divendres, 9 de gener de 2009

Imatges de Darabuc a l'escola

video video video
- Papa, papa, papapapa,paaaapaaaaaaa... jo vull tornar-lo a escoltar!

16 comentaris:

jordi obis ha dit...

Soc el Jordi Obis, m´han agradat molt els contes de Darabuc. El de Una historia fantasica de la Vacamio em va fer riure.

Montse ha dit...

A mi també Jordi. Ens queda un bon record.
P.D.
Avui els nens i les nenes que divendres van escriure un comentari però no el van enviar... tenen feina! L'han de tornar a escriure!

Anònim ha dit...

Els llibres que ens vas contar van ser molt divertits sobretot el de contes de por i el mandros que sempre deia dacord mami com tu diguis

Anònim ha dit...

El conte del Juan mandrós em va agradar molt, perquè era una mica "tonto", no costava tant pensar com podies portar un burro, un pastís, formatge... La veritat es que va estar molt divertit.
L'altra història que ens vas contar de aquell alemany, de moment me la vaig creure, perquè això pot passar però quan vas dir que feia 50 anys que va matar a la seva família llavors ja sabia que no era veritat. Va estar molt intrigant i em va agradar molt.

Rosana.

Anònim ha dit...

hola sóc la Laura Caballol m'ha agradat molt el llibre del Joan el mandrós quan deies {d'acord, mami com tu diguis} ets molt divertit, a mi ja m'agradaria ser el Joan el mandrós i no fer tantes coses vull dir activitats i que m'ho fessin tot i també el conte de la por jo abans pensava que era de veritat aquell llibre de la por ja me'l llegiré a... i si tens temps jo et recomano el llibre de les Witch.Si tens fills els hi recomano aquest llibre.

Anònim ha dit...

Hola sóc l'Anna de cinquè:
Carai!!
Deu ser dificil, escriure tans llibres, i totalment diferents, un dels altres?????
I no fer faltes?????
M'ha encantat la teva visita, i els contes que ens has contat, uns més que eltres, però tots són molt xulos!!!!!!!!!!!!
Espero que de qui en davant tinguis moltes més idees, i segur que els llibres et quedaran, molt bonics.
jo no ser com ho faria...no tinc tantes idees...però bé tu en tens moltes i de molt bones!!!!!
au, jo m'hen vaig i continua escrivint, i escrivint, que ets un expert!!!!!
Bona sort!!!!
ANNA

Anònim ha dit...

Som en Jonathan, l'Íker, la Judit M. i en Francesc i la Judit G.:
Ens ha agradat molt els contes.una historia fantàstica, nadador, La bruixa grinyola dents i l'Amèlia que va aconseguir un gos.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola! Ja sóc de nou a casa. Vull dir-vos que per mi va ser un dia fantàstic, molt divertit i molt emocionant, i que el duré sempre al meu cor. Us vull agrair a totes i tots l'amabilitat i l'entusiasme. Em vau fer sentir com a casa i, a més, em vau contagiar passió pels contes i els llibres... que no me'n falta, però així i tot.

Jordi Obis: el conte del vacamió i la vacabra és molt divertit. No sé si de lluny es veia bé, però a sobre, té un detall superxulo: està il·lustrat amb peces de fusta, no només amb dibuixos. Fa poc vaig veure un llibre fet semblant que dona que pensar: La resurrección del papagayo, contat per Eduardo Galeano i il·lustrat amb figures d'Antonio Santos.

Anònim 1: El conte d'en Joan Mandrós m'agrada molt. S'explica arreu del món: a Amèrica el coneixen com el conte d'Epaminondes i els germans Grimm el van recollir com a Hans el tonto. Hi ha versions i finals diferents; potser seria divertit comparar-les?

Rosana: Vols dir que en Joan era tan tonto? Segur? En part sí, però al final, acaba duent la vida que més li agrada, que és la de no fer res... Ara bé, és un conte exagerat, que diu les coses amb humor. Fa que pensar, però no té cap lliçó clara que estudiar o aprendre.

Per si algú no hi va poder ser aquell dia, recordo que la història de por de la que parleu, la del Miquel Wolfemann, adaptava una del llibre Històries de por, de l'Àngela Sommer-Bodenburg (en català a Bromera, en castellà a Espasa: Si quieres pasar miedo). A mi m'agrada aquest conte perquè és com dius: de primer, tot sembla real, i a poc a poc, es va descapdellant una història més aviat fantàstica... però que segons com, al voltant d'una foguera, potser podria fer-nos sentir un petit calfred.

Hola, Laura: a vegades és un no parar, entre les obligacions de la casa i de l'escola, i un voldria ser com en Joan. I si a sobre un tingués la seva sort... Però en general, suposo que tothom prefereix la gent eixerida i animada que els mandrosos de veritat, aquells que mai no pots arrossegar ni tan sols a divertir-se i que ni riuen per tal de no fer l'esforç de no obrir la boca. No creus?

Gràcies per la recomanació.

Hola, Anna: Les faltes donen la seva feina i fins i tot jo, que tinc una professió "de lletres", cometo algun que altre error. Però d'anar llegint amb atenció es va aprenent. Si t'agrada llegir, ja veuràs com vas millorant. A part, hi ha programes útils, com els correctors de Word o de Firefox.

A vegades és difícil tenir idees, però en el meu cas, el més difícil és posar-les per escrit i que encara quedin bé. A mi m'agrada molt passejar per la muntanya tranquil·lament i sovint mentre passejo se m'acudeixen idees. Però després, quan les escric, n'hi ha força que acaben a la paperera. Així i tot, escriure m'agrada i m'alegra (per molt que a voltes també em neguiteja i m'enfada, si no me'n surto).

Gràcies i bona sort.

Hola, Jonathan, Íker, Judit M., Francesc i Judit G.: Gràcies pel vostre comentari. M'alegro que hagueu passat una bona estona a la biblio. Jo crec que és un dels llocs on he passat més bones estones... A veure si teniu ocasió de veure el llibre d'en Lionni (en Nedador o en Neda-que-neda, que és com s'ha traduït). Té unes il·lustracions molt maques, que transmeten molt bé els sentiments (la tristesa de la pèrdua dels germans, l'alegria de la descoberta del món i totes les seves meravelles). Val la pena mirar-lo d'a prop. Sobre la Història fantàstica li contava a dalt a en Jordi Obis un detall tècnic sobre la il·lustració que potser també us interessarà de saber.

Una abraçada per a tots!

Anònim ha dit...

Hola sóc en Roger P. i la teva
presentació nos va agradar molt a tothom i ami el llibre del gosset
i el de la bruixa perquè me l'he mirat un munt de vegades
gràcies per tot.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Roger P.: gràcies! Jo també ho vaig passar molt bé. Inventar contes, històries i poemes m'agrada; però explicar-ne m'agrada encara més, crec jo. És passar una estona plegats entre riures i emocions diverses. A més, cada cop és més divertit: el primer dia que expliques un conte, no sempre et surt tan bé com voldries. Però a poc a poc vas descobrint maneres que sorprenen, fan riure o emocionar-se. Per això els contes explicats són diferents dels contes llegits, van canviant a mesura que els contem.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Hola soc l'Albert:m´han agradat molt els contes.Com la vacamioneta o la Melia que va consegir un gos. Ho has fet molt bè Darabuc.

Anònim ha dit...

Hola, soc la Laia C. de 5é. M'encanta llegir, però tinc un conflicte, m'adormo a la nit. El conte d'en Joan mandrós em va agradar molt m'encantaria tornar-lo a llegir, però mira que ser tant mandrós i que tenia tant poc cap, això no m'ho trago. El llibre de por, al principi pensava que era veritat, però al final ja no.....
QUE SAPIGUIS QUE TENS MOLTA IMAGINACIÓ.
M'encanta inventar històries intrigants i d'aventura.
Si fas algun llibre més, Bona sort!!!
Laia camps

Anònim ha dit...

Hola soc la Joana la que va fer de llop de 5er t'enrecordes?
A mi em va agradar molt el conte de del vampir Miquel, em pots dir com es deia el nom del llibre?
El del Joana mandrós es molt divertit, A i el de creuar el riu també.

Gracies per venir.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Albert: a la biblio és fàcil passar-ho bé. A fi de comptes, vaig fer poca cosa més que mostrar-vos els llibres i contar-vos els contes a la meva manera. Potser vosaltres mateixos us podeu animar a aprendre contes i ensenyar-los a nanos més petits?

Una abraçada

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Laia (Camps).

Primer, gràcies pels bons desitjos. Als llibres els cal una mica de bona sort, perquè en surten tants cada any, que duren molt poquet a la llibreria, tret que siguis un autor dels que anomenen "supervendes". Però així i tot, l'important és gaudir quan l'escrius i que algun lector o alguna lectora en gaudeixi també.

No sé si tens un conflicte o tens una sort que ja voldrien els que pateixen d'insomni. Mira que no dormir seria mala cosa, molt pitjor que adormir-se... Però és cert, si t'entenc bé, que ens queda poc temps per llegir tant com voldríem. A canvi tenim tota una vida per fer-ho, i de mica en mica, s'omplen tots els gots (i es llegeixen les novel·les més llargues, en aquest cas).

El conte d'en Joan és exagerat, no és realista. A voltes, els contes exageren per tractar els temes amb humor, de forma que primer passem una bona estona i després pensem. Perquè del que feia en Joan, si fos el nostre germà, en diríem que té molt de morro!

Que et diverteixis inventant històries d'intriga i aventura. A mi m'apassiona. També em pesa que tinc molt poc de temps per fer-ho, menys del que voldria. Però de nou, de mica en mica...

Fins una altra!

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Joana-llop, me'n recordo (i de la pobra ogressa, que la vam torturar Deu n'hi do).

El conte del vampir el vaig adaptar a partir del conte d'en Harry a Històries de por, de l'Angela Sommer-Bodenburg (en català a Bromera, en castellà a Espasa: Si quieres pasar miedo).

Gràcies a vosaltres per haver participat amb entusiasme i haver-hi posat les ganes de passar-ho bé. Diuen que quan un no vol, dos no discuteixen; també és cert que si un no vol, dos no s'ho passen bé. Jo li vaig posar ganes i alegria, però vosaltres també, i això és una garantia de passar una bona estona.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...