Dissabte poesia . Misteriosament feliç.

Si doneu un cop d'ull a les entrades de poesia del nostre blog, queda clar que apreciem molt l'obra d'en Joan Margarit. El seu últim llibre, "Misteriosament feliç", editat per Proa, no és un llibre trist i pessimista. Amb la lectura tranquil·la dels seus poemes t'adones que molts cops, malgrat les estrebades que ens dona la vida es pot ser misteriosament feliç.

En el doble tastet d'avui m'agradaria regalar-vos el final del poema Ordre In Memoriam Ángel González on defineix de forma excel·lent l'obra del poeta asturià; i el poema L'amor que no m'espanta.

Ordre (fragment)

... Així ha estat per mi la teva poesia:
un lloc net, ben il·luminat.

L'amor que no m'espanta

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè,sempre,l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Atentament.
Senyor i