dissabte, 1 de març de 2008

Jabier Muguruza, dissabte i poesia

Jabier Muguruza

Artista Basc, músic i escriptor, del seu darrer disc (que jo conegui)

Perquè la poesia està a tot arreu i sempre viva


ERANTZUNGAILUEN DENDAN
(En la tienda de contestadores)
Jose Luis Padron, Jabier Muguruza

Parece que todo el mundo se piensa
que mi vida es hermosa, muy hermosa,
pero yo no he conocido una vida así.
No tengo más que un contestador
que dice “hola” y “en este momento”
Parece que la gente se piensa
que soy encantador, maravilloso,
pero yo no poseo esos encantos.
No tengo más que un contestador
que dice “perdona” y “por favor”
Parece que todo el mundo se cree
que soy feliz, afortunado,
pero yo no he conocido esa fortuna.
No tengo más que un contestador
que dice “te llamaré” y “muchas gracias”
Parece que la gente se piensa
que soy especial, muy especial,
pero de especial nada de nada.
No tengo más que un contestador
ideal a las mañanas
ideal a las noches,
que escucha sin preguntar.


Aquesta és una petita contribució al racó de poesia del bloc de la biblioteca.
per
Gabriela
* Si vols més informació, clica musical- Sant Jordi.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Apreciada senyora:
Jabier Muguruza als dos blocs del Sant Jordi!!!!
Gràcies.
Senyor i

anxaneta ha dit...

Hola, nois i noies de Lleida. Som els de 5è de l'escola Anxaneta. Hem escrit al nostre bloc un comentari sobre Harry Potter i ens agradaria que ens diguéssiu què us sembla.
Adéu siau

Montse ha dit...

Us contestaré al vostre bloc en nom dels de cinquè.

Anònim ha dit...

Hola sóc Florenci del bloc de CONCHI HITO contes matemátics. També he publicat un comentari al article de la professora CONCHI HITO, sobre HARRY POTTER Y LES FRACCIONS. És on posa dos comentaris. Si volue el podeu mirar i fer un comentari tb.
Són molt macos aquests nois que fan tantes coses, llegueisen i de tot fan. Només mirar-los és un goig.
Aveure si l'administració pren exemple que ja estè bé. Apa deu des de Vila franca.

Anònim ha dit...

Al Floren que sóc jo tb li agrada la poesia. I mirant aquests petits i el contestador d'en Javier se m'acudeix que sóc un contestador petit petit tan petit que els petits poden portar-me dins les seves butxaques.
Jo dins les seves butxaques sóc feliç. Sento les seves veus les seves rialles i tb., quan algú em fa servir, sono a la classe i la Montse s'enfada una mica. Diu Josep ja hi som. Pero com el Josep tb és petit i jo tb sóc petit i les alumnes tb i tb els alumnes... Jo és que sono petit i no faig gaire soroll, a fi que la Montse no s'enfadi gaire. És que l'estimem i no volem que s'enfadi amb nosoltres. Que de fet no s'enfada. Només fa un gest així una mica empipadeta i ja l'entenem. Jo encara que sono miro de fer-ho fluixet. Però clar, és que aquests trapelles volen dir-se coses tota l'estona. Volen estàr conectats i enviar-se missatges: vinga missatges, apa missatges: Que si l'Adrià fa això, que si la Marta allò. Aquests marrets són la pera i la bonica comunicació. Però jo sóc feliç quan en fan servir, encara que sempre -tinc un sistema automàtic- que els diu : no em feu funcionar a l'hora de classe. Però clar són tan bofons i bufones, què n'has de fer!
Jo, de fet, podria desconectar-me per mi mateix, perquè sóc de nova generació. Però clar no podria sentir la dolça veu de la Montse que diu Josep ja hi som i llavors si que estaria tristonet i tristonets tb estarien aquests marrecs trapelletes que, cada dia, se les ingenien perquè jo soni a l'hora de classe.
Dedicat a tothom del CEIP SANT JORDI DE LLEIDA. Una abraçada d'aquest petit contestador. Apa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...