Les Bessones apareixen a la Barcelona de començament del segle XX. Allà les nenes comparteixen amb l’arquitecte un dels moments més importants de la seva vida: la construcció de la Pedrera.
Amb gran imaginació Gaudí s’inspirava en les formes de la natura per crear els seus edificis. Les reixes de la Casa Vicens tenen forma de palmera. La teulada de la Casa Batlló recorda el llom d’un gran drac. També hi ha un brollador amb forma de drac al parc Güell, escales de caragol a la Sagrada Família… i tot és ple de mosaics de colors.
Per al terrat de la Pedrera va dissenyar xemeneies amb forma de cap de soldat, els quals anys més tard van servir d’inspiració per fer els soldats de la pel·lícula La guerra de les galàxies.
per Meritxell Serradó
2 comentaris:
Hola sóc Florenci Santos. No escric gaire bé el català. Sóc de Castella i encara que llegeixo i escric una mica és difícil escriure bé qualsevol llengua. Demano disculpes per les meves errades. Podeu trobar coses meves al blog "contes matemàtics blogspot.com" des del GOOGLE. És un blog de la professora CONCHI HITO per a alumnes de l' ESO: "Matemàtiques i Literatura".
És maco aixó que diu la Meritxell sobre GAUDÍ i és ben cert. La PEDRERA tb sembla la muntanya de Montserrat. A la gent de la seva època tb els semblava un aparcament per a naus planetàries i més coses...
A mi m'agrada el que fa GAUDÍ amb la columna clàssica, la seva evolució. És difícil de dir, però jo crec que GAUDÍ va ser capaç de doblegar la columna grega, (i la gótica), sense que aquesta es trenqués i així pogués suportar millor les forces de la teulada i treure allò que no calia per a les "catedrals modernes", els contraforts laterals. Allò que s'anomenen les "tecles del piano" (els contraforts de les catedrals gòtiques). "Ell pensave, penso, que en el seu segle la força de la llum sobre els temples sería tan forta que si les columnes es construixin rectes es trencarien". Per questa raó les seves columnes acaben sent tortes, com arbres. Acaben sent arcs.
De dins del temple són palmeres. A dalt de tot veus un sostre de branques de palmeres i no veus el sostre (una paradoxa dirie jo). Són com unes palmeres alliberades de la seva funció de sostenir la teulada; així doncs, què cosa suporta i mantè el sostre sense que aquets s'ensorri? Un misteri.
Només GAUDÍ aconseguí que les branques finals de les palmeres (que al gòtic eran enganxades al sostre) quedessin alliberades y no fossin únicament suports i decoració del sostre, sinó elements independents del sostre.
Palmeres a la fi, entenem doncs que fan la funció simbòlica de representar el dia de rams dins del temple. Tots els congregats al temple, al llarg del temple, representen persones que tenen a les seves mans un ram, bonic i únic, per a celebrar aquell dia tan memorable del diumenje de l'arribada de Jesús a Jerusalem.
Després ja se sap la PASSIÓ i ,més tard, la GLÒRIA de Jesús.
Totes les seves columnes són inspirades d'observar com als arbres pujen cap a la llum: uns drets, d'altres torts. Tots diferents i alhora amb una força natural magnífica.
Juan Goytisolo va escriure fa molt un article a la revista del PAÍS "Gaudí a la CAPADÒCIA", on desvela algunes claus per a la comprensió de GAUDÍ. A més deia Goytisolo, que GAUDÍ encare viu a la Capadòcia continuant en aquelles contrades la seva tasca "d'Arquitecte de la Natura".
Espero que us agradi el meu comentari. És inspirat de tantes coses maques, i tan de feine que feu en aquest blog. Tb felicitar la Montse. Mercés.
Gràcies, Florenci pel teu comentari. He visitat més d'una vegada el vostre interessant blog de contes matemàtics. Espero seguir en contacte.
Publica un comentari a l'entrada