dimecres, 27 d’octubre de 2010

Silenci de Carolina Ibac i Verdaguer

A vegades sentir-se satisfet costa poc. Sobretot si pel passadís et trobes a la Mercè Sorribes que et diu que la poesia que hi ha a la porta de l'entrada de la biblioteca l'ha emocionat. A mi també em va emocionar el dia 9 de setembre quan Sàlvia va fer que formés part del blog de Poesia Infantil i Juvenil. Carolina Ibac i Verdaguer l'havia fet néixer al Somni Turquesa.
És una poesia que retrata el que significa llegir des de totes les vessants. És una poesia que esperava, per a sortir al nostre blog, que algú que tingués temps de llegir-la i de gaudir-la, m'ho fes saber. Més gràcies.
Silenci
Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.

Els nostres 15 minuts de lectura diaris son d'aquest tipus de SILENCI.

1 comentari:

Sàlvia ha dit...

És una preciosa poesia, de Carolina, que retracta molt bé el món dels llibres i de la biblioteca.

Compartim lectures i poemes. M'encanta. El fet que estiga a la porta de la biblioteca m'emociona. Què bonic!

Besadetes, amb castanyes i poemes

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...