Apreciats nens i nenes, avui volia explicar-vos una història estranya. Puc assegurar-vos que el que escric va passar a la ciutat de Stockholm, i que em costa no emocionar-me quan ho recordo. La màgia et pot sorprendre en qualsevol lloc i moment.
Estava passejant plàcidament per aquesta fantàstica ciutat quan em va cridar l'atenció el perfil dels edificis i els campanars amb les seves agulles que veia davant meu a la petita illa de Riddarholmen. Les aigües del Mälaren, el cel, aquella estranya llum,...Vaig agafar la càmera i en el moment de fer la fotografia, vaig adonar-me que un gran ocell volava al costat d'un dels campanars més bonics de la ciutat. L'ocell va sortir fotografiat!
Vaig apropar-me a l'església on havia vist l'ocell. L'agulla de la torre, de lluny em semblava molt bonica. Vaig arribar a l'església de Riddarholm on una velleta molt amable va intuir el meu interès i em va explicar que estava a l'única abadia medieval que es conserva a Stockholm. Al seu interior estan enterrats des de fa 300 anys els reis i reines se Suècia.
Amb una veu dolça i suau em va dir que l'abadia es va començar a construir l'any 1.280, i que al segle XV hi van fer molts canvis i ampliacions. L'agulla que m'havia portat fins a l'església, però, era molt més moderna, del segle XIX i d'estil neogòtic.
Vaig explicar-li a la simpàtica senyora el que m'havia passat al fer la fotografia. Quan vaig dir-li que un ocell volava molt a prop de l'agulla del campanar, va exclamar:
.- Has vist l'àguila Gorgo !
. - L'àguila Gorgo ? Qui és l'àguila Gorgo ?
Els ullets de la velleta van brillar i em va convidar a seure.
Vaig apropar-me a l'església on havia vist l'ocell. L'agulla de la torre, de lluny em semblava molt bonica. Vaig arribar a l'església de Riddarholm on una velleta molt amable va intuir el meu interès i em va explicar que estava a l'única abadia medieval que es conserva a Stockholm. Al seu interior estan enterrats des de fa 300 anys els reis i reines se Suècia.
Amb una veu dolça i suau em va dir que l'abadia es va començar a construir l'any 1.280, i que al segle XV hi van fer molts canvis i ampliacions. L'agulla que m'havia portat fins a l'església, però, era molt més moderna, del segle XIX i d'estil neogòtic.Vaig explicar-li a la simpàtica senyora el que m'havia passat al fer la fotografia. Quan vaig dir-li que un ocell volava molt a prop de l'agulla del campanar, va exclamar:
.- Has vist l'àguila Gorgo !
. - L'àguila Gorgo ? Qui és l'àguila Gorgo ?
Els ullets de la velleta van brillar i em va convidar a seure.
Il·lustració de Thomas Docherty.- Tens temps per escoltar una història?
.- Tinc tot el temps de món, senyora.
Vam seure tranquil·lament, sense pressa i envoltats de tombes reials va parlar-me de la gran aventura d'en Nils.
La voleu descobrir?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i.- Tinc tot el temps de món, senyora.
Vam seure tranquil·lament, sense pressa i envoltats de tombes reials va parlar-me de la gran aventura d'en Nils.
La voleu descobrir?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
2 comentaris:
Que bé tenir temps per escoltar una història.
Nosaltres, els nens i les nenes de primer i jo, seguim l'horari de classe, però si una cosa no l'hem feta la deixem per l'hora següent i si el que havíem de fer en aquesta hora no ho hem fet i s'acaba el dia... ho deixem pel dia següent.
Anem fent amb tranquil.litat.
Més endavant canviarem l'horari, si cal, i l'adequarem al nostre ritme.
Esperarem, amb moltes ganes, el que ens explicarà Gorgo.
Apreciada senyora:
En un món com en el que ens toca viure, la tranquil·litat és molt important.Per descobrir i gaudir,... no podem anar ràpid.
Atentament.
Publica un comentari a l'entrada