L'armariet
Amb una clau forjada amb el somriure
podrem obrir l'armariet del dia.
Es ple de capses màgiques,
pintades amb un llum de cel i esquitxos d'alegria.
Les obrirem com si toquéssim roses,
a poc a poc, ben amorosament,
per no ferir cap pètal amb l'unglada
envejosa d'un gest impacient.
Cada capsa conté una cosa nova;
són els tresors del dia generós;
molts amics, més bellesa, i mil senderes
que ens duran vers un món meravellós.
podrem obrir l'armariet del dia.
Es ple de capses màgiques,
pintades amb un llum de cel i esquitxos d'alegria.
Les obrirem com si toquéssim roses,
a poc a poc, ben amorosament,
per no ferir cap pètal amb l'unglada
envejosa d'un gest impacient.
Cada capsa conté una cosa nova;
són els tresors del dia generós;
molts amics, més bellesa, i mil senderes
que ens duran vers un món meravellós.
Ai, alerta amb la clau!, que sigui neta,
ben untada de bona voluntat.
Que l'armari no s'obre, si grinyola
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada