diumenge, 4 d’abril del 2010

Recordant la biblioteca


Avui l'Andreu Mor m'ha fet un regal, ha escrit un comentari. Aquest regal és d'aquells que no es compren. És com una dolça abraçada.
Quan un ex-alumne recorda la seva estada en una biblioteca i vol tornar a fer alguna de les coses que s'hi feien, penso que això és com una nova espurna que pot ajudar a prendre i mantenir viu el foc que escalfa i il.lumina la biblioteca.

El que em sap greu és un tros del seu comentari on explica la seva situació actual referint-se a la biblioteca i fa sortir la paraula "avorrida". Fer de bibliotecari i a la vegada de mestre, professor, tutor, de responsable d'un munt de coses que comporten treballar en una institució dedicada a l'ensenyament i ser conscient que has d'esprémer el temps d'on sigui per dedicar a la biblioteca i als seus usuaris i usuàries... pot fer mal de cap. Però què els hi pot fer als joves que estaven acostumats a passar estones força plaents en aquest espai? Doncs que a vegades els hi entra l'enyor igual que a mi quan els recordo.
Gràcies Andreu
Andreu, recordes?:

4 comentaris:

Julia ha dit...

¡Parabéns, Montse, por tan hermoso comentario!. Esa añoranza de la biblioteca del San Jordi nos cuenta tantas cosas...
Cuando recibimos regalos como este sentimos que todo el esfuerzo merece la pena y notamos una gran dosis de energía para continuar a pie de cañón.
¡Enhorabuena!

Montse ha dit...

Julia moltes gràcies.

Es verdad, las palabras de Andreu me han dado el empujoncito que a veces me falta para llegar a final de curso y un poco más. Además conllevan ganas de cambiar y arreglar cositas.

isabel ha dit...

Nosotras que intentamos poner nuestro granito de arena para que el mundo de los libros les parezca un lugar mágico y diferente a la realidad,recibir este regalo hace que te sientas más feliz.ENHORABUENA con mayúscula, te lo mereces por todo lo que luchas por fomentar la lectura y espacios tan divertidos como las bibliotecas(Los chicos pasa etapas pero muchos vuelven a sus orígenes porque lo llevan dentro)
Besos

Montse ha dit...

Besos para ti Isabel.

Lo cierto es que ahora"no lucho" tanto porque hay quien lo hace muy bien por mi.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...