dijous, 17 de gener del 2008

Leopoldo Panero, Canción de la belleza mejor

Com que avui és un dia especial per la Gabriela... una entrada feta per ella, també de poesia.


CANCIÓN DE LA BELLEZA MEJOR

¿Tan alegre estás tú que te has quedado,
corazón, sin palabras?
¿Ya no sabes decir? ¿Hablar no sabes
como ayer? ¿Estás mudo
para siempre y en paz? ¿No ves los ojos
más dulces cada día que cantaste;
la frente un poco triste, levantada.
pálidamente hacia el cabello leve
la cabeza de niña...?

¿No es mejor y más honda su belleza?
¿Tan alegre estás tú que te has quedado
ciego como al andar sobre la nieve?
¿No ves ya su hermosura? ¿No la sabes
decir? ¿Estás callado
para mejor soñar lo que has vivido?
¿No queda primavera entre tus huesos?
¡Oh vida retirada en lo más dulce!
¡Oh límite en penumbra, casi el alma!

Leopoldo Panero (Astorga 1909, León 1962)

Per diferents raons Leopoldo Panero és un escriptor molt proper a mi. Tant ell, com els seus fills, pertanyen a un grup de poetes pot coneguts en general. Aquesta és la meva aportació al blog de la Biblioteca i animaria a totes les persones que el seguiu a que també ens presentéssiu els poetes que, per la raó que sigui, us són propers.

per Gabriela

P.D. Seria una bona idea instituir els dissabtes com el dia poètic de la setmana? Poesies pels grans de la família, poesies pels petits, poesies, poesies per a tothom.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...