L'Èlia estava molt contenta, tots els seus companys de classe també i jo encara més. El préstec a segon aquesta tarda l'ha fet la Tere, la mare de l'Èlia.A 3/4 de 4 ja era aquí. La responsabilitat de fer anar el programa epergam, infon un cert respecte. A mi, i a més d'un mestre, també ens va intimidar una mica al principi. Després tot rodola sol. Però hi ha petites coses que fan dubtar de si un fa bé o no tots els passos necessaris per a trobar un alumne. Per exemple el nom Èlia, porta accent, però la persona que ha fet la llista de l'alumnat de l'escola a la base de dades de l'epergam, no l'ha posat i el primer moment potser no es pensa en aquesta possibilitat. A mi, a la Maragda, a la Míriam, a la Dolors, al Gerard... ens ha passat, més d'una vegada, quan tens una fila de quitxalla ansiosa d'emportar-se un llibre que hi ha a algú que no trobes per culpa de petits errors ortogràfics i esperar és una acció que costa.
I, setmana rere setmana, anem recollint els fruits que la col.laboració de les famílies aporta a l'escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada