dijous, 11 d’octubre de 2007

La vieja Iguazú

- Darabuc, com diu la Wikipedia és el pseudònim que fa servir en Gonzalo García Rodríguez quan escriu literatura infantil i també és el nom d'un dels seus blocs. L'any 2004 va guanyar el premi Luna de Aire amb el llibre La vieja Iguazú.
- Aquest premi està convocat pel Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil de la UCLM (CEPLI)
- A l'entrada anterior ja he escrit que aquesta tarda, en Gonzalo, ha fet un regal "a tots els lectors del Sant Jordi", però jo m'he sentit com si el regal fos només meu. Es clar que el plaer de compartir aquesta alegria no me l'he pas perdut. Els nens i les nenes de segon i de quart i les mestres i el mestre amb qui compartiem avui la biblioteca, han expressat la seva alegria i el desig de sentir les paraules que el llibre amaga.
- Jo des d'aquí agraeixo aquest present i espero poder transmetre tots els sentiments que l'autor ha transformat en paraules, als alumnes i a les alumnes de la nostra escola.
Un piececito adelante.
Y el otro.

Y el bastón.
Gràcies.

6 comentaris:

Darabuc ha dit...

Gràcies a vosaltres. És el llibre d'un autor novell, però espero que el disfruteu.

També deixo el meu web a la vostra disposició, si us animeu a jugar amb el llibre, per exemple preguntant què demanaria el guardia a una altra sèrie de personatges (a una formiga, a un elefant, als alumnes, a la mestra, als pares, a la lluna), a crear d'altres històries de la Vella, a imaginar altres personatges que s'uneixen al grup que l'escolta amb deler; en fi, el que vulgueu.

Una abraçada, Gonzalo

Montse ha dit...

De nou, gràcies.
He pensat que "La vieja Iguazú", passarà al davant de les propostes que tenia programades i que gairebé tot el que faríem ho penjaríem i t'ho diríem. He pensat que els hi llegiré la història sense que vegin les il.lustracions i després passin al paper la seva Iguazú. Posteriorment miraríem les excel,lents il.lustracions de l'Ana Cuevas.I els i les més grans tindran la possibilitat de fer la crítica del conte a través dels comentaris al bloc. I he pensat que... tinc moltes ganes de trobar-me al bell mig de la biblio amb "La vieja Iguazú"!

Montse ha dit...

P.D.
Quan parlo del bloc, vull dir el teu, el Darabuc. Suposo que els hi farà molta gràcia posar-se en contacte amb tu.

Darabuc ha dit...

Jo encantat de xerrar amb ells, de veritat. Amb qui li vingui de gust.

Per cert, si teniu a mà o a l'abast un àlbum il·lustrat de Mandana Sadat, *Del otro lado del árbol*, publicat per FCE, feu-hi una ullada. Val la pena per si mateix, per als més petits, però a part la vella que jo imaginava (quant a imatge, purament) s'asembla força més a aquesta. No era gens factible que s'hi acabés assemblant, entre altres raons perquè al capdavall el llibre està il·lustrat només a dues tintes; però de vegades, a les reunions amb escoles hi ha nens que em pregunten "perquè gairebé tot és taronja?". És per això, per les dues tintes.

Cordialment,

Gonzalo

laura daniel-remon ha dit...

Aquest es un dels llibres nous i un dels mes xulos a mi es el que m'agrada mes de la biblioteca

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Gràcies, Laura. Me n'alegro. Després de llegir el teu comentari pensava que els escriptors no escrivim per agradar. No, en realitat, ho fem perquè ens agrada a nosaltres, perquè portem una història adins que volem explicar, o potser un neguit que no acabem d'entendre. I també perquè ens agrada jugar amb els mots i la música de la nostra llengua.

Ara bé, si després, el que escrivim no agrada els lectors... aleshores, malament rai. Tot se'n va en orris: un llibre sense lectors és un llibre trist.

O sigui que m'alegro de la teva opinió: perquè la vella Iguazú, que és com una part de mi mateix, ha arribat al cor d'una persona que l'ha acollit de grat. Això és, senzillament, màgic.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...