No sé si és el lloc més indicat, volia escriure al bloc de la biblio, però no em deixa accedir a l'escola de mestres i pares, així que t'ho escric aquí, doncs no trobo el lloc adient on posar-ho i tenia ganes fa temps de fer una...
Reflexió personal:
Un dia, la meva mare em va regalar pel meu aniversari els clàssics dels contes populars. Al començament, quan encara no sabia llegir, me'ls llegia ella i amb el temps, els recitava jo quasi de memòria i feia les delícies de tota la família perquè n'hi ha que pensaven que sabia llegir. Des de llavors,la lectura ha estat la meva passió i el meu dispendi de diners personal... La veritat és que malgrat pel.lícules, ebooks, nintendos, presses, cinema i sessions de xarrera interminables, crec que la sensació de tocar els llibres, olorar la seva història, el paper si és que són nous, el pensar qui l'ha trastejat abans que tu si és de segona mà, mirant el nom i alguna dedicatòria...per la Marta, amb amor. Febrer del 1968.
Impregnar-se de cada història, anar a comprar-lo amb la il.lusió de marcar-lo amb l'ex-libris i saber que després de llegit restarà teu, a l'estanteria sense que la pols li faci mal perquè tornaràs a fullejar-lo recordant les emocions que et va provocar.Talment com si fos viu. Vols acabar-lo però no vols que s'acabi, el regust del final barrejat amb el pensament de quin serà l'afortunat de sortir després de l'estanteria... Són totes aquelles sensacions precioses i irrepetibles, suaus i complexes, que floreixen al meu enteniment en llegir un llibre.
Des d'aquells primers contes, no tinc noció d'haver passat més d'un parell de dies seguits sense llegir. Quan marxo de viatge inclús, carrego més llibres dels que llegiré no fos cas que em quedés sense lectura a mitja estada. Com si no n'hi hagués de llibreries al món. Sobretot aquelles de llibres usats o antics, on entres i et quedes impregnat de la flairada de grisos, grocs, rancis i vides viscudes per algú altre dins de les pàgines i de les lletres dels seus autors.
Algun dia, quan a més dels desitjos, els mitjans m'ho permetin, podré omplir una petita biblioteca a casa on poder col.locar tots els meus llibres, els que ara resten en munts dins de caixes de cartró en un traster, on el meu fill pugui gaudir amb ells de totes les meves vivències, viscudes darrera de moltes hores de lectura dins les pàgines de les meves novel.les. Algun dia, segur. Perquè un llibre no és només un llibre, és un tresor.
Per Sònia Carrasco Ignes, mare de l'Adrià T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada