Estem envoltats de tecnologia. Sembla que si no disposem de pissarres digitals, connexions super ràpides a internet i molts ordinadors, no podem aprendre res...
Però no deixem de banda altres elements importantíssims per ajudar-nos a descobrir i conèixer millor el nostre entorn. En el món de la didàctica de la ciència no podem oblidar una petita revista ( parlo del format) , que és un gran recurs.
Ja he recomanat diverses vegades la revista El cárabo, i no em canso de fer-ho. L'any 1.981 va sortir el primer número de la revista ambiental Quercus. Observación,estudio y defensa de la naturalera; que aquest mes de febrer publicarà el número 300. Els primers exemplars de El cárabo formaven part de la revista Quercus però des de ja fa una colla d'anys, és una publicació independent.
Pierre Déom és un professor i gran naturalista francès nascut l'any 1.949, que al 1.972 va començar la divulgació científica amb la seva revista La hulotte. El cárabo és la versió en castellà, dirigida per Benigno Varillas i traduïda per Teresa Vicetto. El mestratge de Déom és indiscutible. Basada en un textos entenedors acompanyats de magnífics dibuixos, és imprescindible per als naturalistes.
Ja he recomanat diverses vegades la revista El cárabo, i no em canso de fer-ho. L'any 1.981 va sortir el primer número de la revista ambiental Quercus. Observación,estudio y defensa de la naturalera; que aquest mes de febrer publicarà el número 300. Els primers exemplars de El cárabo formaven part de la revista Quercus però des de ja fa una colla d'anys, és una publicació independent.
Pierre Déom és un professor i gran naturalista francès nascut l'any 1.949, que al 1.972 va començar la divulgació científica amb la seva revista La hulotte. El cárabo és la versió en castellà, dirigida per Benigno Varillas i traduïda per Teresa Vicetto. El mestratge de Déom és indiscutible. Basada en un textos entenedors acompanyats de magnífics dibuixos, és imprescindible per als naturalistes.
Acaba de sortir el número 74 dedicat a l'esfinx colibrí, coneguda també com alegret, bufaforats i borinot de moro. En castellà, a esfinge colibrí té altres nom com picaflor i pájaro mosca. El seu nom científic és Macroglossum stellatarum.Si la propera primavera obriu bé els ulls, veureu al pati de l'escola o als balcons i finestres de casa vostra aquesta curiosa papallona buscant flors i més flors.
Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.Sabeu que només fa 3 centímetres de llarg i pesa 0,38 grams? Si penseu que sou ràpids intenteu moure els braços com si fossin les vostres ales 75 vegades per segon. L'esfinx colibrí ho fa !!!
Voleu descobrir més secrets del bufaforats? És molt fàcil, llegiu El cárabo.
Atentament.
Senyor i
4 comentaris:
Hola senyor i, som els nens i les nenes de segon:
El Jordi no pensava que l'alegret volés a tanta velocitat.
El Victor diu que li sona el nom.
El Josep diu que una vegada va entrar a casa seva i es pensava que era un borinot.
Som els nens i nenes de primer:
L'Àlex M. diu que l'ha vist alguna vegada al balcó de casa seva.
L'Alba et pregunta perquè vola tant ràpid.El Gerard pregunta si ets una papallona nocturna.L'Àlex S pregunta perquè t'agrada tant xuclar la flor.I la Martina perquè ets tan petita.L'Adrià Q et pregunta com pots fer un forat a la paret.
Nenes i nens de segon:
Mireu molt bé els testos de casa i aquesta propera primavera segur que podreu gaudir del vol de l'alegret.
Atentament.
Nenes i nens de primer:
Àlex M. quina sort, l'alegret visita el teu balcó!
Li diré als vostres mestres que us expliquin més coses de l'alegret.
Atentament.
Publica un comentari a l'entrada