Goigs i mel de l'Abellera.

Nens i nenes de cicle inicial fa uns dies us vaig espiar en la vostra visita a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Les vostres mestres van explicar-vos com Fra Bernat Boïl va bastir una ermita aprofitant les parets de la cova i va viure a l'Abellera del 1.485 al 1.493. Ja sabeu que un dia un eixam d'abelles van construir el seu rusc a l'ermita.L'ermità recollia la mel que a l'hivern era un bon aliment.. Fra Bernat Boïl va acompanyar a Cristòfol Colom en el segon viatge a Amèrica.

Alguns dels nens van descobrir darrera de l'ermita un petit espai misteriós amb la porta tancada amb clau. Sabeu que hi ha ? El rusc. Vaig fer una fotografia on podeu veure per on entren les abelles.
Tots els anys fan una festa on es subhasta la mel que han fet les abelles de l'ermita. Tots vosaltres heu vist que l'ermita està molt cuidada. Els diners per tenir cura i conservar l'ermita i el seu entorn surten de vendre aquesta mel.No he estat mai en aquesta festa, però us regalo la fotografia del meu bon amic Jaume de Camarasa un gran aficionat a l'apicultura, recollint la seva mel.
En aquestes festes i aplecs la gent canta els goigs. I em direu: Senyor i què vol dirs goigs. Doncs els goigs són composicions poètiques de caràcter popular. Es canten col·lectivament en un acte religiós de cert relleu: una missa de festa major, un aplec, una processó,...El full en que aquestes poesies s'imprimeixen també s'anomena goigs.
Hi podeu veure el títol, el text, la imatge de la Mare de Déu o del sant, i la música. La paraula goigs apareix documentada per primera vegada a la Crònica de Ramon Muntaner 1.325-1.328.
Un tastet: Goigs a la Mare de Dèu de l'Abellera:

Per l'abella que us cercava,

i la flor que l'acollí;

feu-nos ésser romaní

de la vostra serra blava.

Com podeu veure aquest petit espai ens ha permès descobrir moltes coses.
Atentament.
Senyor i