dimecres, 9 de setembre del 2009

Sis lleidatans a la cort del rei Carles XVI Gustau.

Ja ho sé , em direu que el títol d'aquesta entrada està clarament inspirat en la novel·la de Marck Twain "Un ianqui a la cort del rei Artús". Al llibre el protagonista, Hank Morgan ,es desperta inexplicablement a l'Anglaterra de la baixa edat mitjana on regna el rei Artús

Font: Library of Congres. Daniel Carter 1889.

Els sis lleidatans apareixem a Stockholm en ple regnat del rei Carles XVI Gustau; però a diferència de Hank Morgan no intentem canviar la societat que ens acull, sinó aprendre d'ella .
I em direu: Senyor i, per què apareixeu a la capital de Suècia? Molt senzill acompanyem a en Guillem un noi de segon de batxillerat de l'IES Guindàvols i a la Mercè, la seva tutora.

Estem convidats com a representants d'Espanya a la final del Stockholm Junior Water Prize. En aquesta magnífica ciutat, dos terços de la qual estan ocupats per parcs i aigua; parlarem dels problemes del nostre riu el Segre. El treball del Guillem "El Segre sota sospita" ens explica de forma molt documentada els problemes que amenacen el nostre riu i proposa solucions.

En Guillem defensant el seu treball amb els membres del jurat.

L'objectiu principal del treball és fer una crida a la conscienciació de la societat lleidatana. Que la gent entengui que el medi ambient és una part molt important de la nostra vida.
Aquest jove investigador va estudiar el Segre entre Camarasa i l'aiguabarreig amb el Cinca i se'n va adonar que el nostre riu pateix per diferents motius: les pràctiques agrícoles tradicionals, les explotacions hidroelèctriques i l'abocament de les aigües residuals.
Va constatar que el riu Noguerola, que passa per sota de Lleida, recull aigües residuals de molts edificis i ho aboca directament al Segre sense passar per la depuradora.
Els canals per regar i per obtenció d'energia elèctrica li prenen gairebé un 70 % del seu cabal. Molts adobs que aportem als camps tornen al riu en forma de nitrats, nitrits, amoni i fosfats.
En Guillem proposa una moderació dels regadius, la prohibició d'alguns adobs i l'ús racional d'altres. No prendre tanta aigua al Segre per a produir energia electrica i concloure el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes de Catalunya.

El princep Carl Philip dóna el Nobel de l'Aigua a Bindeshward Pathak. Foto: SIWI

Si voleu veure un petit resum cliqueu aquí.
En Guillem no va guanyar, el premi va ser per Turquia; però ell i tots els que el vam acompanyar, vam viure una experiència irrepetible. Voleu donar un cop d'ull al blog del viatge?
Jo, com podeu imaginar, amb els ulls ben oberts. Fotografiant i recollint informació per, a poc a poc, explicar-vos històries d'aquest magnífic país.
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

Montse ha dit...

Senyor i, de nou, faci si li plau, extensives les meves felicitats a la senyora Mercè i a Guillem.
El blog de la biblioteca se sent molt cofoi per aquesta oportunitat de viatjar a Suècia sense moure'ns de la cadira.
Intentarem aprendre millor com tracta aquest bé que és l'aigua. Gràcies.

Montse ha dit...

Ei! Tractar, no tracta! UI!UI!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...