imatge de http://poetrypoem.com/
L’ORDINADOR
Un xicot espavilat
discuteix amb la pantalla:
—El dibuix que he començat,
no m’explico per què falla!
He llegit “El gat amb botes”
i en vull fer la il·lustració.
Les tecles em fallen totes,
no sé per quina raó.
El dit quasi se m’enrampa
de tant de fer clic i clic.
Ordinador! Si em fas trampa,
hem acabat! Ves què et dic!
—Xicot, rumia, rumia
i no me’n culpis a mi!
Si és per fer un gat, com podria
obeir-te, el “ratolí”?
JOANA RASPALL
(Barcelona 1913)
Un xicot espavilat
discuteix amb la pantalla:
—El dibuix que he començat,
no m’explico per què falla!
He llegit “El gat amb botes”
i en vull fer la il·lustració.
Les tecles em fallen totes,
no sé per quina raó.
El dit quasi se m’enrampa
de tant de fer clic i clic.
Ordinador! Si em fas trampa,
hem acabat! Ves què et dic!
—Xicot, rumia, rumia
i no me’n culpis a mi!
Si és per fer un gat, com podria
obeir-te, el “ratolí”?
JOANA RASPALL
(Barcelona 1913)
Poesia extreta de Poejocs.
Recorda, també, la poesia que vam escriure el dia 1 de gener de l'any 2oo7: Si el món fos... Avui, ara, que una part del món pateix molt, estaria bé recordar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada