dissabte, 19 de novembre de 2011

Partidor.

He de confessar-vos que la visita a Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, va deixar-me bocabadat. En el petit museu vaig descobrir una peça de fusta utilitzada pels corders per ajuntar els cordons per tal de fer la corda anomenada partidor. En altres zones de Catalunya s'anomena càbria. El partidor o càbria és un corró troncocònic de fusta, de 10 a 20 centímetres de llargària que té quatre o més canals en els quals entren els caps que s'han de trenar per formar una corda. En castellà es diu galapo.

Si sou seguidors del blog, potser recordeu entrades en les que vam descobrir eines que recorden al partidor. Al junt del 2.008 a l'entrada "Parlar i parlar" vam conèixer l'escaiador o esberlacanyes que utilitzava el cistellaire de Solsona Toni Canals per trencar canyes i vímets per poder fer els seus cistells .A la Conca de Barberà li diuen xapador i el vam veure al Museu del vidre de Vimbodí.

La càbria i l'esberlacanyes tenen funcions contràries. Amb l'escaiador ,esberlacanyes, xapador,...obrim i separem. Amb la càbria, partidor ..., tanquem i unim. Eines antigues per separar o bé unir, ambdues ja són gairebé història.
L'ofici de corder estava molt estès a les poblacions marineres on calia atendre la gran demanda de cordes i caps per a les naus de vela. La navegació fluvial també necessitava corders . Les cordes estaven generalment estaven fetes de cànem, encara que algunes es feien amb espart o lli.
A la fotografia que vaig fer al Mas de Pitoia podeu veure la planta de cànem i el cànem pentinat que ens permetrà fer les cordes.
Aquest antic ofici ens regala una colla de paraules molt especials: pinte, perpal, filadors, menadors, roda, rastell, solera, creu, tascans, ganxo, càbria, partidor, carrell, cuirols, maçot, paloma, carrot,...Els oficis antics i el seu sac de paules.
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...