Avui volia parlar d'una de les botigues més antigues de l'Alt Urgell i potser de tot Lleida. El que podem afirmar amb seguretat nenes i nens, és que Cal Sastret és la botiga més antiga d'Organyà. Fa 140 anys Francisco Betriu casat amb Ramona Rocamora la fundar alimentació Sastret el dia de Dijous Gras, que era un dia de fira.
Des de 1.870 la mateixa família s'ha encarregat del negoci. Actualment estan darrere dels taulells la senyora Maria i el Decoroso ( mare i fill). El Francisco Betriu era el besavi del Decoroso.
Van obrir la botiga amb una bota de vi, un fardo de bacallà, un terç d'arengades, tocino, carburo, sal sosa per fer sabó, oli, espardenyes,...
El nom de Sastret ve d'un avantpassat que no era molt bon sastre i per això li deien sastret. S'alçaven a les cinc perquè tot el transport era inicialment amb animals. Més tard ja ho feien en carro.
I em direu:
.- Senyor i, perquè no feien el transport amb cotxes i camions ?
La resposta nens i nenes és molt fàcil, no existien els cotxes i camions, i moltes de les carreteres actuals només eren camins.
Actualment obren de 7 del matí a les 9 de la nit.
El Decoroso recorda que els primers anys de la botiga els productes tenien uns preus que ara ens sorprenen. Per exemple el sac de 50 quilos de farina d'arròs costava 64 cèntims, i 200 litres de vi, 39 cèntims. No cèntims d'euro, de pesseta!
Quan ell tenia 6 o 7 anys, el vi contava dos rals el litre ( la meitat d'una pesseta). Abans de l'euro, nens i nenes, la moneda que fèiem anar era la pesseta.
Ara tot està envasat, però abans les coses es venien a granel. Els productes més venuts eren arròs , vi, sucre, sopa, fideus, gra pels animals,... Encara podem veure la bàscula funcionant perfectament.
Venien a comprar de molts pobles de la comarca: Nargó, Cambrils, Alinyà, Fígols, Tuixén, Noves, La Guàrdia, El Vilà,... Viatjaven amb animals i , per exemple, la gent de La Guàrdia sortien a les tres de la nit per arribar a primera hora a comprar a Organyà. Portaven el dinar i menjaven a la mateixa botiga.
A la botiga hi havia un petit escriptori on la gent venia a pagar el que devien de tot l'any. Per la Fira de Sant Andreu, molta gent passava a pagar. Explica el Decoroso que abans la gent parlava molt i t'explicava la vida; ara, en canvi ningú explica res...
A Cal Satret podeu comprar "de tot", vi a granel del Priorat, llibres, diaris, revistes, alimentació, neteja,... Tot un luxe comprar xocolata a la pedra Jolonch d'Agramunt o patates fregides Bufet d'Oliana ( si no les heu tastat no sabeu el que és bo!).
Cal Sastret, una nissaga de botiguers al cor de l'Alt Urgell.
Atentament.
Senyor i
Des de 1.870 la mateixa família s'ha encarregat del negoci. Actualment estan darrere dels taulells la senyora Maria i el Decoroso ( mare i fill). El Francisco Betriu era el besavi del Decoroso.Van obrir la botiga amb una bota de vi, un fardo de bacallà, un terç d'arengades, tocino, carburo, sal sosa per fer sabó, oli, espardenyes,...
El nom de Sastret ve d'un avantpassat que no era molt bon sastre i per això li deien sastret. S'alçaven a les cinc perquè tot el transport era inicialment amb animals. Més tard ja ho feien en carro.I em direu:
.- Senyor i, perquè no feien el transport amb cotxes i camions ?
La resposta nens i nenes és molt fàcil, no existien els cotxes i camions, i moltes de les carreteres actuals només eren camins.
Actualment obren de 7 del matí a les 9 de la nit.
El Decoroso recorda que els primers anys de la botiga els productes tenien uns preus que ara ens sorprenen. Per exemple el sac de 50 quilos de farina d'arròs costava 64 cèntims, i 200 litres de vi, 39 cèntims. No cèntims d'euro, de pesseta!
Quan ell tenia 6 o 7 anys, el vi contava dos rals el litre ( la meitat d'una pesseta). Abans de l'euro, nens i nenes, la moneda que fèiem anar era la pesseta.
Ara tot està envasat, però abans les coses es venien a granel. Els productes més venuts eren arròs , vi, sucre, sopa, fideus, gra pels animals,... Encara podem veure la bàscula funcionant perfectament.
Venien a comprar de molts pobles de la comarca: Nargó, Cambrils, Alinyà, Fígols, Tuixén, Noves, La Guàrdia, El Vilà,... Viatjaven amb animals i , per exemple, la gent de La Guàrdia sortien a les tres de la nit per arribar a primera hora a comprar a Organyà. Portaven el dinar i menjaven a la mateixa botiga.
A la botiga hi havia un petit escriptori on la gent venia a pagar el que devien de tot l'any. Per la Fira de Sant Andreu, molta gent passava a pagar. Explica el Decoroso que abans la gent parlava molt i t'explicava la vida; ara, en canvi ningú explica res...A Cal Satret podeu comprar "de tot", vi a granel del Priorat, llibres, diaris, revistes, alimentació, neteja,... Tot un luxe comprar xocolata a la pedra Jolonch d'Agramunt o patates fregides Bufet d'Oliana ( si no les heu tastat no sabeu el que és bo!).
Cal Sastret, una nissaga de botiguers al cor de l'Alt Urgell.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada