diumenge, 12 d’agost de 2007

Pensant en els altres

"Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.

El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
El reportatge, entre d'altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d'Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.
PENSANT EN ELS ALTRES (Learning to care. Un reportatge produït per NHK. Japó.)

"El primer día de clase, el profesor Toshiro Kanamori les recuerda a los alumnos el motivo de su presencia en clase y, por extensión, de toda su vida: <<
Estáis aquí para ser felices. Todos tienen que ser felices. Si una persona no es feliz, nadie lo será>>. Como se ve a lo largo del reportaje, se refiere Toshiro a una felicidad muy diferente a la que en general solemos concebir, que no se basa en la búsqueda excluyente del propio placer sino en una auténtica comunión con la vida y con los otros. Se entiende pues la vida globalmente, de manera holística. No se distingue entre vida escolar, vida familiar y vida profesional, ni entre vida propia y ajena. La vida es una e incluye a todo. No se va a clase por obligación, aguantando tediosamente el trámite para subsistir profesionalmente en un hipotético futuro. Lo que está en juego es mucho más crucial. Hay que aprender a vivir."... (mutantes.bitacoras.com)


- Això és el que desitgem! (Gràcies a les persones que m'han recordat l'existència d'aquest documental)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...