com que diuen que és una de les millors peces literàries ... en fi.
Si que recordo com lectures agraïdes, els Pilars de la Terra, Ken Follet; L’Església del Mar, I. Falcones; Camposanto, Iker Jimenez, on barreja història i ficció.
Si en recordo alguna altra, ja us faré saber.
Carles (Pare Adrià D.)
"Encara no som humans" és un llibre de l'Eudald Carbonell i el Robert Sala en el que ells reflexionen sobre els nostres pensaments i fets que creuen encara d'hominids però que van evolucionant capa a l'humanització.
mercè
Publica un comentari a l'entrada