Molts de vosaltres, nenes i nens, no sabeu què és una màquina d'escriure, en canvi tots heu vist gairebé cada dia l'ordinador i el seu teclat. Però abans no n'hi havia d'ordinadors, i els vostres padrins i pares a l'hora de fer un treball no podien obrir un document Word, equivocar-se moltes vegades escrivint, corregir-ho fàcilment i donar l'ordre d'imprimir...
Per escriure utilitzaven un artefacte anomenat màquina d'escriure, en la que calia posar un foli en el corró, girar un mecanisme per fer entra el foli i prémer unes tecles semblants a les del teclat de l'ordinador. Cada lletra activava un mecanisme que feia pujar una peça metàl·lica. La peça donava un cop a una cinta entintada i al foli es marcava la lletra. Es podia treballar amb dos colors: el negre i el vermell...
La màquina d'escriure no era silenciosa com l'ordinador. Prémer les tecles i colpejar la cinta i el foli, feia un so . També hi havia una campaneta que sonava quan la línia s'acabava . Per canviar de línia calia empènyer una palanca que també feia un so concret i que feia pujar el foli ...
Ho recordeu?....
Ja he recomanat moltes vegades el blog "Diari d'un llibre vell" d'en Xavier Caballé, en el que sempre es poden descobrir petits tresors.
El set d'octubre va fer una entrada titulada "The Typewriter" ( la màquina d'escriure), de Leroy Andernon.Estic segur que aquest vídeo de dos minuts us farà, com a mínim, somriure....
Martin Breinschmi interpreta amb la seva màquina d'escriure, en directe a Ludwigshafen l'any 2.008 amb la Strauss Festival Orchestra Viena...
Per escriure utilitzaven un artefacte anomenat màquina d'escriure, en la que calia posar un foli en el corró, girar un mecanisme per fer entra el foli i prémer unes tecles semblants a les del teclat de l'ordinador. Cada lletra activava un mecanisme que feia pujar una peça metàl·lica. La peça donava un cop a una cinta entintada i al foli es marcava la lletra. Es podia treballar amb dos colors: el negre i el vermell...
La màquina d'escriure no era silenciosa com l'ordinador. Prémer les tecles i colpejar la cinta i el foli, feia un so . També hi havia una campaneta que sonava quan la línia s'acabava . Per canviar de línia calia empènyer una palanca que també feia un so concret i que feia pujar el foli ...
Ho recordeu?....
Ja he recomanat moltes vegades el blog "Diari d'un llibre vell" d'en Xavier Caballé, en el que sempre es poden descobrir petits tresors.
El set d'octubre va fer una entrada titulada "The Typewriter" ( la màquina d'escriure), de Leroy Andernon.Estic segur que aquest vídeo de dos minuts us farà, com a mínim, somriure....
Martin Breinschmi interpreta amb la seva màquina d'escriure, en directe a Ludwigshafen l'any 2.008 amb la Strauss Festival Orchestra Viena...
No fa gaire va tancar l'última fàbrica que quedava al món de màquines d'escriure...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada