Nens i nenes he de confessar-vos que estava molt emocionat esperant que el rellotge marqués les 16,30 del passat 8 d'agost. Els primers dies de juliol havia escrit un correu electrònic al bibliotecari del Monasterio de Silos, que molt ràpidament va contestar-me, donant-me totes les facilitats per descobrir la magnífica biblioteca. Desprès d'una sèrie de correus havia quedat amb en Norberto per visitar-la.
Passejava il·lusionat per aquesta vila a 1000 metres d'altitud. Silos està a la part oriental del valle de Tabladillo, envoltada de boscos. L'any 1.098, Alfonso VI rei de Castilla y León, va autoritzar l'abadia a poblar els voltants del monestir.
Encara es poden contemplar " casas de adobe con entramados de madera" típiques de la zona. Com podeu veure a la fotografia, una oreneta aprofita per descansar en una d'aquestes velles cases.
En una de les més atrotinades, ja mig enrunada, encara no s'ha ensorrat el forn de pa! Cal dir que gairebé totes les cases estan molt ben cuidades i es pot gaudir de " las antiguas casas nobiliarias ".
Com que sóc molt puntual, tinc temps de fer una passejada llarga per aquest poble castellà, i fins i tot pujo a la ermita del Camino. Des de la porta de la petita ermita hi ha una magnífica vista del Monestir. El famós xiprer, que va inspirar poemes a Gerardo Diego, Miguel de Unamuno, Rafael Alberti, Manuel Machado,..., sembla que em saluda.
Baixo, no puc badar, ha arribat el moment de conèixer personalment a en Norberto, i obrir les portes de la Biblioteca de Silos a la gent del Sant Jordi.
Nens i nenes, no deixeu de visitar el blog i podreu entrar a la biblioteca de Silos.
Atentament.
Senyor i
Passejava il·lusionat per aquesta vila a 1000 metres d'altitud. Silos està a la part oriental del valle de Tabladillo, envoltada de boscos. L'any 1.098, Alfonso VI rei de Castilla y León, va autoritzar l'abadia a poblar els voltants del monestir.
Encara es poden contemplar " casas de adobe con entramados de madera" típiques de la zona. Com podeu veure a la fotografia, una oreneta aprofita per descansar en una d'aquestes velles cases.
En una de les més atrotinades, ja mig enrunada, encara no s'ha ensorrat el forn de pa! Cal dir que gairebé totes les cases estan molt ben cuidades i es pot gaudir de " las antiguas casas nobiliarias ".
Com que sóc molt puntual, tinc temps de fer una passejada llarga per aquest poble castellà, i fins i tot pujo a la ermita del Camino. Des de la porta de la petita ermita hi ha una magnífica vista del Monestir. El famós xiprer, que va inspirar poemes a Gerardo Diego, Miguel de Unamuno, Rafael Alberti, Manuel Machado,..., sembla que em saluda.
Baixo, no puc badar, ha arribat el moment de conèixer personalment a en Norberto, i obrir les portes de la Biblioteca de Silos a la gent del Sant Jordi.Nens i nenes, no deixeu de visitar el blog i podreu entrar a la biblioteca de Silos.
Atentament.
Senyor i
4 comentaris:
Me encantó Silos ,se respira tan bien en esos parajes y... esas voces,esos libros...
Saludos,Isabel
Tienes razón Isabel.Silos se merece que nos reservemos una parte de nuestro tiempo libre. Los libros, los parajes, el canto gregoriano, la gastronomia,...
Atentamente.
Senyor i, tinc moltes ganes d'entrar virtualment a la biblioteca de Silos. Deu ser com entrar en un món molt especial.
Apreciada senyora:
Molt aviat podrà entrar a la biblioteca de Silos,que és un món molt especial i màgic per a la gent que estiemm els llibres.
Publica un comentari a l'entrada