Urbanitat, bona educació

El dia 18 de febrer d'aquest any al diaridegirona.cat va sortir un article del senyor Agustí Casanova i Masferrer que es titula: Urbanitat contra la mala educació. On hi podem trobar escrit:

... El mot urbanitat ha passat de moda i ningú el fa servir, talment quelcom vergonyant i cursi. És bo recordar aquí mateix el seu significat: "qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i de tracte social".

... Els joves actuals només dominen un sol llenguatge, un únic registre lingüístic, que els serveix per igual per parlar amb els pares, amb els amics, amb els professors i amb les persones grans. Tracten els adults com si fossin de la seva colla amb la mateixa parla ordinària i no solen emprar el vostè. Ara bé, pels adolescents no és manca de respecte, ja que no han rebut cap aprenentatge en la forma d'adreçar-se als grans i si l'han rebut no el fan servir per por de ser poc masculins o poc moderns. Abans quan ens referíem als pares o als mestres ens comunicàvem de diferent manera de com ho feiem amb els companys de la colla. No era hipocresia, era respecte. Cert que molts pares són culpables d'aquesta situació, perquè han volgut que els fills els parlessin com a amics i no com a fills, quan el fill ha de tenir els amics de la seva edat. Aquesta mena de relació en què els rols estan pervertits condueix a la confusió i la creació d'un llenguatge estandaritzat;
...

A mi i a més gent, ens preocupa aquest tema. Potser m'he fet gran, m'he fet vella. Però aquest tema fa uns mesos va formar part de més d'una conversa. I ara que és temps de proposar-nos objectius i competències a assolir, em va bé refrescar la memòria i millorar i augmentar els meus coneixement.
També he recordat l'entrevista que Jaume Barberà va fer en el programa Singulars a Emilio Calatayud. I, de retruc, m'he tornat a trobar amb el senyor Xevi Ramon de Vilassar de Mar. El podem escoltar dient:

"Respirin pel nas!".
Els hi parlo de vostè. Els petits tracti'ls de vostè des del primer dia, veuen que tu li tens un respecte amb ell.

El senyor Lluís Casasses i Simó a L'urbanitat símbol de cultura va escriure:

..."Cal esperar una urbanitat dels moments presents, encara que a vegades sembli que es demana esperar el que inesperable".

Segons protocolo.org:

Alguns dels punts clau per a educar als més petits de la casa poden ser (vàlids no solament per al tracte amb les persones grans, sinó per al tracte amb qualsevol altra persona):

1. Parlar amb respecte a totes les persones grans, siguin o no coneguts.

2. Evitar posar males cares o fer gestos despectius quan els grans els diuen alguna cosa. Els conten una història, els diuen algun afalac, o simplement els fan un gest amable (encara que a ells no els ho sembli).

3. S'han de renyar quan facin crítiques despectives a l'esquena (vell, tocat, pesat, etc.). Aquestes paraules poden ferir a la persona major que les escolta.

4. Recordi que donin sempre les gràcies, per una propina que els han donat, per una llaminadura o joguina que els han comprat ... i per qualsevol altra cosa. A l'hora de demanar, recordi'ls també, que utilitzin sempre "per favor".

5. Comprensió. Cal ensenyar-los el fet que admetin de bon grau les petites manies, tossuderies, etc. que puguin tenir els seus avis o altres persones grans.

6. Cal aprendre a escoltar als grans. Encara que la història o "batalleta" l'hagi contat anteriorment; la felicitat que per a ells suposa, en la major part dels casos, tenir un públic lliurat val la pena. Es pot, amb certa prudència, recordar-li al narrador que aquesta història ja la saben, que els conti altra.

7. Saludar. Cal saludar quan ens visiten o visitem a altres persones. No es pot passar sense fer una salutació com sinó existissin. El mateix a l'hora d'acomiadar-se.

8. Ajuda. En alguns casos pot ser que necessitin ajuda per a asseure's o aixecar-se, arribar fins al cotxe, llegir una lletra massa petita per a ells, prendre alguna cosa que ha caigut al terra, etc. Cal estar sempre disposats i atents.

9. Ignorar. Ni quan van de visita ni quan vénen els avis o altres persones es pot consentir que els petits de la casa estiguin amb la televisió o ràdio encesa, jugant a la consola o simplement "desapareixent" quan hi ha la més mínima oportunitat. És de mala educació "ignorar" als convidats o "fugir" d'ells. Si vols que els petits se'n vagin s'ha de dir de forma expressa: podeu sortir a jugar al jardí, anar a la vostra habitació, etc.

Si aconseguim que els petits aprenguin, entre d'altres, aquestes pautes de comportament, els puc assegurar, que podran sentir-se orgullosos dels seus fills en qualsevol circumstància (cosa cada vegada més difícil). Un nen educat i respectuós és un adult tolerant i cívic en el futur.

- Què en pensa?
- Té algun suggeriment?
- Coneix algun altre lloc web on aquest tema estigui desenvolupat des de la vessant escolar?
Ens la pot comunicar?

- Si vostè és una persona relacionada amb l'ambient escolar potser li agradarà consultar: convivencia_escolar.

imatge de http://www.juntadeandalucia.es/averroes/conservatoriodanzacordoba/spip.php?auteur1

- També pot consultar, si vol: http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/