Que se n'ha fet d'aquells jocs florals en els què ens feien escriure cada any i que es convertien en un acte on es recitava poesia, durant el temps que ara dura una pel.li? Ens posaven a tots a l'escenari, on hi havia petits escriptors de totes les edats i grans lectors de poemes de totes les generacions i gaudíem aquells que ens agradava el gènere i apreníem aquells que no ens agradava tant... Sobretot, era un dia especial per a mi.
Doncs per recordar:
Dos llibres xulíssims de poemes per a infants: el primer, es diu "Aigua dolça", de la Cinta Mulet. Són poesies per a nens, que parlen sobre natura, animals, família... però no són només rimes boniques; són vivències i sensacions, perquè és d'això del que es tracta. Els poemes, no només són rimar.
El segon llibre es diu "Tu acabes els poemes" escrit per la Lola Casas i la Mercè Arànega i són poesies més senzilles però amb un atractiu afegit: a totes els hi falta una paraula, una frase, o bé el final de les mateixes.
I per acabar, una mostreta meva, a veure si em sé fer entendre. No sé si en penseu el mateix:
És dir quelcom que sents, no allò que vols dir.
És expresar sentiments, no és dir coses.
És allò que et surt de dins, sense pensar, sense meditar.
És deixar bategar les emocions.
És patir, és estimar, és parlar.... a cops de cor...
Sònia C.
1 comentari:
Sònia, per mi, t'has fet entendre.
Poesia i sentiments van agafats de la mà. Les paraules que omplen una poesia, són plenes d'emocions.
A veure si per aquests propers Jocs Florals que s'acosten, recordem tots plegats, els teus sentiments.
Publica un comentari a l'entrada