dilluns, 20 de febrer de 2012

TOT LLEGINT, LLEGINT...

Aquest cap de setmana, tot llegint, llegint, he retrobat un poema d'en Carles Riba que tenia marcat i que sempre m'ha agradat moltíssim. Com que sóc una romàntica empedernida, el vull compartir amb vosaltres de la seva part.



PER TRES ESCLATS...

Per tres esclats he conegut l'amor,
per tres esclats de nit:
pels astres blancs, pel pit ofert 
i ells llampecs del ponent marcit.

Que venies de lluny pels braços que estenies,
que fonda jeies dins el teu cos que brillava!
Et veia i et prenia fora dels nostres dies,
i eres vera a la riba d'una obscura mar brava.

Per tres camins he encontrat l'amor,
per tres se m'ha esmunyit:
pels astres reis, pel cor premut, 
per l'alba del llevant florit.
           
                                Carles Riba.

Eh que és preciós? Ja en posarem més!

                                                Sònia C.

2 comentaris:

Montse ha dit...

És preciós,
i a la vegada un xic difícil per a mi.

S'escrivia amb un vocabulari refinat i molt acurat.

De totes maneres és un poema bonic.

Sònia ha dit...

És veritat. Feia servir uns girs molt difícils d'entendre. Ell podia fer-ho, era un geni. A nosaltres ens resta llegir la seva poesia 5 o 6 cops abans de poder-la comprendre...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...