Hi ha un revolt, resseguint la carretera c-12, en el que comença el poble de Les Avellanes, en ple secà de La Noguera, on corren els vents provinents del Montsec més preciós, sota el cel més bonic de Catalunya per a veure els estels.
Resseques, les tiges del blat
dauren en la calor de l'estiu,
on la verdor de ahir desapareix
sota una fina passada de groc.
Crema la flor el seu pol.len rogenc
i la silueta del sol
reclama les seves espurnes de llum.
La vida d'un vell tronc s'apaga,
però en sorgeix també d'una fulla, un altre ser.
Sentint la cremor de l'aire
que calent estria la meva cara
i sentint allà abaix la font com brollava
he caigut profundament enamorada
de tots aquests racons... del meu Montsec.
Sònia C.
3 comentaris:
Apali! Pensava que estaves desapareguda!
Ben retrobada!
He fet un recès espiritual d'estiu en aquest revolt de carretera. No hi ha internet en aquest món! Només llibres...i natura. Ja sóc aquí!! Petons a tots.
Benvinguda.
Atentament.
Publica un comentari a l'entrada