dimarts, 28 de juliol de 2009

Llegir al costat del pont.

Estava francament cansat, ja feia una bona estona que caminava per la ciutat de Donostia quan vaig seure una estona en un banc del Passeig de França a la vora del riu Urumea. Vaig aprofitar per donar un cop d'ull al Correo , un dels diaris més llegits del País Basc. Em va sorprendre un article del suplement de literatura : "La ruta de los libros". Descobreixo que hi ha un grup de pobles europeus que basen la seva recuperació econòmica en el món dels llibres. El poble vallisoletà d'Urueña és el representant espanyol a l'Associació Internacional de Viles del llibre.
Sobtadament una veu estranya em crida:
. Bon dia senyor i , no vols saludar-me?
Aixeco el cap del diari, però no veig ningú.
. Senyor i , al riu, mira al riu...
M'apropo una mica espantat a l'Urumea i quedo fascinat per la bellesa del Puente de María Cristina.
Ara sí, un vell conegut passeja per un dels pilars del pont és el drac de Sant Jordi.
M'explica que ha vingut a visitar una colla d'amics. Realment el pont està ple de dracs: als pilars, als fanals,... Em diu:
.El puente de María Cristina és va inaugurar al 1.905. Destaquen quatre obeliscs inspirats clarament en el pont d'Alexandre III de París.
Puente de María Cristina . Donostia.
Pont d'Alexandre III . París.
.Abans hi havia una passarel·la de fusta per anar del centre de la ciutat a "La Estación del Norte". Fa més de cent anys van fer el nou pont ple de dracs.
Font: Wikipedia
El drac em diu adéu, salta a l'aigua i desapareix. Torno a passejar per aquesta magnífica ciutat. Estic content, la lectura al costat del riu m'ha permès descobrir coses noves.
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...