dilluns, 28 de desembre de 2009

L'impaciencia no serveix per a res

He agafat trossos de l'article del dia 19/12/2009 La impaciencia no sirve para nada, des de elpais./impaciencia escrit per BORJA VILASECA, perquè l'he trobat molt interessant i enriquidor. Dóna estratègies que, sovint, a més d'una persona ens fa falta per a aconseguir més tranquil.litat. No s'ho deixi perdre i llegeixi el text sencer!

Voler accelerar el ritme dels esdeveniments és una distorsió de la nostra ment. La clau per canviar consisteix a aprendre a gaudir el moment present.

"M'agrada que les coses succeeixin quan jo vull". "Odio que em facin perdre el temps". "Que lenta és la gent!". "Dóna't pressa, que arribem tard!". "Ho necessito ara mateix!". "No suporto que em facin esperar".


Si li resulta molt familiar alguna d'aquestes afirmacions, segurament coneixerà bé què és la impaciència. Però no es preocupi. És una distorsió psicològica que té cura. Tan sols cal comprendre que és inútil. No serveix absolutament per res. Per més que ens queixem, enfadem i lamentem, les coses van a seguir anant al seu ritme, tal com ho han estat fent i ho van a seguir fent sempre.

I no només això. És molt perjudicial per a la nostra salut emocional. Cada vegada que ens envaeix la impaciència és com si prenguéssim un gotet de cianur, abocant verí sobre la nostra ment i el nostre cor. Això sí, a pesar que vivim en una societat que premia i enalteix la velocitat i la immediatesa, desprendre's de l'hàbit de "voler les coses per ja mateix" és possible. Tot es redueix a un simple canvi d'actitud.

EL VERÍ DE LA PRESSA

"Desitgem ser feliços tot i que vivim de tal manera que fem impossible la felicitat" (sant Agustín)
...

L'ARREL DE LA IMPACIÈNCIA

"El que causa tensió és estar 'aquí' volent estar 'allí', o estar en el present volent estar en el futur" (Eckhart Tolle)

Però llavors, per què ho fem? Per què som impacients? Encara que sembli mentida, ningú de nosaltres tria prendre aquesta actitud quan la vida no s'ajusta als nostres plans. Per contra, la impaciència sorgeix mecànica i reactivament del nostre interior quan vivim de forma inconscient. Es tracta d'un efecte, un símptoma, un resultat negatiu que posa de manifest que la mirada que estem adoptant enfront de les nostres circumstàncies és errònia.

L'ART DE VIURE DESPERT

"Si no trobes satisfacció en tu mateix, la cerques en va en una altra part" (François de la Rochefoucauld)

La resposta es troba dins del nostre cap.
...

LA VIDA TÉ EL SEU PROPI RITME

"L'home corrent, quan emprèn una cosa, la fa malbé per tenir pressa per acabar-la" (Lao Tse)

Explica una història que un home passejava pel camp, avorrit, sense res què fer. De sobte es va trobar un capoll de papallona i va decidir portar-lo a casa per distreure's una estona, veient com aquesta naixia. Després de vint minuts observant la crisàlide, va començar a notar com la papallona lluitava per poder sortir a través d'un diminut orifici.

L'home estava realment excitat. Mai hi havia vist néixer una papallona. No obstant això, van passar les hores i allí no va ocórrer res. El cos de l'insecte era massa gran, i el forat, massa petit. Impacient, l'home va decidir donar-li una mà. Va agafar unes tisores i, després de fer un tall lateral en la crisàlide, la papallona va poder sortir sense necessitat de fer cap esforç més.

Satisfet de si mateix, l'home es va quedar mirant a la papallona, que tenia el cos inflat i les ales petites, febles i arrugades. L'home es va quedar al seu costat, esperant que en qualsevol moment el cos de la papallona es contragués i desinflés, veient al seu torn créixer i desplegar les seves ales. Estava ansiós per veure-la volar.

No obstant això, a causa de la seva ignorància, disfressada de bondat, aquell home va impedir que la restricció de l'obertura del capoll complís amb la seva funció natural: incentivar la lluita i l'esforç de la papallona, de manera que els fluids del seu cos nodrissin les seves ales per enfortir-les prou abans de sortir al món i començar a volar. La seva impaciència va provocar que aquella papallona morís abans de convertir-se en el que estava destinada a ser.

LA FILOSOFIA DEL 'AQUÍ I ARA'

"Beneït regal és aquest al que anomenen present" (Sebastian Skira)
...
Més enllà de comprendre que tots els processos que formen part de la nostra existència tenen el seu propi ritme, acomiadar-se de la impaciència també implica descobrir que el que necessitem per ser feliços ja es troba en aquest precís instant i en aquest precís lloc. De fet, és impossible trobar-la en cap altre moment ni en cap altra part.
...
Explica una història que el savi Confuci va animar a un dels seus deixebles a caminar per un bosc. Mentre el mestre passejava distretament, xiulant i observant els arbres i els ocells amb els quals anava creuant-se pel camí, el seu acompanyant semblava nerviós i inquiet. No tenia ni idea d'on es dirigien. Fart d'esperar, finalment el deixeble va trencar el seu silenci i li va preguntar: "On anem?". I Confuci, amb un amable somriure en el seu rostre, li va contestar: "Ja estem".

2 comentaris:

mdremei.1 ha dit...

Molt bo,boníssim!!!
En el món que vivim, farcit de "moments-embús de trànsit", hauríem d'aprendre a prendre paciència i no accelerar-nos; aprendre a gaudir del moment, de la vida, del segon...

Montse ha dit...

Gràcies, Mònica.

Fa dies que vaig llegir aquest article i em va agradar molt. I avui ha estat el dia, innocent, per a publicar l'entrada. Espero i desitjo fer cas dels bons consells del senyor Borja.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...