dimecres, 15 d’abril de 2009

L'oreneta i el rei Jaume I

Nens i nenes del Sant Jordi, avui tinc un petit regal. La gent del Projecte Orenetes m'han enviat el Bulletí electrònic del mes d'Abril. M'ha agradat una petita història de respecte entre un rei i una oreneta. Copio del Butlletí :
L'oreneta i el rei Jaume I
El rei Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oreneta va arribar-hi amb les seves companyes, li va agradar el lloc i que s'hi quedà. Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que els aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L'oreneta, de seguida, se'n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seves companyes, passant no paraven de dir-li: _Vigila! No el facis allí...Les tendes són de roba...Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà... Però ella com si res. Volia el seu niu allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d'or amb ratlles vermelles, com una flama. Un cop fet el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van néixer unes orenetes més vives que mai. Ara, que la pobra oreneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquits a centenars, a milers, i no parava d'entaforar-los a les boques de les orenetes, sempre obertes de bat a bat. Mentre l'oreneta s'afanyava pel menjar dels fills, el rei Jaume es disposava a avançar cap a València.

Imatge: Oreneta cuablanca. Enric Badosa. Projecte orenetes.
Va sortir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatlles i a punt de muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oreneta, en sentir com el pal es movia, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seves orenetes. Desesperada començà a volar i xisclar... Aleshores, el vol desesperat de l'oreneta va fer que el rei alcés ulls, i ell, com a bon rei, sí que se'n va adonar del que passava. -Atureu-vos- va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oreneta hi ha fet el niu a la nostra fe i fins que no se n'haurà anat amb els seus fills la nostra tenda romandrà alçada. L'oreneta, que va entendre el que passava, voleià al cap del rei com si li agraís el gest i va retornar al niu on els petits badaven. Tota la seva vida se'n va recordar. Quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiés la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. Quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit a la seva crònica, perquè tothom ho sabés.
Gràcies per aquesta història.
Atentament.
Senyor i

6 comentaris:

Gabriela ha dit...

Apreciat senyor I: som les nenes i els nens de primer del cicle inicial de l'escola, acabem de llegir el conte que ens ha fet arribar tan amablement i que parla de les orenetes i el rei Jaume I. Ens ha agradat molt i hem decidit que l'il.lustrarem i farem un llibre. El convidem a vindre a l'escola i veure els nostres llibres.
Salutacions, esprem la vostra resposta.

Senyor i ha dit...

Apreciats nens i nenes de primer de cicle inicial:
Estic molt content de veure que us ha agradat el conte.Gràcies per convidar-me a la vostra escola.Segur que el llibre que fareu serà magnífic.
Atentament.

Ismail ha dit...

Senyor i, envíele a Montse nuestras gracias por el juego de las nubes...
Un saludo mágico

Senyor i ha dit...

Ismail:
Le daré las gracias a Montse de su parte.
Atentamente.

Montse ha dit...

Senyor I, aquesta història sempre m'ha agradat.De petita, a casa,la meva mare me l'havia contat.
Divendres la llegiré i explicaré a les meves estimades i als meus estimats alumnes de segon.
Gràcies.

Senyor i ha dit...

Apreciada senyora:
Gràcies a vostè.Realment és una història molt maca.
Atentament

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...