diumenge, 29 de gener de 2012

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore (2011)

Des de http://trafegandoronseis.blogspot.com/
he fet arribar al nostre blog una de les animacions més boniques que mai he vist. La història, els dibuixos, l'animació i els llibres vius m'han emocionat  i desitjo que emocionin als nens i a les nenes de l'escola i tots aquells i aquelles als qui els llibres, acoloreixen les seves vides.


I si vols saber com ho  ha fet l'equip comandat per  Brandon Oldenburg  i per William Joyce
només cal que cliquis la imatge o l'enllaç de sota.

I una explicació en català de la pel.lícula:
Inspirada en la mateixa mesura, per l'huracà Katrina, Buster Keaton, El Mag d'Oz, i un amor pels llibres, "Morris Lessmore" és una història de persones que dediquen la seva vida als llibres i els llibres els hi tornen el favor.
Gràcies, Gracia Sanctorum

6 comentaris:

Ronsel ha dit...

Gracias a ti, querida compañeira!!! A curta é unha auténtica marabilla.

Montse ha dit...

Ets més ràpida que el llamp!
Tens tota la raó és una petita meravella.

Anònim ha dit...

Diu Abril: un llibre s'havia trencat i l'home l'ha arreglat amb cel.lo.

Ivan: hi havia uns llibres que volaven i hi havia un que s'estimava molt al noi i quan va marxar estava plorant.

Arnau diu: un llibre que no podia volar al final va volar.

Iratxe: un noi escrivia molts llibres.

Alex G.: alguns llibres tocaven el piano i tots els llibres van començar a ballar fent un rodolí amb el noi.

Gerard diu: a mig camí es va trobar a una noia que volava amb nou o deu llibres.

Abril: el noi li donava llibres als nens que venien.

Ivan torna a dir: hi va haver al poble una tormenta que se'n va portar al noi a un altre lloc.
Grup 1 de primer de cicle inicial, sense en Marc L.

Biblioteca ha dit...

Carlos diu: seria molt divertit que estiguessin aquí perquè veuriem els llibres com volen.

Marc diu: seria molt xulo veure el terra des dalt.

Blanca diu: al final quan se'n va fa una mica de pena.

Eric diu: la música era molt bonica.

Martina diu: fa molta pena perquè se'n va. Al marxar d'aquella tempesta qun va a la biblioteca es fa amic dels llibres.

Cristobal diu: que fa una miqueta de pena quan les lletres se'n van i ell no pot llegir.

Adrià diu: fa molta pena quan l'home se'n va i llavors les lletres estan tristes perquè no tindran l'home però es posen contentes perquè va venir la nena.

David diu: no parlaven però no calia, s'entenia.

Grup 2 de segon.

Anònim ha dit...

Ian diu que un noi li agradava escriure llibres i n'escrivia molts, molts. I que hi havia llibres que volaven.

Pau M. diu que jo he sentit, em sembla, que allò era una biblioteca màgica perquè els llibres tenien peus.

Daniela diu que el llibre intentava volar però no podia.

Marc Ch. diu que hi havia una tormenta que va agafar totes les cases i va anar a un pobvle on hi havia una biblioteca màgica.

Manuel diu que la història ha sigut molt divertida i que quan estva a la biblioteca màgica els llibres no parlaven - però diu Pau que passaven les pàgines i deien el que volien dir_- però tenien peus.

Anònim ha dit...

Gerard D. diu que aquesta història es oer estimar els llibres, per veure com se tenen que tractar.
Amb lo que l'estimava ha ressucitat el llibre vell LLEGINT-LO, també, diu l'Albert.

Sergi diu doncs que aquesta
història m'ha agradat molt perquè els llibres eren molt amables amb el senyor.

Mariona

Albert G. diu que aquesta història m'ha agradat molt perqupe els llibres volaven i també perquè tenien peus.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...