Passejant després de la tronada...

Quan els ballets d'óssos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i gegants han fet la seva exhibició del Corpus ; els trabucaires preparen la tronada que acaba amb l'explosió dels mascles. És una experiència emocionant i , evidentment, sorollosa.
El silenci inunda per uns moments la ciutat i queda la fumera de la pólvora cremada com a record del moment viscut.

Decideixo passejar una mica per tal de recuperar la calma. Deixo la Plaça Major i baixo a la Plaça de Palau. Donaré un tomb a l'entorn de la Catedral, que és una mostra impressionant de diferents estils arquitectònics. Cal recordar que la Col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya.

Sembla que el rellotge de sol que hi ha a la part superior de la façana barroca de l'Assumpció, del 1.769, segueix atentament el meu passeig...

Continuo caminant fins arribar a l'Avinguda de la Mare de Déu del Claustre. De la primitiva església romànica ( 1.070 - 1.163 ), s'en conserven tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges.

Sec una estoneta en un dels bancs de l'avinguda aprofitant l'ombra dels arbres per descansar una mica. Mentre dono un cop d'ull a l'edifici, una petita porta em crida l'atenció. M'aixeco per llegir el cartell que hi ha a la porta...

Arxiu. Tantes vegades que he passat per aquesta zona de la ciutat i mai m'havia fixat en aquesta porta.
Nenes i nens, moltes vegades us he dit que la curiositat és molt important. Cal preguntar, escoltar i aprendre. Ràpidament m'informo i els resultat de la recerca és molt clar:
.- Si vols descobrir l'Arxiu Diocesà de Solsona, has de parlar amb mossèn Enric Bartrina i Coromines.
Ja em coneixeu, un nou repte, una nova descoberta m'espera. M'han dit que l'Enric és un pou de coneixements i que darrera d'aquesta petita porta hi ha tresors amagats.
Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i