Enyorar la columna de portada.

Som molts els lleidatans que durant una colla d'anys xalàvem començant el dia amb la lectura de la columna de portada del diari La Mañana. Josep Ramon Correal Mòdol ens regalava cada matí un article profundament castís : " La punxa". Uns articles plens d'estimació a les terres de ponent, especialment a Lleida, amb una colla d'anècdotes, molt documentats, carrinclons, punxents, ... Acabar de llegir "La punxa" i dibuixar-se un somriure en els llavis del lector, era immediat.Però les seves "mossegades" no ofenien i compartir l'amor i l'orgull pel territori era molt gratificant.

Malauradament ja no trobarem més punxes, però gràcies a Pagès editors, podem rellegir-ne una colla.

"El llibre de les Punxes" és un recull d'unes tres-centes cinquanta columnes agrupades en catorze capítols: Lleida, la nostra, Els disgustos de la vida, Som uns corridos, Noi catalani Santità, La medicamentada, Esmolem ben bé l'eina, Crisi permanent, No em toqueu els tractors, La crosta, El comarcam, Digitus Dei,Toros i futbol, Addictes a la bellesa ; i un emotiu , Llàgrimes en silenci , on diu adéu als nostres homenots.
Un tastet, la punxa d'un dia d'octubre del 1.997: Maleït Ajuntament.
Encarem Municipàlia. és un bon moment per estar a l'aguait del mobiliari urbà i dels enginys en matèria de seguretat vial. Ara no és com abans. Si un ciutadà pren mal al carrer, de seguida clava una denúncia contra l'Ajuntament. El darrer cas és el d'aquell veí que demana un rescabalament municipal perquè es va estropellar un dit en seure en un banc de la Banqueta. Abans, el ciutadà es descansava maldient i prou. És famosa l'anècdota de l'alcalde Màrius Sol a primers de segle. Un dia, el paer en cap va entropessar al carrer Canonge González quan tornava a casa. Va anar a parar de morros al terra. Una dona que va presenciar l'estrall va buidar tota la seua indignació pel mal estat del carrer amb una exclamació que li va sortir de l'ànima: "Així caigués l'alcalde!" Màrius Sol només va poder respondre: "Està servida, senyora".
Rellegir les punxes del Correal és tot un plaer.
Atentament.
Senyor i