dimarts, 5 de febrer de 2008

Ricard Bonmatí: El meu fantasma

Als nens i a les nenes de 1r de cicle inicial els hi encanta escoltar la poesia "El meu fantasma". L'escolten, riuen, imaginen i la volen tornar a sentir.
Ricard Bonmatí és autor de llibres infantils i juvenils, com el recull Contes populars catalans (Baula, 2004), el llibre de poemes Estimades feres (Bruño, 1990) i L’any tirurany (Cadí, 2003). A més és traductor, corrector i contacontes. de http://www.viulapoesia.com/

Imatge de http://ronnybalcaen.wordpress.com/
El meu fantasma


A Pere Quart

Una nit de lluna plena,
al castell del meu besavi
sento veus d'ànima en pena
que provenen d'un armari.

Jo que l'obro per calmar-me
i un llençol veig que es desplega,
pren la forma d'un fantasma,
surt i em diu: “Mercès, col·lega!”


“Per la veu t'he descobert:
ets l'espectre del padrí!”
“Fill del fill del meu fillet!,
el besnét meu preferit!...


”Fa set anys, quan era un vell,
vaig pregar que, si em moria,
m'enterressin al castell
per si els ossos revivien...”

“Però, besavi, on tens els ossos?,
i on vas amb aquesta roba?”
“Me'ls van prendre uns peixos grossos
per portar-los a l'escola!”

“Quin desastre!, saps què passa?:
que ara veig que l'esquelet
que hi ha dins la meva classe...”
“És el meu, i no hi ha dret!”


“Tinc un pla; no t'amoïnis:
hi anirem aquesta nit;
tu segueix-me i no rondinis:
tindràs ossos tot seguit.”

Com si al cul tinguéssim punxes,
correm com esperitats
i posem els pèls de punta
a les òlibes i els gats.

La finestra és mig badada...
i el besavi fot un bot,
es vesteix la seva ossada,
salta i balla i canta i tot!

Però de cop sona l'alarma,
i el padrí fuig espantat...
Jo el segueixo bo i posant-me
el llençol que m'ha llançat.

El conserge, que es desperta,
quan ens veu pel passadís,
es desmaia i cau a terra...
i se'n torna al paradís.

Quan sortim, la policia
ens vol exigir el carnet;
però els responc amb ironia:
“L'altre món és lliure i net!”

És llavors que ens persegueixen,
però ens fiquem dins el castell,
i aquí ja no s'hi atreveixen,
que la pô els entra a la pell.

Dic adéu al meu fantasma
per un passadís secret,
i ell em diu bo i abraçant-me:
“Salva els ossos, bon besnét!..."

"I si mai algú et pregunta
què seràs quan siguis gran,
tu contesta-li: «Sens dubte,
esquelet polit i blanc!»"

Ricard Bonmatí

6 comentaris:

Anònim ha dit...

hola som la Mireia i l'Alba E.
i el Jonathan i a nosaltres ens
ha agradat molt el poema.
per que felia molt gràcia

Anònim ha dit...

hola ens diem Iker i Jordi i la poesia ens ha gradat molt

Anònim ha dit...

Hola sóc la Laura a mi m'ha agradat molt la poesia del fantasma i sobretot quan han arrecat a córrer de l'escola.Quan va sonar l'alarma de l'escola i a més a més el'últim ha estat molt xulo, Ramon, la montse ho ha llegit amb molta gracia adeu Ramon bon dia

Anònim ha dit...

hola som el Marti.s i el Roc i el Brian ens ha agradat molt la poesia
perque hi ha 1 Fantasma

Anònim ha dit...

Hola som Oriol, el Pol i el Marti ens ha agradat perque ens ha amocionat molt i ens ha fet una mica de por.

Anònim ha dit...

Hola som l'Alex.Q la Xènia i el Marc.
El poema del fantasma, ha set llarg cosa que ens agrada i ha fet molt riure. A nosaltres també ens haguès
agradat veure l'esperit del nostre Besavi.
adeu¡¡¡

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...