dimarts, 15 de febrer de 2011

Recitem a Joana Raspall

Una de les activitats que els nens i nenes de CM estem fent a la biblioteca per tal d'homenatjar a Joana Raspall, és recitar uns quants poemes seus.
Els nens i nenes de CM ho hem fet així:

LA NEU
La neu cruix com la rialla,
sota el peu enjogassat
i feliç de la quitxalla
que cap pena no ha tastat.


La neu cruix com un gemec,
sota el peu de l’home trist
que té al fron marcat amb séc
de dolor, pel mal que ha vist.


No és capriciosa, la neu,
si gemega i riu alhora;
és que té el pes, damunt seu,
d’algú que riu o que plora.






EL PESSEBRE VIVENT (fragment)
Veig que al meu pessebre
hi falta un cabrit;
remeno la molsa
per si l’amagava;
era tan petit!

L’ovelleta blanca
amb la veu molt trista
belant ha cridat:
- Mentre pasturava
el fill m’han robat!

Em fa tanta pena,
que l’hi vull trobar;
i pregunto a l’aigua
del riuet de plata
si l’ha vist passar,

Jo l’he vist – diu l’ase
cua de fregall -,
però no recordo
si va amunt o avall! –
Enllà hi ha un pollastre
ros i presumit,
tot vermell de cresta,
i quan l’hi pregunto
fa – Quiquiriquic!



PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.





AMICS

De tota la colla
són els més amics
l’un és nat a l’Àfrica
l’altre és fill d’aquí

Pell blanca, pell negra…
són ben diferents;
si només s’assemblen
pels ulls i les dents!

Parlant amb rialles,
mentre van jugant,
amb poques paraules
sempre s’entendran.

Per deixar la “bici”
només cal dir: “té”
i per regraciar-ho
els basta: “molt bé!”

Xutar la pilota
és com conversar:
un peu pot dir: “meva!”
o bé: “teva,va!”

Quan l’un té moneda
per comprar un llamí,
tria un tros de coca
que es poden partir,
que l’altre té boles
de banús pintat,
i li’n dóna alguna
sempre que han jugat.

Les places són amples,
per als dos amics;
i els carrers alegres;
i els jardins, bonics…
Però, casa seva
és un altre món:
l’un hi troba els mobles
que tan lluents són,
l’altre, la màrfaga
que li fa de llit.

Qui sap què somnia,
cadascú, de nit!
Quanta diferència
separa els amics!
Els uns són ben pobres,
els altres, prou rics…
però, al fons, se senten
privilegiats:

Tots dos tenen mare
i són estimats.



EL PATINET
Ai, si volguessis venir!...
Tinc un patinet amb ales
que vola com els ocells
i s’enlaira sobre torres
i campanars i castells.

Des d’allà dalt veig els pobles
com uns pessebres petits,
i camps i prats, com pedaços
de tots colors, mal cosits.

Els boscos són com bufandes
de vellut que s’han posat
les muntanyes, per guardar-se
del riu moll i el vent glaçat.

Ai, si volguessis venir!...
Estic segur que et plauria;
però a mi m’agradaria
més que tot, tenir-te amb mi.



EL PESCADOR I L'ORADA

El pescador veu la xarxa mig buida
i així rondina tot malhumorat:
-Per tan poc peix no valia la pena
d’haver passat una nit desvetllat!
Però, entre els peixos, una gran orada,
amb sa veu fina que sols la mar sent,
diu: -Què s’ha cregut, aquest rondinaire?
Hem de morir, perquè estigui content?
I abans que surti la xarxa sencera
fora de l’aigua, fa un salt, i xip-xap!,
brinca a les ones una altra vegada.
Avui, d’orada, no n’han pescat cap.



Si el món fos...
(Joana Raspall)

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir,

podria esborrar mentides
que no cal dir
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandesa
de mèrit fals...

Però és escrivint amb tinta
de mal color:
de color brut de la guerra
i del dolor

Qui voldria escriure un món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconer...



TRES I EL QUATRE

Tres filles, tres prínceps,
tres porquets, tres óssos,
tres cops, tres taronges,
tres desitgs, tres premis,
tres camins, tres somnis,
tres interrogants…

Sempre tres i tres
en els contes màgics!
Com si cap més nombre
fos interessant!
Jo, que sóc el quatre,
doncs de què serveixo?

Sols per “quatre dies”,
o per “quatre fàstics”,
o per “quatre potes”,
o per “quatre quartos”,
o per “quatre gats”?...
Sols per “quatre coses”
insignificants!

Si jo no fos una
xifra ben quadrada,
de posat altívol
i gest elegant,
us ben asseguro
que em doblegaria;
que moltes vegades
ai! no em faltes ganes
d’esclatar plorant.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...