Cada dia una poesia

El primer dia d’escola ens vam apuntar a la idea llençada des del blog Poesia Infantil i Juvenil. Na Sàlvia ens va animar i tot i que algun dia ens hem distret, aquí pot veure una de les parets de l’entrada a l’edifici de primària guarnit amb poesies que adults de l’escola hem anat portant. Si es pregunta per a què serveix a part de per omplir els suros, li puc dir que de tant en tant, es pot veure algun alumne llegint o algun grup que ha sortit de la biblioteca a llegir-les, o se sent que en una classe en recitem d’altres,…

Ara potser faria falta que els nens i les nenes en portessin, que en fessin -això ja ho fan-, que les pengessin…

Potser la poesia aconseguiria canviar el món de la mateixa manera que també ho desitgen fer els contes com els que podem trobar al llibre “Cuentos para cambiar el mundo” de José Luis Gallego que l’Esperança, em va fer conèixer.

La poesia
Juan Berbel

Jo vaig agafar a la Poesia de la mà, i la vaig fer entrar en la meva escola. Aquí -li vaig dir- caminaràs com en la teva pròpia casa. Res t'ha de faltar. Ni espelma, doncs un estel crema sempre entre nosaltres; ni flors -tu que tant les estimes-, ni cor, ni un llaüt de lluna i de fe per a les teves cançons... I la vaig fer entrar a la meva escola. I ja tot es va omplir de la seva gràcia sense paraules, del seu celeste alè creador... Algú, incomprensiu, murmurava: -Però què diuen a això els poetes, des de les seves torres d'ivori?.. I els joglars, què fan, creuats de braços?... On anem a parar?...

Espero que la traducció que he fet tingui el vist-i-plau del poeta Juan Berbel.

A l'escola vàrem començat el curs amb aquesta poesia. Al suro de l'entrada hi ha:

L'escola ja pren vida
Obriu portes i finestres,
que entri la llum del sol
a pissarres i pupitres
barrejada amb les lliçons!

L'escola ja pren vida,
a cada aula neix un món
fet de lletres i paraules,
nens, mestres i sons.

És el que té el setembre
quan s'engega el curs,
que estrena a cada classe
un espai viu entre els murs.

de Isabel Barriel, Poesiaaula