Aquests dies en que molta gent es mou amb el cotxe per gaudir de les vacances, estem tristament acostumats a aturar-nos per agafar el tiquet i pagar posteriorment els peatges. Però pagar per utilitzar una via no és nou. Els peatges fa molts anys que es van instaurar. Calia pagar, per exemple, per creuar un pont.
Avui parlaré del pont de Fígols , a la comarca de l'Alt Urgell. Passejar al costat del Segre a Organyà ens permet descobrir un ofici antic...
Avui parlaré del pont de Fígols , a la comarca de l'Alt Urgell. Passejar al costat del Segre a Organyà ens permet descobrir un ofici antic...
Avui un pont modern ens ajuda a creuar el riu per anar a Fígols, però fa una colla d'anys aquesta funció la feia una palanca. Una palanca, nenes i nens, és una passera feta de taulons entre una nau i el moll o entre dues ribes d'un riu o un torrent. Molt sovint el cabal del Segre afectava la palanca i calia fer-hi reparacions. En època de riuades, havia desaparegut arrossegada per l'aigua. Els veïns de Fígols s'encarregaven del manteniment de la palanca perquè eren els que quedaven més aïllats.
Font fotografia: Ajuntament d'Organyà.
Si continuem reculant en el temps, abans de la palanca hi havia una sirga. La sirga era una corda que servia per estirar des de terra per fer anar un mecanisme d'una ribera a l'altra d'un riu.
Una persona, "el sirguer", cobrava un ral per creuar el riu enfilats dalt d'una caixa de fusta. Un ral eren vint-i-cinc cèntims de pesseta, la moneda que teníem abans de l'euro ( 1 ral = 0,0015 euros ).
Riu-te dels esports d'aventura!
Atentament.
Senyor i
Una persona, "el sirguer", cobrava un ral per creuar el riu enfilats dalt d'una caixa de fusta. Un ral eren vint-i-cinc cèntims de pesseta, la moneda que teníem abans de l'euro ( 1 ral = 0,0015 euros ).
Riu-te dels esports d'aventura!
Atentament.
Senyor i
2 comentaris:
Som els nens i nenes de segon:
A l'Alba li agradaria saber qui et i lo de la sirga m'ha agradat. La Joana diu que li faria molta `por passar per damunt del riu perquè el cistell es mou molt.A la Martina li agradaria molt pujar.
A mi també em faria por Joana.Alba, potser ho descobriràs algun dia... Martina ets molt valenta.
Atentament.
Publica un comentari a l'entrada