Molts cops, la poesia es troba amagada darrera d'una música preciosa, que adorna les paraules i la fa més bella si cap.
Una de les meves cançons preferides és l'himne dels pirates, que pertany a una obra de teatre- musical, MAR I CEL de Dagoll Dagom.
Encara que la trilogia d'Àngel Guimerà sigui una de les obres mestres de la nostra literatura, si ara i avui aixequés el cap, de ben segur estaria orgullós que el seu teatre ara també, fos una de les senyeres de la cultura de la nostra terra.
Us deixo doncs la imatge que enllaça amb el vídeo de la cançó i la lletra just a sota, per a que la pugueu disfrutar millor. Imagineu de sentir-la en directe.
Els afortunats que ho vàrem poder fer, de ben segur que us diem que va ser una de les experiències més emocionants que hem viscut. Disfruteu-la ara vosaltres com a nans!!
no té camins ni té senyals.
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
comun cavall desbocat per les ones. (Bis.)
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada