Família de llibreters.

Avui volia tornar a l'ofici de llibreter de vell. Entrar en una d'aquestes llibreries, remenar i remenar entre llibres vells, antics, revistes que en el seu moment eren de referència, és transformar-te en el pirata que ha descobert un magnífic tresor.

L'estiu del 2.008 vam donar un cop d'ull a la llibreria El genet blau, que des de l'any 2.000 es dedica l llibre antic.
Passejant pel carrer cavallers he recordat, just davant de casa seva al número 22, a la família Aluja-Farré, que des de l'any 1.978 ofereixen als lleidatans el seu savoir-faire en el món del llibre i la cultura. Encara que al carrer no hi havia ningú ,el ritme del garrotín dominava l'atmosfera d'aquest racó de la Lleida antiga. Dos projectes de la família han omplert la ciutat de llibres i llibres. L'any 1.978 van obrir la llibreria Ereta i al tancar-la l'any 1.987 va néixer la llibreria Totem on encara podeu buscar aquell llibre que no trobeu enlloc.

La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.

Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.

Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .

Recordeu els aficionats al llibre vell, si passegeu pel carrer major, agafeu forces per pujar el costerut carrer cavallers i passar una bona estona a Totem.
Ja he dit abans que un dia parlarem de la llibreria Ereta. Però per obrir boca una curiositat. L'any 1.978 es va realitzar la primera exposició. Era una exposició col·lectiva d'artistes joves , si estic ben informat un dels artistes és col·laborador del blog. No és així senyor H?
Atentament.
Senyor i