diumenge, 19 de juny del 2011

L'ofici de sargaire.

Tots els nens i nenes de primària visiteu quan feu cicle inicial , el museu del vidre de Vimbodí. Jo, com sempre, ben amagat en un racó veig com quedeu bocabadats amb la feina del bufador de vidre i amb les eines que utilitza aquest vidrier amb tanta habilitat.



He comprovat, al llarg dels anys, que després de descobrir com treballa el vidrier; a l'explicació de l'exposició que hi ha a la segona planta, alguna cosa important no queda clara. Algú recorda quin ofici era el de sargaire?


A Vimbodí un ofici molt important i complementari al de vidrier, era el de sargaire. Els tallers dels sargaires estaven prop de la fàbrica de vidre i aquests artesans eren els encarregats de revestir les garrafes de 2 a 24 litres, amb sarga, vímet o canya.
Al riu es recollia la sarga i la canya, i el vímet es conreava als horts. Per treballar amb aquestes plantes primer es posaven en remull. La canya calia xapar-la (obrir-la), amb el xapador.

Les garrafes esperen al pati de l'antic forn de Vimbodí la feina del sargaire.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.

Sargaires a la fàbrica de Vimbodí a començaments del segle XX.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.

Es començava pel cul, fent una creu i clavant uns muntants. Es va teixint passant una vegada per sota i una vegada per sobre dels muntants.Quan s'arriba a dalt cal fer la vora i les nanses, es col·loca la garrafa dins posant-hi palla entremig. Per acabar, amb vímet es fa la tapa i finalment el coll.

Sargaire teixint amb canya al museu del vidre.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.


El sargaire fa la tapa amb vímet.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí

Molts de vosaltres no havíeu vist mai una garrafa de vidre protegida per la bona feina dels sargaires, però pregunteu als vostres padrins i padrines i descobrireu que en el seu moment eren d'ús comú.
L'ofici de sargaire, evidentment i lamentablement es perd...
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...